El jutge degà de Madrid rebutja cursar una petició de Bèlgica per interrogar Llarena

El jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, no cursarà, “per improcedent”, una petició de la justícia de Bèlgica perquè adverteixi de manera fefaent el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor del procés separatista català, que ha de comparèixer el 4 de setembre davant d'un tribunal d'aquest país per prestar declaració. El motiu de la citació a Llarena és una demanda que van interposar contra ell el 5 de juny l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que estan pròfugs a Brussel·les i Escòcia.

El degà no entra en valoracions. Donarà una resposta estrictament jurídica al tribunal belga, entenent que la seva sol·licitud “no escau”

Els demandants fugits demanen a Bèlgica per a Llarena una condemna simbòlica, el pagament d'un euro, per la seva suposada “parcialitat i obstinació” en la causa que instrueix contra 24 líders de l'independentisme. La finalitat subreptícia de la demanda és recusar-lo i apartar-lo de la causa.

El tribunal belga que ha assumit la demanda que encapçala Puigdemont acaba d'enviar un escrit al jutge degà dels jutjats de la plaça de Castilla perquè, a través del servei de notificacions dels jutjats, lliuri al jutge Llarena una cita per ser interrogat el 4 de setembre a Brussel·les. Segons fonts jurídiques, la intenció del degà de Madrid és rebutjar rotundament la petició. Viejo, en l'escrit que enviarà a la justícia belga, no entra en valoracions; la seva resposta serà estrictament jurídica, però entenent que “no escau” cursar aquesta cita.

Un jutge instructor com Llarena, que pertany a la cúpula de la justícia penal espanyola, quan està en l'exercici de la seva funció, es constitueix “en un poder de l'Estat en l'exercici de la seva jurisdicció”, recorden els mitjans esmentats. “I actua en el marc de la sobirania espanyola”, matisen. “De manera que un jutge d'un altre país no pot entrar a valorar la instrucció feta per un col·lega comunitari atenent una simple petició dels acusats”, afegeixen.

La justícia belga també ha fet arribar la cita del 4 de setembre al Tribunal Suprem. I permet a Llarena declarar, si ho desitja, per una altra via aliena a la presencial a Brussel·les

El degà de Madrid rebutja la petició belga basant-se en un reglament del 2007 del Consell d'Europa sobre notificacions judicials en l'àmbit comunitari. I conclou que la petició vulnera la normativa i que, per tant, “no hi ha lloc per a la citació”. La justícia belga també ha fet arribar la cita del 4 de setembre al Tribunal Suprem. La petició permet a Llarena declarar, si ho desitja, per una altra via aliena a la presencial a Brussel·les. El jutge espanyol no té cap previsió de presentar-se a aquesta cita, segons fonts del Suprem.

A l'alt tribunal estan molestos amb aquesta citació. I, a més, lamenten la inacció que estan mostrant en aquest assumpte “tant el Consell del Poder Judicial com el Ministeri de Justícia”. “Aquesta vegada és una demanda simbòlica d'un euro dels encausats separatistes, però posem el cas futur d'algun reu a qui se li passi pel cap demanar a Bèlgica dos o tres milions a un jutge i se li declari en rebel·lia per no acudir a la citació. Després hi hauria la possibilitat que la justícia belga utilitzés els mecanismes de cooperació judicial europea perquè s'executi la seva sentència. Seria un problema per al jutge afectat. Tot això és surrealista”, es lamenten magistrats del Suprem.

La negativa del degà dels jutges de Madrid a donar curs a la citació de Llarena pot ser recorreguda per la justícia belga davant d'instàncies judicials superiors espanyoles. 

En l’alt tribunal estan neguitosos amb la citació. I, a més, lamenten la inacció que estan mostrant en aquest assumpte “tant el Consell del Poder Judicial com del Ministeri de Justícia”

Si no sorgeixen obstacles, Llarena donarà per finalitzada la investigació aquest mateix mes, just després que es pronunciï la seva sala d'apel·lacions sobre els recursos interposats pels líders separatistes contra l'ordre de processament que pesa sobre ells. El magistrat ha demanat a Bèlgica que li entregui els exconsellers fugits pels delictes de rebel·lió i malversació de fons públics.

Bèlgica, de moment, ha rebutjat aquest lliurament al·legant un suposat defecte de forma en l'euroordre despatxada per Llarena. Alemanya, on es troba Puigdemont, tampoc ha pres encara una decisió sobre el futur del líder secessionista. El tribunal alemany que el manté en llibertat sota fiança ha avançat que no veu rebel·lió ni sedició en les accions de Puigdemont. No obstant això, s'ha pres el mes de pròrroga que conté l'euroordre (90 dies de termini) per prendre una decisió definitiva sobre els termes en què entregui, o no, Puigdemont. Al Suprem hi ha cert neguit. La Fiscalia alemanya ha sol·licitat als seus jutges que sí que entreguin l'imputat a Espanya pels delictes que indica Llarena, rebel·lió i malversació.

Fonts del Suprem adverteixen, d'altra banda, que rebutjaran el lliurament de Puigdemont si la justícia alemanya insisteix a lliurar-lo només pel delicte de malversació i excloent els de rebel·lió i/o sedició. Al Suprem hi ha malestar perquè el tribunal alemany que analitza el lliurament a Espanya de Puigdemont hagi entrat a valorar el fons dels delictes que se li imputen. L'euroordre es basa en el principi de confiança mútua entre els jutges comunitaris; i no intervenen els governs sobre si ha de lliurar-se o no un fugit. En l'extradició, que no regeix per als països de la Unió Europea, l'última paraula la tenen els governs.

Fonts jurídiques recorden que Alemanya reclama a Espanya cada any quatre vegades més fugits d'aquest país que a l'inrevés, la qual cosa explica el ferm suport que des del principi ha tingut en la Fiscalia alemanya l'euroordre de Llarena contra Puigdemont. I afegeixen que la justícia espanyola ha estat sempre molt col·laboradora amb tots els jutges europeus sense entrar a reexaminar les seves investigacions. Però la confiança es pot deteriorar si Bèlgica i Alemanya finalment no lliuren als encausats fugits pels delictes que els imputa Llarena, sostenen els citats mitjans.

El judici contra els independentistes que es troben presos a Espanya està previst que s'iniciï a finals d'octubre, i el Suprem confia a tenir la sentència, inapel·lable, a l'inici de l'any vinent.