“Els futbolistes no es mouen gaire per ajudar-nos, viuen en un món a part”
Aitana Bonmatí, jugadora a l'alça al Barça i a la selecció, analitza la seva carrera i la crisi oberta a la Lliga femenina
La d'Aitana Bonmatí no era la clàssica família aficionada al futbol. De fet, ella va començar fent bàsquet. Fins que un dia, amb uns set anys, va aterrar al pati de l'escola per jugar al futbol envoltada de nens i li va agradar tant que va acabar apuntada a l'equip del poble, Sant Pere de Ribes (Garraf). “Jo no m'amagava. Si m'insultaven i pegaven, jo m'hi tornava. No acceptaven que una nena menuda pogués jugar igual que ells, els feia ràbia”, recorda ara. “Però allò em va anar bé perquè sense caràcter ni ambició no arribes a res”.
Als 21 anys, la migcampista no s'ha quedat curta, ni de caràcter ni de joc. Encara que ella vol més. Ja consolidada en la primera plantilla del Barça i fixa en les convocatòries de la selecció, cerca més protagonisme en els moments clau. Aquest dimarts se li obre una finestra en el duel clau de classificació per a l'Eurocopa 2021 contra Polònia (18.00, Teledeporte) després d'aixecar la mà en els dos partits anteriors, fa un mes, contra l'Azerbaidjan i la República Txeca. Contra les primeres va sortir i va rendir en substitució de la lesionada Virginia Torrecilla, i contra les segones ja va ser d'entrada. No va desaprofitar l'ocasió. Va marcar tres gols, el de Praga després d'un elegant toc de taló que va enviar a terra la defensa i la portera. No obstant això, a Aitana Bonmatí, que s'ha cuinat des dels 14 anys en la salsa de la Masia i admiradora de Xavi i Iniesta, li agrada, sobretot, que la valorin pel seu joc de toc. “És el joc en què em sento més còmoda. En un altre model podria millorar altres facetes, però s'hauria de veure”, explica en la concentració de Las Rozas, al recer d'un matí molt fred, res a veure amb el clima costaner de la seva comarca barcelonina del Garraf.
La decebria no formar part de l'onze inicial a Lublin? “No és que em decebi, és que soc tan ambiciosa i competitiva que no ser titular en qualsevol moment em frustra. Ho puc entendre o no, però mai, mai, mai em deixarà de passar això”, se sincera. “Abans m'afectava més, m'impedia fer-ho bé partint des de la banqueta. Ara ho canalitzo millor. Quan surto a la segona part, em serveix per demostrar que també puc tenir una oportunitat. Aquesta temporada amb el Barça, dels tres partits amb més cartell, contra la Juventus, l'Atlètic i el Llevant, no he estat titular en cap. No em queixo, perquè he jugat força fins ara, però alguna oportunitat en aquests partits… Tothom ho diu, són els més bonics”, afegeix. “A la selecció vull ser una futbolista important, però no sé si serà ara o més endavant. No depèn només de mi”, resol aquesta migcampista, que, tant en el camp com en la seva vida personal, assegura que no es deixa “influir pels altres”.
“Si els nois m’insultaven i pegaven jugant al futbol de nena, jo m’hi tornava”
Va debutar a l'absoluta el novembre del 2017 (acumula 17 internacionalitats i quatre gols en 717 minuts, inclòs el Mundial), i el seu cas dibuixa bé el quadre general de la selecció espanyola: amb èxit en categories inferiors (Bonmatí és campiona d'Europa sub-17 i sub-19, i subcampiona mundial sub-20) i a l'alça en edat sènior, des del punt de vista individual i col·lectiu, tot i que a distància encara dels títols. “És qüestió de temps perquè el futbol el tenim, poques seleccions juguen com nosaltres”, assenyala. “La majoria de les que han guanyat coses ho han fet pel físic. Això és el que ens falta. Ser més elèctriques, més ràpides i més fortes. En verticalitat ja hem millorat. També crec que, si circulem ràpid, ningú ens podrà disputar la pilota, com li passava al Barça de Guardiola”, explica.
Sobre tot el que passa al voltant de la gespa, aquest gran ressò social i mediàtic que impulsa el futbol practicat per dones, la catalana admet que “era impensable fa tres o quatre anys”. “Ara falta que s'arreglin els problemes que hi està havent perquè no pari de créixer”, adverteix. Problemes greus derivats de l'absència d'un conveni col·lectiu, que ha motivat la convocatòria d'una vaga indefinida de les jugadores a partir del 16 de novembre.
“Poques seleccions juguen com Espanya; ens falta ser més fortes i ràpides”
“Les que som a la selecció som l'elit, unes privilegiades, i ho hem de valorar. Només ens queda ajudar i ser al costat de les que no tenen els mateixos drets. Reclamem uns mínims, res més. Qui et diu que un dia no seràs en un club que no t'ofereixi el que tenim ara?”, apunta. Una lluita en la qual més d'una ha trobat a faltar algun gest de suport explícit i públic dels seus col·legues homes. “Ells no es mouen gaire per ajudar-nos, viuen en un món a part. No saben el que passa en el dia a dia, els problemes socials que hi ha. Si alcen una mica la veu, els escolta més gent que a nosaltres, però això tampoc ho puc demanar perquè potser ni se n'han assabentat”, comenta resignada.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
