La pilota als Estats Units parla en eusquera, castellà i francès

Durant les semifinals de la modalitat de mà dels Mundials de Pilota entre França i els Estats Units, un aficionat crida: “Aúpa, Patxi!”. En Patxi és Martiarena, i quan parla amb la seva família ho fa en eusquera. Als Mundials, que se celebren del 14 al 20 d'octubre a Barcelona, duu l’escut nord-americà. Un dels seus companys és Agustí Brugués, que es comunica en català amb el seu pare, president de la Federació Catalana de Pilota. I quan s’han de relacionar amb un dels joves de l’equip, Salvador Espinoza, d’arrels mexicanes, utilitzen el castellà. Tots competeixen pels Estats Units, un equip format per jugadors majoritàriament amb doble nacionalitat.

“En general, parlem en anglès quan som amb l’equip, però després els altres idiomes més utilitzats són l’eusquera, el castellà i el francès”, explica Brugués, fill d’un barceloní i una nord-americana. El seu cas és la tònica de la selecció probablement més mestissa de tota la competició, formada per descendents vinculats a tradicions de pilota: bascos i francesos, experts en mà i pala; i mexicans, dominadors del frontennis. “La pilota està molt lligada a la cultura basca, però tenir instal·lacions a prop ajuda molt. A Miami, per llei, per exemple, els casinos tenien l’obligació de muntar un frontó per a les apostes”. Al Basque Cultural Center de San Francisco també hi ha un frontó on alguns membres de l’equip, com Jesse Kvarna, han assimilat la passió que genera la pilota al País Basc. “I mira que en Jesse és dels més americans que tenim!”, apunta l’Esther Cigada, la delegada nord-americana, amb un castellà perfecte.

Más información

Les mans, zona protegida

El rebot de la pilota a Catalunya

La majoria de pilotaris que competeixen pels Estats Units han nascut en territori nord-americà, però hi ha casos de cert desarrelament. “Conec un jugador que va trepitjar per primera vegada els Estats Units viatjant amb l’equip”, explica Ciganda, “i molts hi van només per temes federatius”. La delegada té família navarresa, com la parella de Brugués al frontó, Josetxo Huarte, que viu al Baztan navarrès des dels 11 anys. “Uns quants jugadors han tornat al país d’origen de la seva família i hi resideixen”, aclareix Ciganda. La majoria dels mexicans fan vida lluny dels Estats Units, com Salvador Espinoza. “Jo competeixo al circuit mexicà”, assegura, “als Estats Units hi dec haver anat unes cinc vegades, potser més, per les concentracions”.

L’equip no és favorit en cap modalitat. Les aspiracions passen per aconseguir algun tercer lloc, però dins la selecció són conscients de les diferències de nivell. Per a molts dels participants, jugar sota la bandera dels EUA és sinònim d’alternativa. “A l’equip espanyol hi ha molta competència”, admet Brugués. Sense poder entrar a les seleccions més potents, Espanya, França o Mèxic, la doble nacionalitat ofereix avantatges. “La majoria estem en la mateixa situació. Hi ha dificultats per fer-se un lloc, i la nostra il·lusió és competir amb els millors. Poder ser en un Mundial representant els Estats Units és una sort”, reprèn Brugués, que debuta en un campionat del món.

Sense sortida professional, els pilotaris dels Estats Units necessiten mantenir una feina diària. “Jo treballo al magatzem d’Amazon a Barcelona”, relata Brugués. Els seus companys toquen diferents tecles: estudiants, enginyers informàtics, jardiners... “Fins i tot un n’hi ha un que munta els marbres de les cuines”, afegeix el català. La dedicació a la pilota, però, és indiscutible. S'entrenen unes 20 hores a la setmana, repartides en quatre dedicades a la tècnica, i 16 a la preparació física. La càrrega és similar als pilotaris del País Basc. “Potser tenen possibilitat d’entrenar més la tècnica que nosaltres”, compara Brugués, entusiasmat de jugar a casa. A Barcelona, els Estats Units parlen anglès. Però també eusquera, castellà, francès, i català, els idiomes universals dels pilotaris.