El vaixell de l’amor és de guerra

Avui arriba a escena la interessantíssima obra de Carles Batlle Zoom, part de la qual té lloc a bord en un destructor republicà al final de la Guerra Civil i amb la qual l’autor va guanyar el 2010 el III Premi 14 d’Abril de Teatre. I arriba d’una manera prometedora: a la sala Beckett —que la produeix—, dirigida per Xavier Albertí i amb un bon repartiment (Alicia González Laá, Jordi Collet i Pepo Blasco). L’obra transcorre en dos plans. El primer, al primer acte, té com a escenari un camarot del destructor Lepanto detingut davant Bizerta, a la costa de Tunis, el 6 de març de 1939, amb la guerra perduda, mentre el seu comandant, el capità del vaixell Marc Blanch decideix si entregar-lo o no a les autoritats franceses, com li han ordenat, i que internin la tripulació o desobeir i emportar-se el vaixell a Mèxic. Una dona a bord prova d’influir en la seva decisió. És l’esposa de l’ambaixador francès —un covard— i l’antiga amant del capità. El que sembla un episodi de guerra deriva en una història d’amor.

 El segon pla de l’obra (segon i tercer actes) transcorre en el temps present (6 de març del 2009) i el capità i l’amant són ara un home i una dona que treballen en la producció i el guió d’una pel·lícula precisament sobre els fets anteriors. I que també tenen entre ells una història sentimental passada. El tercer personatge representa en la primera part els mariners i en la segona l’Altre, fent de contrapunt en la història.

“Les obres de Batlle tenen una dramatúrgia complexa, amb entrellats curiosos”, apunta Albertí. “Aparentment sembla que ens explicarà aquesta història del capità a qui li emprenya entregar el vaixell tot i les ordres perquè no vol que els seus homes siguin internats en camps de mala mort tunisencs com el de Maknassi, que és on van anar a parar els gairebé 1.600 mariners de la flota republicana entregada, entre ells l’avi de Batlle, que li va explicar l’episodi”.

Però Zoom, continua el director, de seguida en el que se centra és en el patiment del capità perquè no entén per què la dona que va estimar va desaparèixer de la seva vida. Ho intenta manipular ara per salvar-se o de veritat vol recuperar aquell amor? “La memòria històrica es barreja amb la d’un cas individual, d’aquí Zoom, i resulta molt interessant observar que les dues memòries semblen funcionar de manera semblant: el passat individual és deformat de la mateixa manera que l’històric”.

El muntatge de Zoom (en cartell fins al 8 d’abril), diu Albertí, “està molt basat en els actors, que han d’afrontar el repte de dos registres històrics diferents”. Albertí, que es prodiga als escenaris, i en gèneres molt diversos, diu que porta molt bé la cohabitació de tots dos. “M’agrada expressar el meu compromís amb els autors contemporanis com Batlle i en paral·lel reivindicar el teatre musical amb nous codis; estic còmode en totes dues coses”.