‘Mea culpa’ pel debat de TV3

Un cop acabat el debat de TV3, Jaume Asens i Gabriel Rufián, en les declaracions de balanç que recollia Més 324, van demanar disculpes per com havia anat tot plegat. “Ha estat un espectacle lamentable, amb molts retrets i poques propostes”, va resumir Asens. I l’altre mea culpa el va fer Rufián: “Tinc por d’haver cansat la gent. Demano disculpes perquè ha estat un debat poc profitós”. No eren els únics que estaven moixos i preocupats. Els analistes convocats pel Més 324 per valorar el programa van coincidir en la migradesa dels continguts. Durant el mateix debat ja es flairava que la cosa no rutllava. Inés Arrimades va subratllar que es feia a unes hores que no afavorien la conciliació laboral. I al mateix moderador, Vicent Sanchis, se li va veure un sospir de fatiga i impotència. El debat tenia, va dir, “un esquema rígid”.

El debat va començar a les deu de la nit i va durar dues hores i mitja llargues, com el que havia fet l’Acadèmia de la TV el dia abans amb cinc líders. A TV3 n'eren vuit, amb la novetat de Vox. Mentre que al de dilluns, els faristols els ocupaven homes en exclusiva i quatre amb corbata… al de TV3 hi havia quatre dones i cap corbata. Si el plató del primer debat era lluminós, amb domini del blanc, TV3 els va entaforar en un ambient enfosquit, quasi tenebrós, una mica Halloween, per entendre’ns. Com que eren vuit, estaven disposats en un semicercle que afavoria l'intercanvi de mirades, a diferència del debat de dilluns, on tots cinc eren en una mateixa filera i alguns preferien mirar la càmera, com si tot fos el minut d’or, més que no pas els seus contrincants. I també, com el dilluns, hi va haver un lapsus. El va tenir la representant de la CUP, Mireia Vehí, acusant Rufián d’haver anat a un casament de l’elit financera. Durant el descans publicitari, li devien aclarir que Rufián no hi era, i en reprendre’s el debat va disculpar-se amb elegància.

Fins al minut 50 –minut amunt, minut avall– no estava pensat que hi hagués debat lliure. Aquesta primera part va estar marcada per preguntes del moderador que havien de respondre, d’un en un, els convidats. Teòricament hi havia d’haver tres blocs temàtics: la qüestió catalana, l’economia i la fiscalitat, i els pactes. Com sempre passa, temes com la cultura o la ciència ni figuraven en el temari pactat. La veritat, però, és que el tema català es va desbordar i quan tocava entrar en el segon bloc molts dels ponents tornaven, com si no n’hi hagués hagut prou, a la discussió inicial, en què, òbviament, també es van tractar els pactes. Total, d’economia i fiscalitat es van repetir brevíssimes receptes. Sobre el canvi climàtic o el masclisme, amb prou feines una menció de cortesia, absolutament inútil. Afortunadament, veient que això acabaria a les tantes, el moderador va pactar en directe i a la vista del públic un dràstic escurçament del tercer bloc, entre altres raons perquè ja tot semblava dit, o evitat, en l’assumpte dels pactes. Segurament per fatiga, a la darrera mitja hora, les trepitjades verbals d’uns i altres es van reduir considerablement i, en conseqüència, també la cacofonia que en alguns moments van fer inaudibles els arguments i les rèpliques.

Un dejà-vu: Arrimadas mostrant al moderador, i director de TV3, una carta de dimissió, suggerint que la firmés, i recriminant-li un sou de luxe. Ja ho va fer el mes d’abril. Ella i Cayetana Álvarez de Toledo van insistir a criticar les manipulacions de TV3 en mans dels nacionalistes. Sanchis, en el seu paper de moderador, no va fer cap comentari.

Ernest Benach, al Més 324, va proposar que s’havia de repensar la fórmula dels debats. Seria prudent fer-li cas.