_
_
_
_

El renéixer dels Boixos

Els Mossos detecten un increment de baralles i agressions en mans dels aficionats més radicals del Barça, impulsats per una nova facció de joves

Rebeca Carranco
Altercats entre Mossos i Boixos el 28 d'octubre prop del Camp Nou.
Altercats entre Mossos i Boixos el 28 d'octubre prop del Camp Nou.EL PAÍS

Estan asseguts, discrets, a l’última fila de la segona graderia del Gol Nord del Camp Nou. La majoria va de negre i segueix el partit contra el Lió amb contenció. Els gols se celebren agitant i prement el puny, però poc més. És la vella guàrdia dels Boixos Nois. L’afició radical del Barça ha anat perdent presència al camp des que el 2003 el president Joan Laporta els va declarar no grats. Estan prohibits com a grup. Si algun treu una bufanda amb el seu característic buldog, seguretat li demana que se la tregui sense que ells reneguin massa.

Al carrer, l’escena és molt diferent. Més d’un centenar de persones s’han ajuntat a La Jarra, un bar a 150 metres del Camp Nou. Unes furgonetes dels Mossos els controlen a la llunyania mentre ells beuen cervesa i xerren. Ho fan ben visibles, a la porta del bar, convertit en el nou centre de reunió dels Boixos. La majoria ni tan sols entra al camp: uns no poden i d’altres ni ho intenten. La diversió és fora. El dissabte 9 de març, en una batuda a La Jarra, els Mossos els van trobar un arsenal: 22 pals de fusta, 16 porres extensibles, quatre punys americans, vuit ganivets, sis navalles, dos esprais de pebre, una bossa plena de pedres, tres sacs amb maons i runa, i pirotècnia. Sospiten que volien fer-ho servir contra els seguidors de l’Olympique de Lió.

Más información
Tres ferits en una multitudinària baralla entre ultres del Rayo i Boixos Nois a Madrid
“Tenim el teu amic a la banyera tallat a trossets”

L’afició ultra del Barça ha perdut força al camp i ha guanyat musculatura al carrer. Els Cachorros són la nova saba que corre per les venes del grup de hooligans, una filial de Boixos, controlada per gent jove i que conviu amb les velles glòries. Només l’últim any, els Mossos compten una desena d’incidents violents. Fora de les estadístiques policials queden les trobades furtives amb els rivals que no surten mai a la llum.

“Els costa controlar els joves”, indiquen fonts de l’entorn del grup, sobre la convivència de Cachorros amb Boixos, que segueix en mans dels seus membres històrics. Un d’ells és Juan Antonio Romero Ors, àlies Jaro, condemnat per l’assassinat el 1991 de Fréderic Rouquier, de les Brigades blanc-i-blaves de l’Espanyol. Jaro era a La Jarra durant la batuda de Mossos, i es va identificar com a responsable del grup. La policia el coneix bé: el 2009 va ser detingut de nou com a membre de la banda de Los Ángeles del Infierno. De tant en tant es deixa veure pel Camp Nou, on entra amb el seu carnet de soci. El club esgrimeix que no poden anar “més enllà de l’ordenació jurídica” i fer fora algú que ja ha complert amb la llei, però asseguren que són “vigilants” per tallar “de soca-rel” qualsevol comportament violent.

Un altre senyal inequívoc de la força de l’entorn radical de Boixos és el corteo (una manifestació de hooligans) el maig de l’any passat abans del clàssic contra el Madrid. Mai abans no s’havien reunit tantes persones en la marxa fins al Camp Nou, esquitxada de pirotècnia, crits de “Barça o mort” i darrere d’una pancarta de Boixos. Fonts de l’entorn calculen que hi havia unes 2.000 persones, entre Boixos, Casuals, Cachorros i la resta de grups, com Supporters Barcelona.

“Els de sempre ja no tenen ganes de posar-se en sidrals, et fregeixen a multes, alguns han entrat a la presó, d’altres tenen fills...”, expliquen persones que coneixen l’evolució de Boixos. Els Cachorros, en canvi, estan nets de pols i palla, “tenen ganes de menjar-se el món” i guanyar-se la fama de ser l’afició radical més temuda d’Espanya i Europa. Van néixer la temporada 2016-2017, sobretot al voltant del Miniestadi, on tenien més marge de moviment que al Camp Nou. I allà van començar els incidents. El 2017, els Mossos van haver d’intervenir quan un petit grup va increpar l’afició rival en una final de la Champions femenina contra el PSG.

Des d’aleshores, fins avui, les baralles i els enfrontaments han anat augmentant. El juny del 2017, els Cachorros van envair el camp en un partit contra el Racing. Al novembre, el primer dia que exhibeixen les seves pròpies sigles en el Camp Nou, els van fer fora a meitat del partit pels insults als rivals. I, al desembre, van causar destrosses en un desplaçament al camp del Villarreal.

El 2018 segueixen les baralles de la mà de Boixos, buscant aficions rivals a València o contra l’Espanyol, i la policia intervenint in extremis per evitar-ho; agressions dins del camp a la Youth League contra seguidors de l’Atlètic; una baralla multitudinària contra aficionats del PSG a Barcelona; una altra contra el Chelsea al Camp Nou o la que van tenir el novembre passat a Madrid contra els Bukaneros.

El club hi intervindrà

“Això és a veure qui sembla el més fort”, indiquen persones de l’entorn, sempre des de l’anonimat per evitar problemes. Treuen ferro a la perillositat de la majoria dels seguidors, encara que admeten que alguns són “autèntics tarats”. I posen com a exemple el partit d’anada contra el Lió. Els Boixos i els Cachorros van aconseguir entrades, algunes a través de penyes de seguidors del Barça, expliquen persones que van presenciar el que va passar. Els grups van passar la tarda bevent al voltant del camp... “Fins que alguns van començar a dir d’anar al metro a fer-la grossa i van agafar ganivets i de tot del bar. Això és no estar bé. Una cosa és anar a pegar-te i descarregar adrenalina, i una altra cosa és això”, indiquen. El Barça ha suspès cautelarment dues penyes i diversos socis per aquells incidents.

Els Mossos estan controlant l’evolució de Boixos, Cachorros i Casuals. Ara per ara, la policia catalana i el club han guanyat la primera batalla: la Comissió Antiviolència els ha decretat grups violents i no podran anar junts com a grup ni exhibir els seus símbols a cap camp d’Espanya. Una altra de les preocupacions és veure la implantació que tenen sobre l’Espai d’Animació del Barça, una grada que tenen prohibida l’entrada la majoria dels Boixos històrics. Però fonts de l’entorn asseguren que els Cachorros mantenen un control per sota mà i alguns d’ells entren a l’espai i controlen l’animació. El club subratlla que hi intervindrà. “No podem permetre que altres aficionats passin por per culpa seva”, asseguren. “Taquen el nostre nom perquè van amb una bandera del Barça”, condemnen.

Vincles amb l’extrema dreta

Mentre els Mossos escorcollaven el dissabte 9 de març el bar La Jarra, molts dels 127 boixos identificats anaven cridant i fent la salutació nazi. Molts dels seguidors violents del Barça són afins a l'extrema dreta. Alguns són espanyolistes, amb llaços amb partits com Democràcia Nacional, i d'altres, catalanistes, vinculats a l'extinta Unitat Nacional Catalana.

Malgrat això, la màxima entre tots ells que els ha permès conviure malgrat les desavinences ideològiques és el lema de “Barça o mort”. Formalment, intenten mantenir la neutralitat política, encara que els símbols feixistes són habituals en les seves trobades.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_