271 presos gihadistes tenen un seguiment especial

Abdelbaki Es Satty, el presumpte cervell dels recents atemptats de Catalunya, es va lliurar pels pèls del Pla de Prevenció de la Radicalització a les Presons, que desenvolupa el Ministeri de l'Interior en presons des del 2014, el mateix any que l'imam de Ripoll va sortir del centre penitenciari de Castelló. Des de llavors s'observa, se segueix i es vigila de prop tots els presos gihadistes. En aquests moments, un total de 271 reclusos repartits en 53 presons estan sent controlats. Alguns han començat a presentar queixes per la dispersió.

La Secretaria General d'Institucions Penitenciàries  desenvolupa des del mes juliol de 2014 el seguiment integral del fenomen gihadista a la presó a través de dos mecanismes d'actuació: prevenció i tractament. Inicialment, a través d'un pla de prevenció i seguiment d'aquells interns vinculats o susceptibles de vinculació a la causa gihadista, pel que es va establir a través d'una normativa interna un protocol per a la detecció del fenomen gihadista a la presó, que a través de l'observació i de l'intercanvi d'informació ha permès establir una categorització dels reclusos gihadistes en tres grups de seguiment.

En l'anomenat Grup A, en el qual hi havia 47 interns el 2014 i 149 al juliol del 2017, es troben els reclusos preventius o penats per fets relacionats amb l'anomenat terrorisme islàmic.

El Grup B (9 el 2014, i 35 ara) inclou els interns no condemnats per delictes de terrorisme en els quals es detecta una actitud de lideratge, captador i proselitista, que propicia de vegades mitjançant la pressió o coacció, l'adoctrinament. Són els coneguts com a reclutadors.

I al Grup C (87), els presos que, sense estar implicats en delictes de terrorisme, presenten indicis de fanatisme islamista, en situacions de frustració personal o exclusió social, particularment vulnerables per a la seva captació i radicalització.

A tots ells se'ls ha distribuït per un total de 53 centres penitenciaris. Amb això es pretén un millor control de les manifestacions religioses de risc, evitar la influència negativa que uns poden exercir sobre els altres i el seu reduït nombre propicia una millor intervenció enfront d'eventuals incidents.

“Presos polítics”

No obstant això, hi ha presos com Mohamed Achraf, acusat el 2005 —entre d'altres coses— de voler volar per l'aire l'Audiència Nacional amb un camió d'explosius i actualment intern en règim d'aïllament a la presó d'Estremera que han mostrat el seu desacord. El 20 d'agost passat va presentar una sol·licitud que demana que “de manera urgent ajuntin els presos polítics islamistes a la mateixa galeria com estan ajuntats els presos polítics bascos”. I afegeix: “En igualtat de drets i no discriminació”. “Mantenir-nos separats va contra la nostra seguretat i integritat física i moral”, afirma.

En el desenvolupament d'aquest programa de prevenció, al llarg d'aquests anys s'han incorporat iniciatives de detecció de riscos de radicalització difoses per la Xarxa de Prevenció de la Radicalització (RAN), a nivell europeu, amb l'experiència penitenciària en el tractament del terrorisme autòcton, asseguren des de la Secretària d'Estat d'Interior. 

El resultat, a la vista de la Direcció general d'Institucions Penitenciàries, “és eficaç” ja que “s'ha aconseguit la detecció primerenca de fenòmens de radicalització gihadista amb un augment significatiu del nombre d'interns en seguiment”. Han passat de 87 l'any 2014 a la xifra actual de 271. Fonts del sindicat majoritari de funcionaris de presons, Acaip, es queixa no obstant això de la falta d'accions desenvolupades en el marc del pla de desradicalització.

Una vegada consolidat el protocol de detecció i seguiment, segons el Ministeri, s'ha procedit a establir un programa de tractament voluntari per a interns gihadistes en els quals s'ha observat un comportament radicalitzat. Des de la tardor del 2016 s'han incorporat diferents centres penitenciaris amb psicòlegs d'Institucions Penitenciàries. En l'actualitat participen al programa 28 interns en set centres penitenciaris.