Espanya contra Messi
La Roja, un conjunt estable amb un model definit, afronta l'última prova abans del Mundial davant d'una Argentina aferrada a la seva estrella universal i sotmesa a múltiples canvis
El partit és amistós i transcendental alhora. Els 90 minuts del xoc serviran de laboratori de prova de jugadors i idees. L'últim examen abans de la convocatòria definitiva del maig, prèvia al Mundial de Rússia. Un duel de models antagònics. No hi ha favorit a la Copa del Món més amoïnat que l'Argentina, ni hi ha favorit més estable que Espanya.
L'Argentina es distingeix per mutacions taxatives, precipitació i un estat permanent d'angoixa. Des del 2015, quan va començar la classificació per al Mundial, ha tingut tres seleccionadors: Martino, Bauza i, actualment, Sampaoli. La comparativa de les estadístiques de la fase de classificació entre l'Argentina i Espanya reflecteix la bretxa existent entre els dos equips i entre els processos de competició d'Amèrica i Europa. Espanya ha marcat gairebé quatre gols per partit i l'Argentina, un; Espanya ha rematat set vegades i l'Argentina, quatre; Espanya ha fet 772 passades i l'Argentina, 475; Espanya ha tingut el 71% de possessió i l'Argentina, el 59%; Espanya ha fet 11 faltes per partit i l'Argentina, 16.
Les diferències arriben a tots els àmbits. Espanya es basa en un procediment i una escola. Argentina es basa en Messi. “A Messi”, va dir Sampaoli ahir, “no se li pot ensenyar res. Nosaltres som en un lloc i el Leo és en un altre que és inassolible. Hem de provocar situacions que permetin que el seu confort sigui l'òptim, i a partir d'això construir un equip que s'hi relacioni. Amb aquest tipus de jugadors un ha d'aprendre a acompanyar-los. A veure com podem establir aquesta harmonia que necessita. Ell està molt obert a interactuar amb el tema del que ell sent dins del camp. La seva ment està més desenvolupada que la nostra per entendre què passa a dins. Hi veig un alt grau de compromís amb la selecció”.
Format en les categories inferiors del futbol espanyol, Messi serveix com a far al túnel pel qual transita l'Argentina, submergida en una crisi institucional i esportiva que ja fa gairebé una dècada que dura. Espanya té un mètode de treball provat amb èxit a les bases i en la màxima competició des del canvi de segle, una escola preponderant d'entrenadors coordinada des de la Federació, i una producció constant de futbolistes educats en un estil. Al planter de la Roja hi ha molts laterals, extrems i migcampistes, i, tot i que no hi ha gaires centrals de primer nivell, els veterans Ramos i Piqué formen la parella més contrastada i adaptable del planeta. L'estat de satisfacció que impera a l'equip, invicte després de 17 partits des del setembre del 2016, s'expressa en la sentència de Julen Lopetegui: “M'agrada tot el que fa el meu equip”.
Els migcampistes
Lopetegui, que va treballar durant anys en les categories inferiors de la Federació, ha fet pocs experiments. L'entrenador ha convocat 34 jugadors per a les eliminatòries, mentre que l'Argentina ha necessitat provar-ne 45. Sampaoli segueix embarcat en les provatures, ja que, a diferència d'Espanya, el seu país no genera prou migcampistes ni jugadors de banda per consolidar un projecte.
“Espanya”, conclou Sampaoli, “ha trobat una identitat innegociable; aplega molts jugadors amb bons peus, té la pilota tota l'estona i això està instal·lat com una cultura. Nosaltres hem de restablir la cultura del futbol argentí perquè ens permeti, amb les nostres idees, intentar ser competitius. L'individualisme ha generat un tret tan marcat a l'Argentina que compartir una idea es fa difícil. És com la vida. A l'Argentina hi ha molts déus i poca religió”.
L'Argentina busca referències més enllà de Messi i Espanya li serveix d'exemple. Espanya busca apamar la gran competició i Messi promet crear-li problemes que trobarà a Rússia.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.