La Lliga del menys dolent

La nit de l'últim clàssic la va tancar Gerard Piqué amb un dur judici sobre el rival que implicava també un lament sobre l'estat del seu propi equip i atiava les incògnites sobre tots dos en una Lliga de mínims: "He vist un dels Madrid que transmetia més males sensacions des que soc aquí", va resumir. I ni tan sols així. El Reial va guanyar (2-0), i la seva victòria va comportar un altre relleu al capdavant de la classificació, on es van tornar a col·locar els de Zidane, amb un punt d'avantatge respecte als blaugrana, 56 a 55. La cosa no va durar gaire: diumenge tots dos se'n van anar a dormir amb les posicions intercanviades.

Els blancs s'havien estavellat al Benito Villamarín, l'estadi d'un Betis que els va rebre tremolant, amb el futur de Rubi en l'aire després de sis partits consecutius sense guanyar a la Lliga (tres empats, tres derrotes) i xifres que retrataven un dels equips menys agressius del campionat. Segons dades recollides per Opta, són els que sumen menys recuperacions de pilota, una taula que encapçala el grup de Zidane. I ni tan sols així. "Ha estat el pitjor partit de tota la temporada", va concloure el tècnic francès. "Ara que falten 12 partits he de motivar molt bé els meus futbolistes". 

Des de Valdebebas descartaven aquest dilluns que l'immens esforç en la pressió que acumulen els estigués desgastant. "Distracció mental, sí; esgotament, no", assenyalaven.

El cas és que sense haver-se creuat amb el rival més exigent, en el primer envit no van trobar la manera de defensar el lideratge i el Barça, amb perfil baix en la seva victòria contra la Reial Societat, els va tornar a superar a la taula: 58 per 56 punts,

Aquestes puntuacions parlen de dos equips en davallada i d'un campionat sense alternatives en el lideratge. L'última vegada que els dos primers classificats sumaven a hores d'ara menys punts que aquest curs va ser el 2006-2007, la Lliga que es va endur el Madrid de Capello a cop de remuntada empatat a punts amb el Barça de Rijkaard (76). Llavors, després de 27 jornades, la taula l'encapçalaven els blaugrana i el Sevilla amb 53, per davant dels 48 dels madridistes.

La comparació amb la temporada passada també apunta a la davallada. El Barça era líder llavors amb 63 punts (cinc més que ara), mentre que el Madrid, que havia llançat la tovallola, era tercer amb 51 (cinc menys). L'exfutbolista Jorge Valdano es troba una explicació gairebé biològica: "Les desaparicions i el pas del temps. A Barcelona, tot i que ja ha passat fa temps, pateixen la marxa de Xavi i Iniesta. I a Madrid, encara la de Ronaldo. I llavors hi ha el pas del temps. La columna vertebral del Madrid té l'edat que té: Ramos (33), Modric (34), Kroos (30) i Benzema (32). Al mig hi ha Casemiro, que és més jove, però està sobreutilitzat. I al Barça hi ha Piqué (33), Busquets (31) i el mateix Leo (32)".

El Barça i el Madrid mantenen encara certa inèrcia d'equips que, tot i envellir, són capaços de disputar la Copa i governar la Lliga. Conserven futbolistes d'enorme jerarquia, tot i que de rendiment decreixent, però difícils de substituir, per raons esportives, de mercat i fins i tot polítiques, com explica Valdano: "Acusen també la síndrome dels entrenadors que estan més còmodes amb la veterania. Entre Vidal i Fati, acaben escollint Vidal. O Modric i Kroos abans que Valverde. La prova és Vinicius, que només amb el seu entusiasme ja revitalitza", diu.

Tampoc s'han resolt del tot les desaparicions. Al Barça Griezmann no acaba d'encaixar i la successió de lesions de Dembélé ni tan sols permet comprovar com de lluny de Neymar està el francès.

Al Madrid, els encara resulta visible el buit que hi ha deixat Cristiano Ronaldo, en especial en els registres golejadors. A Marco Asensio li va petar el genoll abans que comencés el curs; a Hazard, el peroné dues vegades quan començava a destacar; a Bale no el van reclutar per remuntar el Betis i Luka Jovic continua sent un enigma, ara fora de les convocatòries.

Els blaugrana, a més, viuen una època d'inestabilitat institucional amb efectes en el mercat de fitxatges (la negativa inicial de Griezmann l'estiu del 2018, les negociacions fallides per Neymar del 2019), la banqueta (la destitució de Valverde i la tortuosa cerca d'un substitut), les lluites de poder a la junta (la crisi digital) i fins i tot al vestidor. En acabar el partit de dissabte contra la Reial, a preguntes sobre el soroll al voltant del Barça, Piqué va apuntar a aquesta circumstància: "Quan el club està en una posició afeblida sorgeixen aquest tipus de coses", va dir.

I mentre els dos grans envelleixen i pateixen a Europa, no troben alternativa a casa. L'Atlètic de Madrid, immers en la seva pròpia mudança des de la desapareguda vella guàrdia, suma aquesta temporada 11 punts menys que la passada en aquesta jornada (45 per 56). El Getafe, un més, i el València, tres més. Les crescudes més rellevants són les del Sevilla (set més) i la Reial (vuit més), però només li arriba per col·locar-se tercer i sisè. Tot i el declivi de l'avantguarda no els serveix per amenaçar-la: els de Lopetegui són a 11 punts del Barça i els d'Imanol, a 15. Lluny de les puntuacions dels líders de les principals lligues europees, els grans continuen sent els qui es disputen la Lliga. Aquesta vegada, la del menys dolent.