Barça-Sevilla, nit inigualable al Camp Nou (6-1)

El Barça es mereix que el tinguin en compte també en el seu torneig favorit després de l'exhibició contra el Sevilla. Les figures apareixen sempre en els instants de màxima exigència després que els protagonistes del torneig hagin estat anònims, com Chumi o Denis Suárez. Encara que va ser una victòria d'equip, Messi va ser tan solidari que els seus companys es van reunir finalment per regalar-li el gol –una obra d'art digna de la millor versió barcelonista– i fer que posés el punt i final al divertiment: 6-1. El número 50 del compte del 10 a la Copa, un més que Kubala, a 14 de Samitier.

Tota una proesa al Camp Nou. Ni amb l'anunci de l'alineació havia pres la metxa de la remuntada a l'estadi del Barça. A excepció de la sorollosa Graderia d'Animació, ningú parava atenció a la veu estrident de l'speaker mentre escalfaven deu titulars i Cillessen. Molt pocs van atendre la crida de Messi i encara menys es van creure Valverde quan va pronosticar una nit memorable per corregir la patacada a Nervión. L'afició es va quedar majoritàriament a casa, quieta davant del televisor, sense saber encara si a l'equip li convenia o no passar ronda a la Copa. Ja veuria amb el temps fins on li portava el partit, insensible a l'“anem a totes” que va anunciar el segon entrenador, Jon Aspiazu. Hi havia molt de ciment al silenciós Camp Nou.

Així, doncs, l'equip jugava molt sol, conscient que l'èpica ja no es prepara des de la graderia amb 58.050 aficionats, sinó que es viu amb milions d'espectadors davant de la pantalla, convençuts els futbolistes que són més estrelles que no pas guerrers, sobretot al Barça. Per ventura calia defensar amb el cor i atacar amb el cap, sobretot perquè qui manegava el partit és una figura estètica com Messi. Al compàs del 10, els blaugrana van donar ritme al partit i velocitat a la pilota, un desplegament molt exigent fins i tot per a un equip seriós de la talla del Sevilla. El partit va girar descaradament a favor del Barça a partir de dos penals i a la mitja hora l'eliminatòria ja estava igualada després dels gols de Coutinho i de Rakitic: 2-0.

Coutinho va transformar la pena màxima que li va concedir Messi, que Promes havia tirat a terra, mentre Rakitic va rematar una assistència preciosa i precisa d'Arthur. El brasiler va fer per fi una passada profunda i intel·ligent que va evocar el seu ídol Xavi. I, al mig, Cillessen va emergir providencial per treure una rematada de taló d'André Silva i posteriorment rebutjar el xut des dels onze metres de Banega després que Piqué fes caure a l'àrea Roque Mesa. Tocava i arribava el Sevilla, molt airejat per les bandes, especialment per la del velocista Promes, i encarava amb determinació el Barça. La tempesta barcelonista es va desfermar només sortir del vestidor després del descans, quan va fer dos gols en tres minuts i es va posar 4-0.

Coutinho va aparèixer

El brasiler va aparèixer per rematar de cap una centrada de Luis Suárez i després Sergi Roberto va creuar una passada delicada de Messi. Ningú donava un cèntim pel Sevilla tot i que als blaugrana els costava descansar amb la pilota, controlar el joc, quan un error amb el peu de Cillessen va provocar el gol d'Aranda. Els canvis futbolístics i anímics són immensos a la Copa. El control emocional resulta tan complicat que fins i tot Messi és capaç de fallar un gol cantat servit per Luis Suárez i no afinar una mica més tard en un xut aparentment senzill davant de Soriano. Molt efectius a l'inici, els blaugrana no l'encertaven al final, mentre Machín carregava el seu atac amb Ben Yedder i Bryan. Valverde va respondre amb Arturo Vidal i Semedo.

Molt fatigats, tots dos equips necessitaven jugadors frescos: el Sevilla per la seva ofensiva i el Barça per contenir, un debat digne del millor thriller psicològic, el moment Messi. El 10 va conduir la contra després d'un córner a favor i Alba va posar la pilota als peus de Luis Suárez perquè rematés el 5-1. El sisè l'hi van donar a Messi perquè els dos artillers culminessin l'obra iniciada amb Coutinho i Cillessen.

Malgrat els pics de joc, no es va veure mai un partit tan ben pintat pel Barça, un equip que s'ha posat a jugar a la carta, a emocionar només quan hi ha risc, desafiament o prestigi en joc, una tensió que només es dona a la Champions i també a la Copa. No sembla convenient perdre's les semifinals i pot ser que llavors els que van veure el partit de dimecres per la televisió vagin al camp i demanin el triplet, ara que s'ha tornat a veure un trident format per Coutinho, Messi i Luis Suárez en una nit inigualable contra el Sevilla que va recordar el 6-1 contra el PSG. La Champions i la Copa.