Vox arrenca al PP compromisos sobre família, educació, immigració i la fi de la llei de memòria històrica
El partit d'Abascal retira la petició de revocar les lleis de violència de gènere i igualtat
El PP assumeix part del discurs de Vox. I Vox rebaixa les seves posicions de màxims, que havien provocat el rebuig dels populars i Ciutadans. L'acord entre les dues formacions, signat aquest dimecres a la tarda, permetrà la investidura de Juan Manuel Moreno i garanteix el pacte de govern entre el PP i Ciutadans.
Amb un llenguatge deliberadament ambigu, com acostuma a passar en aquest tipus de pactes polítics, el Partit Popular assumeix bona part del discurs de la formació de Santiago Abascal en àrees com economia, educació, família, cultura i memòria històrica —una llei, aquesta última, que acorden derogar per substituir-la per una de "concòrdia"—, però alhora rebaixa el llenguatge inflamat i les mesures més excèntriques proposades per Vox en els últims dies, com la derogació de la llei de violència de gènere i la d'igualtat. L'acord no fa cap esment a la idea de celebrar el Dia d'Andalusia el 2 de gener per commemorar la culminació de la Reconquesta amb la presa de Granada i l'expulsió dels musulmans, en lloc del 28 de febrer, data del referèndum del primer Estatut d'Autonomia. Tampoc s'inclou la supressió de les subvencions a les associacions islàmiques, un punt que experts en dret consideren clarament inconstitucional. Cau també l'expressió de "PIN parental" per referir-se a l'autorització expressa dels pares perquè els fills puguin rebre formació en aspectes “amb càrrega ideològica o moral contrària a les seves conviccions”. Però part del discurs de Vox —i una fotografia per a la història— és aquí.
Educació. Les propostes sobre aquesta matèria aposten per “garantir el dret dels pares a triar el model que vulguin per als seus fills i evitar així qualsevol ingerència dels poders públics en la formació ideològica dels alumnes”, però limiten aquesta mesura a la formació no reglada. El document afirma que els progenitors podran decidir que els seus fills no participin en activitats complementàries o extraescolars. Però aquesta decisió contrasta amb les pretensions de Vox, que volia que els pares poguessin vetar que els seus fills participessin en l'educació reglada en tot tipus d'ensenyaments, xerrades, tallers o activitats que, segons la formació d'extrema dreta, tinguessin una “càrrega ideològica o moral contrària a les seves conviccions”.
També desapareix la idea que la Junta doni assistència legal i econòmica als andalusos que resideixin en altres comunitats i que “es vegin obligats a escolaritzar els seus fills en una llengua regional”. Tots dos accepten, en canvi, eliminar les zones educatives per “garantir la llibertat dels pares per escollir el centre educatiu”, així com treballar per “garantir la coexistència entre l'educació pública, privada, concertada i diferenciada —sense especificar si la segregació per sexes es defensarà també en el sistema públic, com volia Vox.
Família. Un dels eixos centrals del discurs de Vox és la família i això es reflecteix clarament en l'acord, que preveu crear una Conselleria de Família i desenvolupar un pla regional d'adopció —com va plantejar la formació ultra—, així com fomentar la natalitat a través de l'ampliació de la gratuïtat educativa dels 0 als 3 anys, l'extensió de la xarxa d'escoles bressol i beneficis fiscals a les famílies, “especialment les nombroses”. Vox pretenia introduir "amplis desgravaments fiscals proporcionals al nombre de fills” i “promoure de manera transversal en tots els organismes i polítiques una perspectiva profamília i pronatalitat”.
Immigració. Vox rebaixa el to contra els immigrants irregulars en la versió final del seu acord amb el PP. La formació d'ultradreta ha reduït les seves exigències a dos punts genèrics, que inclouen el compromís de “complir la legislació vigent en matèria d'immigració, evitant totes aquelles decisions que puguin afavorir un efecte crida, i combatre les màfies que trafiquen amb persones”. El text ja no preveu l'exigència que la Junta col·labori amb la Policia Nacional per identificar i després expulsar 52.000 immigrants irregulars. La mesura, innòcua, ja que la identificació d'immigrants il·legals no suposa la seva expulsió, que és un procediment més complex, assumia que el Sistema Andalús de Salut havia de delatar els pacients que no tinguessin la documentació en regla.
