Les autopistes quedaran lliures de peatges quan s’acabi la concessió

El Govern espanyol alliberarà els peatges de les autopistes en què la concessió de 50 anys s'acabi entre aquest any i el 2021 i que revertiran a l’Estat quan arribi el venciment, segons ha avançat el nou ministre de Foment, José Luis Ábalos, en una entrevista a EL PAÍS. La decisió afecta directament l’AP-1 entre Burgos i Armiñón (Àlaba), de 84 quilòmetres, que venç el 30 de novembre d'aquest any; i l’AP-7 entre Alacant i Tarragona, i l’AP-4 entre Sevilla i Cadis, que sumen 468 quilòmetres en total, amb una concessió que finalitza el 31 de desembre del 2019.

L'anunci del ministre de Foment crea també un precedent per a l’AP-2 entre Saragossa i el Mediterrani i els trams de l’AP-7 Tarragona-la Jonquera i Montmeló-el Papiol, de 479 quilòmetres en conjunt. Tots expiren el 31 d'agost del 2021, tot i que la decisió sobre aquests trams correspondria al Govern que hi hagi la propera legislatura.

Ábalos anuncia, a més, que auditarà els costos i els terminis de la relicitació de les nou autopistes de peatge en fallida que ha rescatat l’Estat, i que estava previst treure a concurs la segona meitat d'aquest any. El ministre assenyala que ha d'avaluar la decisió sobre el futur d'aquestes vies amb els ministeris d’Hisenda i d’Economia, ja que tant el cost de la compensació que ha de pagar l’Estat a les antigues concessionàries com els ingressos d'una possible reprivatització afecten el dèficit de l’Estat. Sobre aquest punt, assegura que no hi ha unanimitat en les xifres que ha d'assumir l’erari públic respecte a les facilitades per l’Executiu del PP.

Pel que fa als plans d'inversions milionàries pendents en carreteres i ferrocarrils —la compra de trens de Renfe i les línies de l’AVE d’Adif—, el titular de la cartera de Foment emfatitza que la voluntat del seu departament consisteix a “no paralitzar ni retardar res”. No obstant això, revisaran la informació que se'ls ha traslladat d'aquests projectes abans d'executar-los. I envia un missatge de tranquil·litat als inversors privats d’Aena, participada en un 51% per l’Estat.

L'alliberament dels peatges no només té repercussions econòmiques. També té transcendència política. Precisament ha estat una de les demandes dels grups polítics catalans, el PDeCAT i ERC, i del valencià Compromís, que han ajudat Pedro Sánchez a alçar-se a la presidència del Govern.

Els catalans han estat els qui han defensat amb més vehemència aquesta mesura, en argumentar que els ciutadans de Catalunya ja han abonat amb escreix la inversió realitzada en aquestes vies i que estan patint un greuge respecte a altres comunitats que tenen autovies gratuïtes. L'anterior Executiu de la Generalitat també va fer causa dels peatges i va prometre que les autopistes autonòmiques C-32 del Maresme i C-33 del Vallès, totes dues gestionades per Abertis, serien gratuïtes a partir del 2021. A més, va instar el Govern central del PP a seguir el seu exemple en les vies de jurisdicció estatal.

Pel que fa al cost per a l'Estat, la patronal de les grans constructores i concessionàries, Seopan, calcula que només alliberar el peatge del tram entre Burgos i Armiñón costaria als contribuents uns 300 milions d'euros.

Segons les estimacions que ha ofert el ministre en la seva entrevista amb EL PAÍS, el cost mínim per a l'Estat de mantenir i conservar les concessions que vencen aquest any i el que ve (sense comptar les del 2021, que ja estarien en la següent legislatura), seria, almenys, d'uns 27 milions d'euros l'any. A aquesta xifra caldria afegir la quantitat no cobrada pel peatge.