Què fa una jove nua al Museu Marès?

No hi ha res com col·locar un element dissonant, que trenca la unitat d'un lloc, per disparar tots els sentits de qui el veu i intenta entendre què està passant i què hi fa, allà. És el que han fet els responsables del Museu Frederic Marès i de les Galeries d'Art de Catalunya (GAC) en introduir a les sales del museu que atresora les obres i peces que el 1944 va donar Marès a Barcelona, dues pintures i una fotografia que, d'entrada, els visitants no s'esperen trobar. El resultat és l'exposició Convidats i amfitrions (fins al 20 de juny), en què aquestes tres peces intruses, provinents de tres galeries d'art, entaulen un inesperat diàleg amb les obres que les acullen i totes acaben tenint una nova lectura.

Una de les sales més íntimes del Museu Marès és l'anomenada Sala Femenina, en la qual s'han reunit diverses col·leccions relacionades amb l'univers de la dona, sobretot de la burgesa del segle XIX, en què es poden veure vestits, bosses, ventalls, ornaments i complements de tota mena. Enmig d'aquest univers íntim crida l'atenció la imatge d'una jove mig nua que mira als ulls dels visitants. Es tracta d'una apayao filipina, potser contemporània de les dones burgeses que van vestir aquests elements, encara que separades per milers de quilòmetres de distància una de les altres.

La imatge és una de les realitzades per Marta Fàbregas provinent de la galeria barcelonina Pigment Gallery i forma part de la sèrie Colonitzades, en la qual l'artista cerca velles fotografies de finals del segle XIX i principis del XX de tot el món on les dones han patit algun tipus de repressió. I després les manipula i amplia creant uns collages que generen una nova imatge, que en aquest cas s'ha apoderat de totes les mirades en aquesta sala.

La de la jove és la tercera de les imatges seleccionades per la comissària de la mostra, la periodista i crítica d'art Montse Frisach, que ha acceptat el repte d'aconseguir que les noves peces dialoguin i interroguin, durant tres mesos, les que fa anys que omplen aquestes sales. Per dur a terme la selecció Frisac ha treballat amb el fons de les 40 galeries que formen part de la GAC i visitat a consciència les sales del museu. La comissària ha escollit aquestes tres per complir tres objectius: “Que fossin bones peces, que mostressin una diversitat d'estils i d'èpoques i que tinguessin varietat territorial”, explica.

La primera obra que es troben els visitants del museu és una obra de Santiago Rusiñol, Enric Clarasó al seu taller, procedent de la galeria Gothsland en la qual es veu aquest escultor modelant una de les seves escultures en el que va ser el primer Cau Ferrat, situat al número 38, actual 24, del carrer Muntaner, segons ha pogut determinar el galerista Gabriel Pinós. Aquesta enorme pintura dialoga amb escultures del món antic, entre les quals destaca un retrat d'August del segle I procedent de Tàrraco, l'únic trobat d'aquest emperador a Catalunya. Marès i Rusiñol, dos grans col·leccionistes catalans, s'uneixen en aquesta primera trobada.

La segona de les obres convidada és una pintura de Gregorio Iglesias, L'Ángel, que dialoga amb l'enorme escultura Sant Miquel vencent el dimoni, en la qual el bé venç el drac de l'Apocalipsi, creada a finals del segle XVI i principis del XVII, en un moment en el qual també es pot interpretar com el triomf de l'Església catòlica contra l'heretgia protestant. L'àngel de la pintura d'Iglesias, procedent de la galeria Espai Cavallers de Lleida, és molt més compassiu i menys violent i, fins i tot, acompanya les ànimes que es troben entre la vida i la mort. El treball de Frisach ha aconseguit que per primera vegada una obra d'Iglesias entri en un museu català, ja que només s'havien vist en exposicions de fundacions com la Vila Casas i la Sorigué.

Convidats i amfitrions es complementa amb tres debats per part d'experts de diferents disciplines, així com amb un cicle de tres lectures d'artistes contemporanis sobre la col·lecció del museu a càrrec de l'escultor Tom Carr, la ceramista Madola —àlies de Maria Àngels Domingo— i la pintora Alicia Marsans. Com a clausura, se celebrarà un debat amb antiquaris, col·leccionistes i galeristes, moderat per Artur Ramon.