El Madrid no és el Barça ni Zidane és Guardiola

No se sap mai què passa al Madrid perquè mai ningú del Madrid diu res del Madrid. Només cal mirar què ha passat amb Kepa. La premsa anava plena que el porter de l’Athletic fitxaria pel Madrid i al final ha renovat per l’Athletic. Va passar més o menys el mateix amb De Gea. I ves a saber què serà de Neymar.

Ningú parla en nom del Madrid. Només apareix després de cada partit Butragueño per no dir res que pugui comprometre Florentino. No han destituït mai un portaveu del club per bocamoll, a diferència del que passa al Barça. El Buitre respon a les derrotes amb aquell posat de nen que no ha trencat un plat, com si fos un autòmat, disposat a dir quin temps farà abans d’aventurar el futur que espera a Zidane. Tothom s’ha acostumat ja als silencis de Butragueño, de manera que no se li repregunten les coses ni se’l fa quedar malament, símbol com és del Madrid.

Així és que, ara mateix, no és fàcil fer anàlisis de la situació del Madrid si no es té fil directe amb Florentino o amb José Ángel Sánchez i, en el cas de tenir-hi relació, segurament tots dos es remetran a Zizou. Acostuma a passar així als clubs presidencialistes que no volen estructures esportives ni organigrames, perquè entenen que dificulten la feina i torpedinen la presa de decisions del que mana, pocs com Florentino.

A Madrid i al Madrid difícilment es qüestiona el president, tingui raó o no, i en canvi sempre es demanen explicacions a l’entrenador, i ara li toca a Zidane. I el tècnic no fa ni desfà, segurament perquè tampoc sap com explicar que un equip doble campió d’Europa i de Lliga hagi estat eliminat en mig any de la Copa i estigui a 19 punts del Barça.

Resulta molt difícil trobar solucions si abans no s’identifiquen els problemes, fins i tot al Madrid. Si es vol descobrir perquè es perd, abans s’ha d’esbrinar perquè es guanyava. La incògnita és endevinar si Zidane se’n sortirà o no, ja que es dona per descomptat que la plantilla és molt bona encara que hagi venut els millors representants de la classe mitjana (Morata, James, Pepe, Danilo) i les seves millors figures hagin envellit (Benzema, Cristiano).

Les presses per combatre el Barça van portar el Madrid a comparar Zidane amb Guardiola. Massa d’hora si es té en compte que el tècnic català no només va fer campió de tot els blaugrana, sinó que també va guanyar la Bundesliga amb el Bayern i ara lluita per la Premier amb el City. A Guardiola, en qualsevol cas, l’acusen sobretot de voler culturitzar el futbol i d’imposar la seva moral, talment com si fos un salvador, representant de la veritat de la mateixa manera que la mentida estaria personificada en Mourinho. Res a veure amb Zidane.

A Zidane se l’ha respectat i venerat fins ara perquè, a diferència de Guardiola, guanyava sense donar la tabarra, ni tan sols tenia necessitat de parlar de futbol, i molt menys de tàctica i filosofia, ja que per evangelitzar el món de futbol ja hi és Florentino. Zizou ha deixat de fer gràcia quan el Madrid ha començat a encadenar derrotes, i no ha trobat consol ni tan sols en la darrera jugada rematada de cap per Sergio Ramos, impotent també contra el Leganés després que l’equip ho passés malament amb el Fuenlabrada i el Numància.

Zidane ha estat un entrenador excepcional per a un moment excepcional del Madrid. Ara li cal demostrar que també és un tècnic amb la grandesa suficient per transcendir com Guardiola, Mourinho o Ancelotti. No n’hi ha prou amb tenir instint, ni tampoc amb deixar-se emportar per la inèrcia, sinó que es fa necessari el treball de camp, la cultura de l’esforç i la pressa de decisions, intervenir en lloc de gestionar, com feia per exemple Cruyff. Massa sovint el Madrid oblida que només ha guanyat sis de les últimes 20 lligues, mentre que el Barça s’ha emportat els mateixos títols amb la meitat de temps: 10.

Una temporada més el Madrid ho fia tot a la Champions després que els titulars i els suplents s’hagin extraviat a la Lliga i a la Copa. No és estrany, per tant, que no rodin caps al Bernabéu. No passa res que no passi habitualment els darrers anys, ni tan sols que s’especuli amb un nou porter per entretenir el personal, si s’exceptua la temporada passada, en què va guanyar també la Lliga. La diferència està que, entremig, s’ha aprofitat l’avinentesa per comparar Zidane amb Guardiola i Cristiano amb Messi.