Barça-PSV: un dia per marcar el pas

La vida del Barça es mou al voltant de la Champions. No és que hagi avorrit la Lliga, on és campió i líder, sinó que l'obsessiona la reconquesta d'un títol que no guanya des del 2015 quan el trident –Messi, Luis Suárez i Neymar– va derrotar en la final de Berlín la Juve, que ara lidera Cristiano. La Copa d'Europa ocupa esportivament i financerament el president Bartomeu; obsessiona l'equip d'un Messi llorejat, que fins i tot ha deixat de jugar amb l'Argentina, igual que Piqué va renunciar a la Roja; i és la prioritat de futbolistes errants com Arturo Vidal o de figures que aspiren a la celebritat, com Coutinho i Dembélé. El barcelonisme no dorm quan es pregunta com és possible que el Madrid hagi guanyat quatre dels últims cinc tornejos, tants com Messi des del seu debut el 2003 a Porto.

Más información

El Barça-PSV estrenarà el nou horari de la Champions

El moment Ter Stegen

Hi ha un jurament al Camp Nou que més o menys ve a dir que l'escarni de la temporada passada a Roma i el de l'any anterior a Torí, per no esmentar el de París, corregit després a Barcelona, només es compensa a guanyar la propera final del Wanda. L'empresa, no obstant això, es presenta complicada des de l'inici perquè als blaugrana els ha tocat batre's en un grup de classificació molt difícil amb el PSV Eindhoven, Tottenham i Inter.

El sorteig només ha aportat una bona notícia per al Barça. Al seu favor juga el calendari, que comença amb la visita a l'estadi del campió d'Holanda. El PSV no és, en qualsevol cas, un rival qualsevol, sinó que es presenta com un equip jove, alegre, golejador –sumen 13 gols en els dos últims partits– i ambiciós, dirigit per diversos exbarcelonistes –Hesp, Zenden i el tècnic Van Bommel– i rematat per una segona línia molt interessant, amb Bergwijn, De Jong i Lozano. Potser li falta ullal i experiència, virtuts que se li suposen precisament al Barça, tot i que no li han servit per superar la barrera dels quarts en les tres últimes edicions. Els blaugrana han estat tan solvents al seu feu com a vulnerables fora, estadística fàcil de simplificar en els números de Luis Suárez, que no marca en camp rival des de setembre del 2015 a Roma.

L'uruguaià és amic de Messi i segurament formarà en l'atac amb Dembélé. L'argentí ha donat a entendre que prefereix el 4-3-3 al 4-4-2. Valverde donaria continuïtat, per tant, a l'onze dels últims partits, que inclou la presència de Coutinho i prescindeix dels quatre fitxatges del curs i, per tant, d'Arturo Vidal. El xilè centra el debat barcelonista perquè la seva entrada al camp suposa la sortida automàtica de Dembélé. El canvi de peces no satisfà alguns aficionats i crítics del Barça. A Valverde se l'ha vist especialment incòmode quan se li ha preguntat per una situació que es va donar a Valladolid i a Sant Sebastià.

L'escenari serà avui diferent perquè el Barça juga al Camp Nou. Passa que l'horari no acompanya en una jornada laboral (18.55, Movistar Lliga de Campions). L'equip entén, de tota manera, que serà una prova més per mesurar la implicació de l'afició en el projecte col·lectiu de reconquistar la Champions.