Un exèrcit d’impressores al servei dels sanitaris

El col·lectiu Coronavirus Makers està format per més de 15.000 persones a tot Espanya coordinades per grups de Telegram i equipades amb impressores 3D. Amb aquests aparells, els voluntaris creen als seus domicilis mascaretes, viseres i tot tipus de material de protecció que posen a la disposició dels centres de salut.

Néstor Aparicio és un dels makers del col·lectiu a Catalunya. “Aquí en som més de 3.000 i la majoria estem fent peces de viseres que després assemblem en pantalles transparents que protegeixen la cara dels sanitaris”, informa. Aparicio té 29 anys i en fa cinc va quedar fascinat per la impressió 3D. “Uns companys i jo ens estem ara constituint en una cooperativa que hem batejat amb el nom de Tangencial. Fa uns quants mesos que ens dediquem a la formació de persones en risc d'exclusió social o amb algun tipus de discapacitat física. Ells mateixos dissenyen i imprimeixen objectes que els ajudaran en la seva vida diària”, instrueix.

En esclatar la crisi del coronavirus i en començar a publicar-se les notícies sobre la falta de material als hospitals, molts amants de la impressió 3D es van unir a les xarxes socials i es van organitzar. “Des del diumenge 15 de març uns quants ens dediquem a imprimir material, però a més ens hem organitzat per recollir, esterilitzar, muntar i distribuir les viseres”, informa. Tota aquesta cadena formada per un exèrcit de voluntaris acaba a l'Escola la Llotja, des d'on el producte acabat es reparteix a hospitals com el Clínic, Bellvitge i Vall d’Hebron.

Vicenç Casas és un altre dels makers. Casas és professor del que ha batejat com a robètica (robòtica + ètica) a l'escola Mare de Déu dels Àngels del barri de la Sagrera. En aquest centre ensenya a nens de P3 a 4t d'ESO com unir aquests dos conceptes, que no han de ser antagònics. “Quan va sorgir la proposta d'ajudar imprimint material de protecció l'hi vaig comentar a la directora del centre i va deixar que m'endugués la impressora a casa. Des de llavors, només faig que imprimir”, ironitza.

Els makers són tots voluntaris i tal com assegura Aparicio: “Preferim que la gent que vulgui destinar diners a aquesta causa ens compri material a haver de gestionar nosaltres els euros”. Només a Barcelona, des de diumenge, han imprimit 3.000 viseres.

El Sindicat de Manters, fabricant de mascaretes i bates

Però no només els col·lectius tecnològics estan aconseguint ajudar dissenyant elements de protecció. Els manters han canviat la venda sobre l'asfalt per la fabricació de material sanitari. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona i la marca Top Manta han transformat la seva botiga al barri del Raval en un taller de costura que ara confecciona mascaretes, gorros i bates per a hospitals. Davant l'emergència sanitària, han decidit reconvertir l'activitat habitual del seu local, on elaboren peces artesanals, en una aposta solidària per al personal mèdic. Això sí, guardant una distància de metre i mitjà entre els treballadors per evitar contagis.

El portaveu del sindicat i de la marca, Aziz Faye, explica que l'objectiu és ajudar on fa falta material sanitari. “La majoria de nosaltres som costurers. Hem pensat que la millor manera de solidaritzar-nos i contribuir és fabricant aquests productes que ara mateix estan sol·licitant a molts llocs”, assenyala Faye. La iniciativa va rebre una donació de teles de l'Hospital de Granollers, que els seran retornades en forma de bates d'aquí a uns dies. D'altra banda, han fabricat gairebé 1.000 mascaretes, amb recursos propis, que seran lliurades a persones de col·lectius vulnerables que no tenen prou recursos per comprar-ne a Barcelona.

Els manters, que diàriament venen productes falsificats a la ciutat, s'han vist afectats pel coronavirus. El confinament, la falta de turistes i el decret d'estat d'alarma els ha expulsat de les avingudes deixant-los sense els pocs diners que guanyaven. El sindicat assegura que molts tenen problemes per pagar el lloguer o aconseguir una alimentació bàsica. Malgrat tot, 10 membres del col·lectiu busquen aportar el seu granet de sorra. El portaveu destaca que en la iniciativa també hi han col·laborat l'Ajuntament de Sentmenat i l'empresa RobinHat, que els va oferir més material. Faye esmenta que la tela per als gorros mèdics encara no ha arribat.

Una altra iniciativa que ha posat a la feina per combatre el desproveïment de material de protecció és la Casa Cádiz de Barcelona on es protegeixen de la pandèmia, des de fa setmanes, una vintena de persones sense llar i sol·licitants d'asil. Al local, autogestionat per indigents de tot Espanya, combaten l'aïllament amb la fabricació de tapaboques per a hospitals i residències. L'activista i artífex del refugi, Lagarder Danciu, va informar a Twitter sobre el projecte amb el qual esperen confeccionar 1.000 mascaretes. “No ens podem quedar indiferents i en aquests moments la solidaritat és fonamental per vèncer la Covid-19. Seguim la lluita”, comenta Danciu en un vídeo, on mostra els avanços que s'han fet.