Els eixos comercials dels barris de Barcelona resisteixen la pandèmia

Els eixos comercials dels barris de Barcelona estan resistint i sobrevivint millor que el centre la garrotada que ha suposat la pandèmia. Si un de cada quatre comerços al nucli històric de Barcelona han abaixat la persiana definitivament, als barris la mitjana és d'un 5,5%. Valors com la proximitat, una sensació de més seguretat i evitar desplaçaments i també la defensa del teixit veïnal i del territori expliquen aquesta més bona salut comercial de la perifèria respecte a un centre que depèn, en bona part, del turisme i d'una població que ara en molts casos teletreballa.

Alguns dels eixos que tenen més bona salut i que estan resistint millor la crisi són els de Sant Andreu, Creu Coberta, Maragall i Nou Eixample, amb un percentatge de tancaments per sota del 5%. Per contra, eixos com el de Marina, Sagrada Família, Gran de Gràcia o Sants superen el 10%, segons dades de la Fundació Barcelona Comerç, que agrupa 25 eixos de la ciutat.

El panorama comercial dels barris no té res a veure amb la desertització que assola el cor de Ciutat Vella i la part més central de l'Eixample. És la diferència de les zones residencials davant de les que ho van deixar de ser en dedicar-se gairebé per complet a l'activitat turística. Un passeig pel carrer Gran de Sant Andreu o pel carrer Ferran no tenen res a veure. En el primer, resulta difícil veure-hi una persiana avall. A Ferran passa tot el contrari. “S'ha resistit millor als barris perquè, a més, hi ha molta gent que encara està teletreballant i fa vida on viu. Això sí, es tracta d'un consum molt més moderat. La gent no surt a passejar o a fer un tomb com es feia abans de la pandèmia. Es va a comprar més el que es necessita i no alguna cosa que veus i entres i compres. Entre altres coses, perquè cal respectar l'aforament dels comerços i perquè encara hi ha por”, apunta Alfons Barti, director de la Fundació.

Sense xifres concloents sobre la caiguda del consum, des de la Fundació apunten que la mitjana es pot situar en el 20%. “El que serà determinant és la campanya de Nadal. Si va bé, se seguirà treballant i aguantant però si va malament, el tancament de negocis es podria disparar al 20%”, afegeix Barti. Ho argumenta pel límit de “resistència” a la crisi i perquè molts comerciants i restauradors han demanat crèdits ICO —alguns ja van pel segon— i han recorregut als estalvis: “Quan això va començar es va pensar que seria qüestió de tres mesos però és evident que serà més llarg”. No tots els lloguers s'han negociat a la baixa o amb ajornaments, la qual cosa també influeix a l'hora d'aguantar més o menys temps. També està resultant determinant l'expectativa dels negocis i si els seus propietaris estan propers o no a la jubilació.

Per sectors, els que surten més mal parats són els de la restauració i la moda, especialment als eixos de Nou Eixample i Cor Eixample. “Part de la restauració depèn, a més del turisme, dels qui anaven a les oficines a treballar, que hi dinaven i feien alguna compra als comerços durant la pausa. Molts d'aquests clients han desaparegut pel teletreball o per por, com passa amb la gent gran”, comenta Sergio Moral, president de l'eix Nou Eixample.

En alguns eixos, com a Sant Andreu, s'han tancat 16 establiments i se n'han obert set de nous, tan dispars com una sabateria, un local de menjar per emportar o una botiga per a nadons. “Ara hi ha més població fent vida de barri pel teletreball. És una zona amb força estabilitat laboral i molts pisos ja pagats i això també es nota”, subratlla Pròsper Puig, president de l'eix comercial de Sant Andreu, en el qual són bastants els negocis que ocupen un local de propietat. “Això també ha ajudat a trampejar la crisi perquè almenys no calia pagar lloguer”, afegeix.

Puig creu, a més, que els residents dels barris han apreciat en aquesta crisi de manera especial el comerç de proximitat en un continu urbà, amb diversitat d'oferta i a l'aire lliure. “És clar que ara s'ha valorat més i s'ha subratllat el sentiment de pertinença a una comunitat”, afegeix. Un model que, històricament, és el que ha promogut l'Ajuntament de Barcelona en oposició als grans centres comercials fora de les ciutats. El Consistori ha fet una campanya de promoció del comerç de proximitat en els últims mesos per impulsar el consum local i s'havia proposat fer més activitats del comerç al carrer com una mesura a desenvolupar entre el juliol i el desembre. No obstant això, les jornades dels comerços al carrer, que se solien fer amb periodicitat mensual en alguns eixos, pràcticament han desaparegut per la complicació que comporta gestionar el flux de persones.

Dissabte passat se'n va fer una en Sarrià amb les parades amb dos metres de distància entre si i un recorregut d'entrada i sortida diferent. “Nosaltres ho valorem però no crec que estiguem encara en un moment de la pandèmia per poder fer-ho a Sant Andreu”, afirma Puig. A més d'algunes línies d'ajuda econòmica al petit comerç, l'Ajuntament està treballant amb el sector el desenvolupament d'un marketplace per fomentar la venda digital dels comerços i promocionar els productes locals i d'establiments propis de Barcelona. La venda en línia i altres eines digitals va tenir un impuls a l'inici de la pandèmia, en els mesos de l'estat d'alarma, i el propòsit és que es consolidi i vagi a més.