Messi busca rival a la Lliga

La Lliga comença aquest divendres a Girona amb el focus sobre l'Atlètic, el radiant campió de la Supercopa d'Europa i botxí del Madrid, que no perdia una final internacional des del 2000, després de 13 títols, tants com Champions. La jornada inaugural ja ofereix dilluns la visita dels blanc-i-vermells a Mestalla. Tampoc serà un campionat qualsevol per al València perquè al març celebra el seu centenari en plenes Falles. El València, campió la temporada 2003-2004, i l'Atlètic, guanyador el 2013-2014, han estat els únics equips que han trencat el bipartidisme dels últims 15 cursos: el Barça suma nou títols i el Madrid, quatre.

Les nou lligues del Barça són les nou que compta Messi. Augmenta el protagonisme del de Rosario ara que ja té 31 anys. Ja és el blaugrana amb més títols (33) i exerceix de capità amb una solemnitat desacostumada al Camp Nou. Al 10 se'l veu concentrat al Barça després de renunciar momentàniament a la selecció argentina i de la marxa de Cristiano. Messi ja s'ha acostumat també a jugar sense Neymar i ara haurà de buscar nous socis amb la sortida d'Iniesta. L'argentí està content amb els fitxatges, mentre Valverde juga amb els dibuixos de l'equip sense oblidar que la marca és el 4-3-3.

La flexibilitat dels blaugrana sorprèn tant els rivals com els analistes del Camp Nou per no ser repetitius a la Lliga. El club, no obstant això, està hipnotitzat per la Champions després de la caiguda de Roma. La declaració d'intencions a Barcelona contrasta amb la del Bernabéu. Lopetegui es va referir a la Lliga com a objectiu tot just després de perdre amb l'Atlètic, potser perquè cap torneig condiciona més que la Copa d'Europa.

De vegades sembla com si les figures del Madrid ja n'haguessin tingut prou de Champions, després de guanyar-ne quatre de les últimes cinc, i ara aspiressin a millorar els salaris d'acord amb el seu cartell a Europa. A les estrelles blaugrana els passa just el contrari: necessiten reconquistar el trofeu més preuat per justificar uns contractes fabulosos que han deixat la massa salarial del club en un 84%. Al Camp Nou no les tenen totes i no es refien de Florentino Pérez després d'haver perdut CR i Zidane, renunciar a Neymar i fitxar un porter (Courtois) quan se suposava que necessitava un ariet per l'adeu de CR. El mercat encara no està tancat i pot ser que arribin més reforços que el de Vinicius.

Aval a Lopetegui

Els internacionals avalen Lopetegui. Parlen del seu sentit d'equip i suposen que el Madrid serà més regular que en la darrera Lliga. Isco i Asensio i, per descomptat, Bale tindran la continuïtat que reclamaven amb Zidane. Els dubtes del Madrid contrasten amb la felicitat de l'Atlètic. La incorporació de jugadors com Rodri i Lemar compensa les baixes de futbolistes emblemàtics com Gabi i el Niño Torres. La renovació de Griezmann, després de rebutjar el Barça, ha tingut un efecte revitalizador: el francès és avui qui desafia Messi. No es dubta tampoc del Cholo Simeone davant de Valverde i Lopetegui.

Hi ha cinc entrenadors argentins per 15 d'espanyols en un torneig marcat per tres novetats: el calendari és asimètric, es preveu que algun partit es disputi als Estats Units i s'aplicarà el VAR. El joc s'interromprà més sovint, una circumstància que afavorirà l'estratègia i el futbol de transicions vist a Rússia, i s'ampliarà el negoci, cosa que beneficiarà els espectadors i perjudicarà els aficionats, que cada vegada ho tindrà més difícil per pagar una entrada o abonament per anar al Camp Nou o al Bernabéu.

El romanticisme ha quedat tan obsolet davant de la indústria de l'espectacle que l'Athletic no sap com ha d'invertir els 80 milions del traspàs de Kepa al Chelsea. No té ningú per fitxar, condicionat per la seva política de jugadors bascos, orgullós del seu San Mamés. Potser la seva situació incidirà en la rivalitat amb la Reial Societat. El centre neuràlgic de la Lliga, no obstant això, ja no se situa al País Basc, sinó a la Comunitat de Madrid, que suma fins a cinc equips: Getafe, Leganés, Rayo, Atlètic i Madrid.

Hi ha moltes variables en un any postmundialista en què la classe mitjana difícilment permetrà que el campió perdi només un partit, el penúltim, com va passar la temporada passada amb el Barça de Messi. El 10 busca rival després d'anotar que la final de la Champions es jugarà al Wanda, el camp de l'Atlètic, avui supercampió d'Europa.