Carolina Marín ja és única amb el seu tercer títol Mundial

Va plorar, va cridar, va saltar i es va abraçar amb Fernando Rivas, el seu entrenador, com si no ho hagués mai. Carolina Marín ja és eterna. A Espanya, icona del bàdminton nacional, i al món, amb més campionats mundials que ningú: tres. L'espanyola (Huelva, 25 anys) va aconseguir aquest diumenge la seva tercera corona contra Pusarla Sindhu (21-19 i 21-10) i entra en la llegenda després d'una exhibició a Nanquín (la Xina). Marín, recent campiona d'Europa, recupera l'hegemonia del bàdminton després d'un 2017 irregular. L'exhibició de l'espanyola en el segon set va ser espectacular i la torna a l'esglaó més alt. I aquesta vegada per quedar-s-hi. Marín ja és eterna.

“Per a mi aquesta medalla és molt especial, després de passar un temps complicat. Gràcies a tot el meu equip per creure sempre en mi i per fer-me creure a mi mateixa que puc guanyar un altre campionat del món”, va apuntar la jugadora en un vídeo a través de les xarxes socials.

“No tinc paraules per descriure l'emoció que sento. Estic súper contenta, ha estat una setmana increïble aquí a Xina, davant de tot l'imperi asiàtic. Gràcies a tot Espanya per tot el suport que he rebut. Aquesta medalla és de tots vosaltres”, va subratllar la jugadora de Huelva.

A Carolina Marín no li cal fantasiar. Ningú converteix els somnis en realitat amb la facilitat de l'espanyola. “Per què no somiar amb fer història?”, va piular després de guanyar les semifinals del dissabte. L'espanyola supera reptes amb la mateixa facilitat que es mou a la xarxa. Cap europea havia aconseguit abans un or olímpic, o si més no dos campionats del món. Amb tres Mundials, Marín no somia, Marín guanya.

El partit va ser llarg i tibant. Es movien les raquetes i es jugava amb la ment, a veure qui descentrava més la seva rival a força d'aturades. Marín, no obstant això, no va perdre mai de vista el partit a pesar que Sindhu va pretendre allargar el partit amb ral·lis eterns i amb esperes excessives entre punt i punt.

La hindú es va plantar a dalt a la pista, prop de la xarxa, per obligar Marín a retardar-se a força de lobs (cops alts i defensius). El partit es va armar de paciència, i els cops ràpids de Marín no feien efecte. La hindú s'estirava, estenia el seu llarg cos (1,79, metres) i salvava punts que semblaven volar al marcador espanyol. Carolina Marín va semblar precipitar-se, com si hagués d'ajustar els volants a la línia per sortejar els llargs braços de Sindhu, i va acumular alguns errors no forçats. Les errades de càlcul del seu rival, que va deixar caure dins tres volants de Marín pensant que se sortien, va equilibrar el marcador, que va arribar igualadíssim (18-18) al final del primer set. Els punts decisius de la màniga se'ls va endur Marín, que ja l'havia guanyat també en la final dels Jocs de Riu.

La igualtat de l'inici es va trencar en el segon set. Carolina Marín va ser un cicló. Es va escapar ràpid (5-0 i 11-2) en el marcador, i amb l'or a la vista, no va haver-hi manera d'atrapar-la. Es va mostrar agressiva, convençuda, valenta a la pista, com si tingués pressa per entrar en la història. Per complir els seus somnis. I no va fallar. El triomf va arribar amb més facilitat de l'esperada i Marín va entrar directament als altars del bàdminton.