Agost és hàbil per a Messi

El campió va començar La Lliga al Camp Nou amb un gol i un festival de Messi. Hi ha notícies que per més repetides que siguin no deixen de ser notícia quan el protagonista és un futbolista que ha marcat el gol número 5.000 (2009) i, des d'ahir, també el 6.000 i el 6.001 del Barça. El 10 és una màquina de jugar partits —34 de mitjana en 10 temporades— de fer gols —385 i cinc pitxitxis— i de guanyar títols de la Lliga: nou. Encara que el gol va ser de falta i la pilota va passar per sota de la barrera, va tenir el seu mèrit perquè els blaugrana no trobaven la manera d'abatre l'Alabès. Va ser al cap i a la fi una victòria amb fòrceps que finalment van rematar el mateix Messi i Coutinho, el jugador que va canviar un partit mal dissenyat, segurament perquè Valverde té memòria i sabia que l'Alabès era un mal enemic al Camp Nou, l'últim equip que ha guanyat a l'estadi, el 10 de setembre del 2016.

Les alineacions del tècnic blaugrana sempre creen expectació, fins i tot en les jornades que semblen senzilles de plantejar, com seria la del debut a la Lliga. Ahir a la nit va triar com a titulars als campions de lliga. La novetat va estar en la posició de migcampista de Sergi Roberto, pendent de les sortides de l'Alabès. No jugava Coutinho ni cap dels fitxatges mentre Dembélé formava amb Suárez i Messi.

El francès es va situar com a extrem esquerre i Messi va partir des de la dreta en un desplegament estrany perquè Rakitic va ocupar el lloc d'Iniesta. Un mal negoci perquè el Barça no sabia atacar i l'Alabès no parava de respondre amb la força dels seus migcampistes i la velocitat dels puntes, ovacionats per Abelardo.

Insegurs i imprecisos, sense ritme, ni finor, els blaugrana no arribaven a la porteria de Pacheco, reduïts per un rival tan posat com cortès després de rebre amb el passadís d'honor el campió de la Supercopa. Amb manca de ritme i profunditat, la passada llarga s'imposava com a solució en un planter massa camús per guanyar l'àrea de l'Alabès. No hi ha partit fins que s'activa Messi.

I el 10 mirava com Jony i Ibai feien bons centres, tibants i a esquena dels centrals, perquè fossin atacats per Nebot. No elaboraven ni recuperaven els blaugrana, millors en el replegament, i la pilota només corria quan era als peus dels futbolistes de l'Alabès. Fins que va despertar Messi i en dos minuts va generar dues ocasions: va tirar al travesser un cop franc i va habilitar Dembélé en un braç a braç amb Pacheco.

Al francès li va faltar punteria i finor per perfeccionar el seu interessant partit, sempre participatiu, de vegades fins i tot desequilibrant, l'únic intens dels barcelonistes i el que millor s'estirava a la contra, mancat d'encert en les millors oportunitats del Barça. L'interès de Dembélé no era contagiós en un planter desapassionat, mústic i avorrit, tan pla i insuls que demandava sense demora la intervenció de Valverde.

No trobava el lloc Rakitic i no mesclaven bé Semedo i Sergi Roberto. Calia desfer el nus i procurar que cada jugador recuperés la seva demarcació natural amb un sol canvi: es va quedar Semedo al vestuari, Sergi Roberto i Rakitic van tornar al lloc de lateral i volant dret i va aparèixer Coutinho com 10, vestit d'Iniesta.

A partir de l'ortodòxia, el Barça va tenir més seny i va obligar l'Alabès a recular. Als davanters, no obstant això, els faltava la serenitat i temeritat de Ter Stegen, que es va treure un barret per sortejar a Nebot i posar el cuir rumb a Pacheco. La trobada es va passar a jugar decididament a l'àrea de l'Alabès.

Encara que el Barcelona va insistir amb fins a deu jugadors, va haver d'esperar que comparegués Messi. El 10 no va deixar anar la pilota fins que va forçar una falta en un espai impossible prop de la balconada de l'àrea i va transformar el tir lliure amb un tret ras mentre s'aixecava la barrera de l'Alabès. Obert el marcador, va comparèixer Coutinho amb un tir molt seu (2-0) i va reaparèixer Messi pel 3-0. El partit va començar i va acabar amb el 10: dos gols i dos tirs al pal, la millor notícia pel Barcelona. Messi no necessita ni entrenar per estar en forma a l'agost i decidir el partit més desagradable per a sort del Barça.