Cultura. El PP i Vox han coincidit a “donar suport i promoure les expressions culturals i populars andaluses, com el flamenc i la Setmana Santa. Al final de l'acord un punt proposa també una llei per donar suport a la tauromàquia, “font de riquesa i ocupació”, en el seu triple vessant: “devesa, patrimoni històric i artístic”. En un altre apartat s'aposta per reconèixer la importància de l'activitat cinegètica per al manteniment del mitjà rural i la conservació de la fauna i els espais naturals. Cau aquí l'exigència d'una “llei de protecció de la caça” prevista en les demandes inicials.
Economia. L'àrea econòmica i fiscal és l'àmbit en què més coincideixen Vox i el PP, i també Ciutadans, i aquest és, doncs, l'aspecte de l'acord signat aquest dimecres que s'assembla més al document de màxims presentat per Vox. Els partits han pactat impulsar una reforma fiscal que prevegi bonificar al 99% l'impost de successions i donacions. També acorden rebaixar, encara que sense donar xifres, el tram autonòmic de l'IRPF i de l'impost sobre patrimoni. La proposta de Vox en aquest punt era reduir l'IRPF, de manera que la suma del tram estatal i el tram autonòmic no arribés el 45%, i abaixar al 0% l'impost sobre el patrimoni.
Sanitat. El pacte PP-Vox dedica sis dels 37 punts a la política sanitària, amb notables gestos al moviment de la marea blanca de professionals sanitaris que van sortir a protestar contra les polítiques del Govern socialista de Susana Díaz. L'acord parla de “despolititzar el Servei Andalús de Salut”, limitant la lliure designació de comandaments intermedis —caps de servei i directors d'hospitals i districtes sanitaris— i generalitzant la seva elecció “per mèrit”. Els partits de dreta volen “revertir l'actual model de subhasta de medicaments”, una de les mesures estrella de la sanitat andalusa per rebaixar la despesa sanitària, de manera que Andalusia s'incorpori al sistema de compra centralitzada del Govern central. Una altra mesura de recentralització és la idea de facilitar l'ús d'una “targeta sanitària única” a totes les comunitats. El pacte inclou l'únic punt que Vox portava en el seu document d'exigències en matèria sanitària: reforçar les unitats de cures pal·liatives i les unitats del dolor. Darrere d'aquesta idea hi ha un motiu ideològic: posar fre als avanços cap a l'eutanàsia.
Mitjans de comunicació. Vox posava l'accent a “liberalitzar” la concessió de llicències de ràdio i televisió, així com reduir almenys un 50% el cost de la Radiotelevisió Andalusa (RTVA) i eliminar tres dels quatre canals televisius “garantint la seva neutralitat política i ideològica”. El pacte manté la línia marcada. Aposta així per auditar que es compleixen els requisits fixats en les concessions de llicències ja atorgades i es compromet a assegurar-se que les noves segueixen els criteris de “professionalitat, pluralitat, imparcialitat i independència del poder polític”. Al seu torn, l'acord preveu reduir la despesa de RTVA, així com “garantir el servei públic i la neutralitat ideològica i informativa”.
Violència de gènere. La formació d'ultradreta ha rebaixat sobre el paper les seves pretensions pel que fa al moviment feminista i als drets de les dones. En el seu acord amb el PP no hi ha ni rastre de la seva intenció de derogar la llei andalusa de violència de gènere (aprovada amb un ampli consens i amb el suport del PP) per substituir-la per una llei de violència domèstica. Posar en dubte l'existència de la violència de gènere, i de la pertinència de les lleis que la defensen, ha obert una bretxa en el partit de Pablo Casado, que va arribar a oferir ajudes a homes maltractats. De l'acord també desapareix la revisió de la suposada “pluja de subvencions a associacions clientelars” feministes que ha indignat els col·lectius de dones o la petició d'eliminar la llei d'igualtat o la de no discriminació de les persones LGTBI. Però l'esperit de Vox persisteix en un punt concret que podria acabar com una qüestió simbòlica o tenir molt de pes: una Conselleria de Família. Queda per confirmar si això suposaria eliminar la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Socials i l'abast que tindria en l'aplicació de polítiques efectives per a la igualtat d'homes i dones a la comunitat. La formació d'Abascal considera que “la igualtat de drets està garantida a Espanya des de fa dècades”.
D'altra banda, el PP i Vox han acordat habilitar un sistema d'atenció a dones amb embarassos no desitjats “que els proporcioni informació, assistència i alternatives socioeconòmiques”. No citen l'avortament ni la llei nacional que garanteix la seva pràctica lliure durant les primeres 14 setmanes de gestació. També caldrà esperar per veure com es materialitza aquesta recerca de “alternatives”, ja que la pràctica i les facilitats per accedir a un avortament lliure i gratuït depèn de cada Govern autònom, informa Pilar Álvarez.
