_
_
_
_

Catalunya inicia les obres per tenir un port d’entrada de cables submarins de fibra òptica

La infraestructura, iniciativa de l’empresa AFR-IX Telecom, compta amb 800.000 euros d’inversió pública

Visita a lloc on es construirà l'estació, a Sant Adrià de Besòs.
Visita a lloc on es construirà l'estació, a Sant Adrià de Besòs.Govern
Josep Catà Figuls

Aquest dijous Catalunya ha fet un pas més per refermar-se com a pol d’atracció de l’economia digital, aquesta vegada mitjançant una nova infraestructura que s’ha presentat avui i que serà operativa a partir del 2022. Es tracta de Barcelona Cable Landing Station, un port d’entrada per a cables submarins de fibra òptica d’alta capacitat que connectarà amb terminals procedents d’Àsia, Àfrica i el Mediterrani. El projecte el lidera l’empresa catalana AFR-IX Telecom, i compta amb una inversió pública inicial de 800.000 euros.

Actualment hi ha uns 400 cables submarins al món, o el que és el mateix, 1,2 milions de quilòmetres de cables. La fibra òptica té una capacitat transmissora molt superior a la que s’aconsegueix mitjançant els satèl·lits. Al mar Mediterrani, Marsella és el port que té més activitat en aquest àmbit.

El nou port digital s’està construint a la platja de Sant Adrià de Besòs, davant de les tres xemeneies que recorden el passat industrial de la zona. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha assegurat que la nova infraestructura també inaugura un futur industrial. Segons els càlculs del Govern, en cinc anys el port digital pot incrementar el PIB català entre un 2% i un 4%, i generar 50.000 treballadors en l’àmbit de l’economia digital, fins a arribar als 200.000.

“Les indústries del segle XX necessitaven tenir a prop autopistes, ports, aeroports, per transportar mercaderies. Avui dia, la matèria primera de la revolució digital són els bites, i hem d’estar connectats amb cables submarins, que ens connecten al progrés”, ha afirmat Puigneró. L’objectiu d’aquesta estació és ser una via d’entrada per a les empreses que volen connectar Europa amb Àfrica i Àsia, i alhora fer d’enllaç amb els Estats Units per la via més ràpida possible. Amb la connexió a alta capacitat, s’aconseguirà una latència en la transmissió de la informació molt més baixa que la que es té avui dia, cosa que permetrà que serveis com la telemedicina o la banca electrònica es beneficiïn d’aquesta velocitat. “Podem arribar a ser molt competitius per a aquests nous serveis”, ha afirmat el conseller.

Les obres per a la instal·lació d’aquesta estació quedaran enterrades sota la sorra de la platja de Sant Adrià, a quatre metres de profunditat, on arribaran els cables. La infraestructura està oberta al fet que empreses de tot el món s’interessin per fer arribar els seus cables, sense restriccions. “Hi ha un interès important en el mercat, ben aviat podrem començar a anunciar alguns sistemes submarins que volen entrar en aquesta infraestructura”, ha destacat Norman Albi, conseller delegat d’AFR-IX Telecom, empresa que té permisos per instal·lar fins a vuit cables submarins.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Josep Catà Figuls
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_