Messi va ser Di Stéfano i el derbi va ser per al Barça (2-0)

Acostumat a ser Maradona, Messi va ser Di Stéfano. El 10 va governar el derbi amb una autoritat insultant per a sort del Barça. Al de Rosario, golejador per excel·lència, autor del gol 4.000 al Camp Nou, li va donar també per recuperar la pilota, la que li treien i la que perdia, fos seva o d'un company, convertit en un migcampista defensiu i en un futbolista total com era La Saeta. Messi va recuperar el cuir dues vegades i dos gols va marcar el campió i rei de la Copa. L’Espanyol es va perdre mentre esperava el seu moment, la seva oportunitat, la seva jugada i un gol que no va arribar ni va merèixer perquè la pilota se la va quedar Messi davant d’un agraït i renascut Camp Nou.

L’Espanyol va marxar tan conforme com va arribar al camp del Barça. Quique Sánchez Flores va quedar tan content amb el partit de Cornellà que va repetir el pla al Camp Nou. Apostava per un sol davanter, Gerard Moreno, i omplia el centre del camp amb cinc futbolistes per negar el joc interior del Barça. Potser va sorprendre que a la porteria jugués Pau López després que Diego López fos decisiu en l'anada en aturar un penal a Messi. Al 10 l’animava l'afany de revenja en un equip blaugrana molt titular, ja amb Iniesta i rematat amb un tercer davanter, Aleix Vidal, senyal que el Barça anava des de l'alineació a guanyar el partit i passar l'eliminatòria, conscient que necessitava remuntar un 1-0.

La sang calenta de Suárez contrastava amb la paciència d’Iniesta i Messi en un partit disputat a la pista de l’Espanyol. Amonestat per Mateu Lahoz, l'uruguaià va rematar de cap a la xarxa al segon pal una centrada des de la dreta d’Aleix Vidal després d'una pilota recuperada per Messi. Els blaugrana havien igualat la ronda només començar el partit: 1-0. No tenien sortida els blanc-i-blaus, pressionats i exigits pel ritme dels nois de Valverde. Jugava l’Espanyol com si no hagués passat res, concentrat en defensa, seriós i sòlid, més pendent del guió del seu tècnic que de les necessitats del derbi del Camp Nou.

El 2-0 va arribar a la segona rematada del Barça. I va tenir un disseny semblat al de l'1-0 perquè Messi va conquistar una pilota que li havia guanyat Mario Hermoso, va progressar amb la seva famosa diagonal i el seu xut va tocar en Naldo per a desesperació de Pau. L’encontre no semblava tenir risc per als blaugrana tret per les dues targetes que van veure per protestar Luis Suárez i Messi. Mateo sanciona les queixes i en canvi permet el joc físic, la cama forta i el futbol agressiu, el contacte que tant busca també el 9 del Barça, maldestre en dos trets cara a car amb Pau. L’Espanyol seguia al seu rotllo, com si no perdés, sabent que un gol encara li valia per ser semifinalista de Copa.

Assolit el descans, Quique va continuar en les mateixes de Cornellà, quan Melendo va validar en l'última jugada la seva aposta tàctica, i va donar entrada a Leo Baptistão, un davanter ràpid, pel volant Darder. El xoc va quedar pendent d'un gol: el de l'eliminatòria per el Espanyol o el de la tranquil·litat per el Barça. Els blanc-i-blaus van esponjar la pista, es van estirar una mica i el partit es va animar perquè el Barça va trobar transicions per enfilar cap a Pau López. Els desmarcatges de Messi descol·locaven la defensa de l’Espanyol mentre que Aleix Vidal no parava de pugnar per la pilota, pel gol, per jugar, per ser titular del Barcelona.

Valverde, no obstant això, el va substituir per Paulinho mentre Quique apostava per un tercer davanter com Sergio García, disposat a ser Lo Pelat, l'últim periquito que va signar un triomf al Camp Nou (2009). Els blaugrana es van distreure amb una roda de canvis que va concloure amb el debut de Coutinho. El brasiler es va presentar amb un túnel a Víctor Sánchez mentre Sergio García trepitjava el turmell de Luis Suárez. Encara que la tensió anava en augment, agreujada per l'arbitratge desquiciant de Mateu Lahoz, Messi no es cansava de recuperar pilotes i de jugar amb Coutinho. Pau va mantenir llavors en peus l’ Espanyol davant d’un inefectiu Barça després d'un cop de cap a la fusta de Messi. Ja són 31 els tirs al pal del 10. L'intervencionisme i aplom de Messi va poder més que l'espera de l’Espanyol i la negligència de Mateo, excessiu amb les targetes al Barça i permissiu amb la força de l’Espanyol. Ni la sortida de Melendo, heroi de Cornellà, va alterar el pols del 10 del Barcelona, aquesta nit de dijous, vestit de Di Stéfano després de ser cada dia Maradona.