Espanya camina cap al cap de setmana de tres dies? De moment, no

El debat no és nou. Fa tres anys va ser l'empresari mexicà Carlos Slim qui el va agitar, quan va assegurar que consideraria beneficiós implantar una setmana laboral de només tres dies, amb jornades d'11 hores, "per tenir lliures quatre dies més i dedicar-los a la família, a innovar, conrear-se o a crear”. L'Organització Internacional del Treball (OIT) fa anys que demana els quatre dies: el 2014 l'expert de l'OIT en assumptes relatius a les condicions d'ocupació, Jon Messenger, va assenyalar en un article que una de les primeres raons per impulsar aquesta mesura era que l'excés de feina és dolent per a la salut.

En l'última dècada els estudis sobre com afectaria empreses i treballadors s'han succeït: abunden més els que observen avantatges per tenir més temps de descans (treballadors més feliços i dedicats, a més d'un estalvi d'energia i una reducció de l'impacte mediambiental),  encara que alguns adverteixen que, a partir de les set hores per jornada la productivitat baixa. Hi ha països que, de fet, estan experimentant amb el manteniment del nombre de dies, però amb jornades més curtes, com a Suècia, on administracions i empreses han realitzat proves pilot per estudiar els torns laborals de sis hores.

A Espanya, excepte algunes multinacionals, de moment no abunden ni les jornades de sis hores (tret que es tracti d'ocupacions amb contracte a temps parcial), ni les setmanes de quatre dies. "Com a hipòtesi, concentrar la feina en quatre dies seria bo", assenyala José Luis Casolà, empresari i president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE). "Però a Espanya som incapaços de concentrar l'hora del dinar en 45 minuts i se segueix sortint de l'oficina a les 7 o les 8 de la tarda. Com hem d'anar als quatre dies? No hi estem ni a prop. Queda molt trajecte per davant", assenyala. Fa falta, considera, una conscienciació dels treballadors perquè es treballi amb més intensitat i per part dels empresaris, perquè a canvi respectin jornades més racionals. "A mitjà termini, potser es pot anar als quatre dies. Potser ho veuen els nostres fills", diu.

Els robots ens trauran feina? La tecnologia ajudarà a treballar menys hores? La discussió està viva. L'economista Robert Skidelsky, professor emèrit de Política Econòmica a la Universitat de Warwick va assenyalar en una entrevista amb EL PAÍS a l'abril que creia que la profecia que John Maynard Keynes va llançar a Madrid el 1930 que els nets de la seva generació treballarien 15 hores setmanals pot complir amb la revolució tecnològica. Creu que ha arribat el moment de pensar què fer quan baixi el nombre d'hores de treball: “La gent vol treballar, però no qualsevol nombre d'hores. Tu pots trobar sentit a la vida sense treballar 60 hores a la setmana”. Per compensar aquestes hores, proposava que “una renda bàsica universal donaria a la gent la possibilitat de triar quan treballar”.

Sona llunyà. De moment, l'expansió dels telèfons mòbils i les connexions remotes a Internet fan que de vegades sigui difícil desconnectar en acabar la jornada, fins al punt que a França va entrar al gener una norma que regula el dret a la desconnexió per permetre als treballadors apagar el telèfon quan acaba el seu horari. A Espanya, en aquest sentit, la ministra d'Ocupació Fátima Báñez va assegurar a l'inici de l'any que s'implantaran, d'acord amb els interlocutors socials, mesures en el mateix sentit.

Treballar els caps de setmana

Quan a revolució digital, Espanya té tasques pendents, però sens dubte està connectada. A Espanya hi havia el mes de maig passat 51,2 milions de línies de telèfon mòbil. D'aquestes, més de 40 milions tenen connexió a Internet de banda ampla. Quant a la connexió fixa per Internet, hi ha prop de 30 línies contractades per cada 100 habitants. Les línies de fibra òptica superen els 5,5 milions.

Aquesta connexió permet reduir el nombre d'hores i de caps de setmana que es treballen? De moment, no ho sembla. A Espanya, segons els convenis col·lectius pactats fins al maig, la jornada mitjana acordada era de 1.762 hores a l'any. Fa deu anys, la mitjana era de 1.748 hores.

Pel que fa als caps de setmana, el 23% dels 18,34 milions de persones ocupades a Espanya el 2016 treballaven alguns diumenges. Gairebé el 40% ho feia en dissabte. Els homes treballen més en cap de setmana que les dones i els joves, més que els grans, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), de l'Institut Nacional d'Estadística. De moment, els percentatges són pràcticament els mateixos que en els dos anys anteriors, i el nombre absolut creix al mateix ritme que ho ha fet el nombre absolut d'ocupats amb la recuperació del mercat de treball.

Els ocupats que van acudir al seu lloc de treball dos o més diumenges al mes suposen el 17,3% (3,18 milions), i els que ho van fer dos o més dissabtes van ser el 30,9% (5,66 milions), per un 4,1% i un 5,7% que van treballar només diumenge o només un dissabte al mes, respectivament.

La tecnologia també facilita treballar des de casa. No obstant això, segons les dades de l'INE, a Espanya amb prou feines s'utilitza aquesta possibilitat. Un 92,8% dels ocupats no va treballar cap dia des del seu domicili el 2016, un percentatge que està una dècima per sobre de la dada del 2015. De fet, des del 2010, la dada gairebé no ha variat.