Renzi dimiteix després de la derrota del Partit Demòcrata en les eleccions d’Itàlia

A Renzi li agrada dir que els seus avis li van ensenyar el que és l'esforç del treball. Però no sempre dona els seus fruits. El secretari general de Partit Demòcrata (PD) ha presentat la seva renúncia al capdavant de la principal formació del centreesquerra italià, relegada a tercera força política al Parlament, amb el 20% dels suports després de les eleccions celebrades aquest diumenge. Com ja fes després de la dura derrota collida al referèndum constitucional del 2016, llarga avantsala del fiasco electoral d'aquest diumenge, Renzi s'ha aixecat amb coherència des de via Nazzareno, seu a Roma del partit, i ha presentat la seva renúncia, emmanillat per la irrellevància a la qual ha sumit la seva formació, només cinc anys després que el llavors líder del PD, Pier Luigi Bersani, es fes amb la victòria tant a la Cambra de diputats com al Senat.

"Deixo el comandament del Partit Demòcrata", ha dit Renzi, de 43 anys aquest dilluns a la tarda en una compareixença pública en la qual ha explicat que convocarà un congrés per triar el nou líder del partit. "La derrota obliga a obrir una pàgina nova", ha dit. El polític s'ha quedat sense marge. Dins dels escenaris imaginables que es podrien haver donat després del 4 de març, un d'ells responia al nom de Renzisconi. Hagués estat el teatre polític preferit pels moderats, una gran coalició a l'alemanya de PD i Forza Italia, formació de centredreta sota la direcció de Silvio Berlusconi. Però el lent recompte de la matinada va anar sumint el vermell del PD a un lloc residual al mapa polític d'Itàlia —més si cap després de la derrota a les municipals del passat estiu—. La victòria del Moviment 5 Estrelles de Luigi di Maio, i el gran creixement de la Lliga de Matteo Salvini, van tancar el PD en un atzucac, sense cartes per jugar la partida que s'obre ara amb el president Sergio Mattarella.

Molts han acusat al polític florentí d'arrogància. I sens dubte això li pot haver passat factura. És aquesta ganyota de mig somriure, de jove polític amplament preparat que ha fregat gairebé tot en el poder, el que potser li ha costat la distància amb l'elector. Amb aquest gest deia la passada setmana en un programa de la Rai que sens dubte Berlusconi havia parlat molt d'ells. O sigui que alguna cosa havien d'importar. Però la veritat és que la distribució del vot diu una altra cosa: excepte la regió de la Toscana, on sobresurt la Florència que el va portar a la primera línia política, la bota geogràfica italiana està coberta al nord pel blau del centredreta i, al sud, pel groc de M5I. El PD cau en feus històrics com a Ombria i, sobretot, Emília Romanya, bastió rosso tradicional, on fins i tot venç el centredreta com a coalició, encara que els grillins siguin els més votats.