_
_
_
_

Josep Borrell: “No sé què té al cap el senyor Rivera”

El ministre d’Exteriors denuncia que Ciutadans i el PP creen falsos relats igual que fa l’independentisme

Cristian Segura
Josep Borrell, al palau de Viana.
Josep Borrell, al palau de Viana.Samuel Sánchez

“No sé què té al cap el senyor Rivera quan diu que no pactarà mai amb el PSOE. No sé per què ho fa, això”. Josep Borrell (Pobla de Segur, 1947), ministre d’Exteriors i candidat socialista a les eleccions europees del 26 de maig, mostra perplexitat davant la promesa de Ciutadans i del seu president, Albert Rivera, de no signar cap acord amb els socialistes després de les eleccions generals del 28 d’abril. Borrell detecta estratègies similars, basades a difondre falsedats, entre el PP i Ciutadans i l’independentisme català.

En una entrevista amb EL PAÍS a la residència oficial del ministre d’Exteriors, el palau de Viana de Madrid, Borrell assegura que tant la dreta espanyola com el nacionalisme català han reaccionat amb arguments falsos al seu nomenament com a candidat a les eleccions europees. Preguntat pels missatges que han comunicat el PP i Ciutadans que Borrell no serà cap de llista per Barcelona en les eleccions generals per satisfer l’independentisme, el ministre d’Exteriors respon: “En això els extrems es toquen. Els senyors d’ERC es passejaven pel Congrés amb el meu cap a la punta d’una llança, deien ‘ja ho hem aconseguit’. A uns els interessa dir que és una cessió, i als altres, que és un victòria”.

Borrell denuncia que Rivera i Pablo Casado, president del PP, menteixen en criticar les negociacions que el Govern espanyol ha mantingut amb la Generalitat, i fins i tot compara la seva tàctica amb la de la dirigent ultranacionalista francesa Marine Le Pen: “El problema de la discussió política avui és que no discutim sobre la realitat, discutim sobre les interpretacions de la realitat, que esbiaixen radicalment el debat. Com la senyora Le Pen quan diu que el tractat entre França i Alemanya implica la cessió de la sobirania francesa sobre Alsàcia i Lorena, és una afirmació tan absurdament falsa com convocar la gent a la plaça de Colón per dir-los que el Govern ha acceptat els 21 punts de Quim Torra [president de la Generalitat]”. Ciutadans i el PP van convocar el 10 de febrer, amb Vox, una manifestació a Madrid per demanar la dimissió de Pedro Sánchez com a president del Govern per la seva estratègia en el conflicte política català.

Borrell subratlla que tant el PP com Ciutadans indueixen a “discutir sobre una falsedat”: “És igual que l’esquema mental de l’independentisme, que parteix de la base que a Espanya hi ha presos polítics. Has de començar a discutir que a Espanya no hi ha presos polítics. Ja t’han col·locat un esquema mental. Doncs ells [PP i Cs] fan una mica el mateix.” Una altra diferència que marca Borrell respecte a Ciutadans i al seu candidat a Barcelona, Manuel Valls, és que no considera que Podem i els comuns d’Ada Colau a Catalunya siguin el mirall de l’extremisme de Vox però a l’esquerra: “Si fos a França i em preguntés per Mélenchon [líder de la França Insubmissa] i Le Pen, li diria que els dos són extremadament nocius per al projecte europeu; com que som a Espanya, i em pregunta per realitats que no estan tan clarament definides, li diria que no és el mateix, ni de bon tros”.

Batalla de propaganda

Borrell també és crític amb l’anterior Executiu i la seva agenda internacional per fer front al relat de l’independentisme: “El Govern ha estat absent, les instruccions que tenien les ambaixades i els diplomàtics amb l’anterior Govern era ‘de cara a terra, tots callats, aquí no es contesta res, silenci ràdio, no replicar, ja passarà». La batalla de l’opinió s’ha perdut per incompareixença. Tones de propaganda han caigut sobre la imatge d’Espanya presentant-la com un Estat repressiu, franquista, ple de presos polítics, sense llibertats cíviques, sense separació de poders, i de l’altra banda, silenci”.

Borrell assegura que sota la seva batuta el Ministeri està actuant per guanyar aquesta batalla de l’opinió pública, i admet que està cansat de corregir els seus interlocutors internacionals. “És molt irritant perquè cada vegada haig de repetir més en els cercles internacionals: ‘No em parli dels catalans, parli’m dels independentistes catalans, que són catalans, però no són els únics, representen menys de la meitat de la població”, explica el veterà política socialista. Segons el ministre, la confusió va arribar fins i tot a la presidència dels Estats Units. Borrell confirma que Donald Trump li va preguntar el 2018 sobre la consulta il·legal de l’1-O: “Trump estava mal informat, o tenia una informació relativa sobre el desenvolupament de les votacions a Catalunya. Confonia els referèndums amb les eleccions”.

Més presència del Govern espanyol a Catalunya

Josep Borrell creu que és necessari incrementar les visites dels ministres del Govern a Catalunya. “L’Administració central de l’Estat, els poders de l’Estat, han anat estant menys presents a Catalunya, tant en l’àmbit institucional com en el personal”, assegura el ministre d’Exteriors, català nascut la província de Lleida. “Cal fer un esforç perquè la presència de l’Estat no es limiti a l’Agència Tributària, i això passa perquè augmenti la presència dels membres del Govern [espanyol] en la societat catalana, i per augmentar la descentralització d’algunes institucions”, afegeix Borrell.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_