El COI amenaça a deixar sense competicions internacionals Espanya si no reconeix Kosovo

Espanya és, amb Grècia, l'únic gran país europeu que no reconeix Kosovo, el país balcànic que va autoproclamar la seva independència el 2008. Aquesta mesura pot ser que sigui necessària per tractar el problema català, però posa en perill el seu pes i prestigi en el moviment esportiu internacional, i la possibilitat d'organitzar uns Jocs Olímpics o un Mundial de futbol.

El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha escrit una carta que enviarà dijous vinent a totes les federacions internacionals per demanar-los que no concedeixin a Espanya l'organització de cap competició internacional de cap esport si no es garanteix que els esportistes kosovars puguin participar-hi amb el seu himne i bandera. L'amenaça olímpica, verbalitzada inicialment en unes declaracions de Pere Miró, subdirector general del COI, al web Insidethegames.biz, es produeix justament la vigília de la presentació al Consell Superior d'Esports (CSD) de l'oficina d'estratègia internacional, que pretén “potenciar, desenvolupar i promoure l'organització de grans esdeveniments internacionals a Espanya”.

“En aquesta situació, és impossible que Espanya pugui organitzar res”, assenyala Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol (COE) després d'una setmana marcada pels problemes que va patir la delegació kosovar en els campionats del món de karate disputats a Madrid. Els karatekes del petit país balcànic van poder participar-hi, però no se'ls va permetre utilitzar la seva bandera ni el seu himne. Ni tan sols el nom de la seva nació podia figurar als xandalls, marcats només amb les sigles KKF (Kosovo Karate Federation) ni en els marcadors de resultats, on se'ls identificava amb les sigles WKF5 (World Karate Federation).

El COI, així com la gran majoria de federacions internacionals, va admetre Kosovo el 2014.

“És l'acord de compromís al qual es va arribar”, diu Blanco, que recorda que és un pas enrere respecte a l'assolit per garantir la participació de kosovars en els recents Jocs Mediterranis de Tarragona. Els esportistes van poder entrar a Espanya amb els seus passaports i van desfilar sota la bandera del comitè olímpic de Kosovo. “Tots es van acollir a la carta olímpica, i el Govern espanyol li va donar validesa”. Un acord similar va permetre a Kosovo participar als Jocs de Rio 2016. El Brasil és un altre dels països que no reconeix la república balcànica.

“A tots els països del món, excepte a Espanya, els kosovars competeixen sense problema, amb els mateixos drets i garanties que els altres esportistes”, afegeix el president olímpic espanyol, que precisa que ni el COI ni les federacions qüestionen la política espanyola ni entren a valorar-la. “Hem de respectar les lleis i les decisions del Govern, per descomptat, però també les de les federacions i el COI. L'esport no pot admetre que en una competició hi puguin ser tots excepte Kosovo”.

Blanco admet que el moviment olímpic està parlant del problema amb el Govern espanyol. El Ministeri d'Exteriors assegura que no té constància oficial que el COI canviï de posició respecte a la participació d'esportistes de Kosovo en esdeveniments organitzats en Estats que no reconeixen la seva independència. Un portaveu de l'Oficina d'Informació Diplomàtica (OID) va explicar que en aquests Estats es permet la participació dels esportistes sota la bandera del Comitè Olímpic de Kosovo, no de Kosovo com a entitat estatal, i se'ls facilita la concessió de visats.

Segons aquest portaveu, estava previst en el recent Mundial de karate que s'hissés la bandera kosovar i que sonés l'himne d'aquest territori en el cas que algun dels seus esportistes hagués guanyat una medalla d'or, cosa que no va passar. “Aquesta era la fórmula per respectar, d'una banda, la carta olímpica i, de l'altra, la nostra posició jurídica d'evitar qualsevol acte de reconeixement”, va concloure el mateix portaveu.

D'altra banda, fonts governamentals van expressar la seva sorpresa davant la possibilitat que el COI es plantegi no adjudicar esdeveniments internacionals en països que no reconeixen Kosovo, com Rússia, la Xina o el Brasil, i van posar en dubte les declaracions del subdirector general de l'organisme, el català Pere Miró.