Mireia Belmonte, l’estrella dels Jocs Mediterranis

La XVIII edició dels Jocs Mediterranis arrenquen aquest divendres a Tarragona. El comitè organitzador celebra que, amb la majoria d'edat, la prova aconsegueixi la millor inscripció de la seva història: 3.622 esportistes de 26 països. Però la quantitat ensopega amb un discret pedigrí atlètic. L'excepció és Mireia Belmonte. La nedadora és l'estrella d'un esdeveniment perjudicat per l'anonimat i amb poques expectatives d'aconseguir una presència massiva d'aficionats durant els nou dies de competició.

La cerimònia d'inauguració se celebrarà a l'estadi del Nàstic sota la presidència del rei Felip VI (20.50, Teledeporte i Esport 3). L'organització assegura que l'acte té pràcticament assegurat el ple aforament. No obstant això, més complicat resulta vendre les entrades per omplir les graderies de la majoria de les competicions. Els Jocs consten de 33 disciplines, algunes tan peculiars com la petanca, i d'altres més habituals però en un format abreujat. És el cas de l'atletisme, que proposa una cursa de 21 quilòmetres en lloc de la icònica marató.

El principal atractiu serà l'aigua. Mireia Belmonte és l'estrella dels Jocs i serà la banderera de la delegació espanyola, formada per 396 esportistes –218 homes i 178 dones–, superada per la italiana, amb 413 esportistes, entre els quals destaquen el nedador Gregorio Paltrinieri, campió olímpic i mundial de 1.500 metres lliure, i Simona Qadarella, bronze en la mateixa distància en l'últim Mundial.

Belmonte, campiona olímpica i mundial de 200 metres papallona, té un palmarès aclaparador. Competidora voraç, ja ha avançat que nedarà a Tarragona per guanyar, malgrat que el seu objectiu és l'Europeu de Glasgow, a l'agost. Melani Costa, Jessica Vall o Àfrica Zamorano, olímpiques a Rio 2016, també competiran en aquests Jocs. Un altre atractiu seran les seleccions masculina i femenina de waterpolo, que també afinen la seva preparació amb la mirada posada a l'Europeu.

També competiran medallistes olímpics, com l'halteròfila Lydia Valentín, el piragüista Marcus Cooper, la taekwondista Eva Calvo i la windsurfista Marina Alabau. El Palau d'Esports, la joia de l'Anella Mediterrània després d'una inversió de 18 milions d'euros, acollirà les Guerreres de l'handbol.

L'altra cara de la moneda és la discreta entitat competitiva de la majoria de les proves, a la qual cal sumar una planificació confusa. Fins fa un mes no van sortir a la venda les entrades, en total unes 200.000 per a les gairebé 200 sessions, de matí i tarda, fins a l'1 de juliol. El Comitè Organitzador va posar en relleu que es fixaven “preus populars” i va estipular un interval d'entre 6 i 25 euros. No hi ha hagut llargues cues per comprar els abonaments. L'escàs ganxo és un mal endèmic d'un esdeveniment que té difícil encaix en els exigents calendaris dels esportistes d'elit.

El símbol dels Jocs Mediterranis són tres cercles entrellaçats, una imatge reduïda de les emblemàtiques cinc anelles olímpiques. Viure a l'ombra dels Jocs Olímpics és una llosa. Estrenats el  1951 a Alexandria (Egipte), els Jocs Mediterranis tenien l'ambició de ser unes miniolimpíades per als països que es banyen en aigües del Mediterrani. Inicialment es feien un any abans de la cita olímpica i es presentaven com un camp de proves per als atletes que afinaven la preparació per al repte olímpic. Després de Barcelona 92 es va modificar el calendari i els Mediterranis van passar a disputar-se a rebuf del calendari olímpic. L'insòlit ajornament de la cita de Tarragona, prevista inicialment per al 2017, ha trastocat aquesta rutina. Malgrat que tenen el reconeixement del Comitè Olímpic Internacional (COI), no aconsegueixen seduir els atletes de primer nivell. I, sense estrelles, l'atractiu s'apaga.