“La idea és que el cànnabis tingui una regulació semblant a l’alcohol o el tabac”

"La nostra idea és que el cànnabis, a mitjà termini, tingui un marc de regulació semblant al de l'alcohol o el tabac". Amb aquesta declaració d'intencions, el Grup d'Estudi de Polítiques sobre el Cànnabis (GEPCA) ha presentat aquest dimarts una nova proposta per legalitzar la venda i distribució d'aquesta droga. En un text força extens, prologat per Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco i exministre d'Educació, la plataforma considera que "ha arribat l'hora" de reobrir a Espanya un debat que respongui a una "demanda social". "Les polítiques de prohibició penal han fracassat i, a més, han tingut efectes perversos de tot tipus: marginació dels consumidors, situacions de violència, corrupció", ha subratllat Oriol Romaní, catedràtic de la Rovira i Virgili de Tarragona i component d'aquest grup de treball de dotze persones, format per professors d'universitat, juristes i Eusebio Megías Valenzuela, director general del Pla Nacional sobre Drogues en la dècada dels noranta.

"La regulació de l'ús del cànnabis és la primera etapa en la bona direcció per enfocar i elaborar adequadament pautes i condicionaments, i autoritzar o alertar i prohibir altres drogues. Una per una. Cas per cas. De manera que s'aconsegueixi passar de les directrius punitives actuals a les que orienten, adverteixen i il·lustren", escriu Mayor Zaragoza en el pròleg d'aquest document, on es proposa un model legal d'accés al cànnabis a través de tres vies: d'un mercat regulat, d'associacions i de l'autocultiu. "No hi ha res més perillós que un mercat descontrolat, com és el mercat il·legal", apunta Juan Muñoz, catedràtic de la Universitat de Màlaga i membre del GEPCA. "Correspon als científics considerar tots els aspectes i dimensions del consum de marihuana, per assegurar que se'n fa un ús adequat i supervisat. Només així s'aconseguirà que els traficants deixin de ser-ho i que els paradisos fiscals deixin de satisfer-se amb els desorbitats fons que procedeixen d'una de les activitats que més dolor, abatiment i desolació humana proporcionen", assenyala Zaragoza.

El cànnabis és la substància il·legal més consumida a Espanya. Un 9,5% dels ciutadans l'ha provat en els últims 12 mesos, segons les xifres de l'última Enquesta sobre Alcohol i altres Drogues a Espanya, tot i que és un percentatge que se situa molt per sota de l'alcohol (77,2%), el tabac (40%) i els hipnosedants (12%). "El consum habitual del cànnabis provoca una sèrie de danys orgànics i psicològics: afavoreix malalties com la bronquitis crònica, l'emfisema pulmonar o el càncer de pulmó; la taquicàrdia; i existeixen dades que indiquen que podria haver-hi un augment de la incidència de depressions i psicosis", adverteix el Ministeri de Sanitat al Pla Nacional sobre Drogues, que destaca "l'impacte psicològic" que pot tenir sobre els joves: "Provoca dificultats per estudiar. Pot causar reaccions agudes d'ansietat i, en persones amb predisposició a patir trastorns mentals, pot provocar-ne l'aparició".

El debat sobre la legalització del cànnabis no és nou. El 2010, un grup d'expresidents de diferents països del món —com Felipe Gónzalez (Espanya), Fernando Henrique Cardoso (Brasil); Ernesto Zedillo (Mèxic) i César Gaviria (Colòmbia)— van demanar públicament la despenalització de la possessió de marihuana per a ús personal i van advocar per un "canvi d'estratègia" en la lluita contra el narcotràfic. Des de llavors, l'escenari ha canviat molt. Només el 2017, l'Argentina n'ha aprovat l'ús medicinal, el Congrés holandès ha donat llum verda a un projecte de llei destinat a regular-ne el cultiu, Israel es planteja despenalitzar-ne el consum i el Parlament espanyol estudiarà permetre als metges que el receptin amb finalitats terapèutiques.

El GEPCA admet en la seva proposta els riscos que comporta el consum de cànnabis: "Però, precisament per això s'ha de regular". "L'objectiu del control social [d'aquesta substància] no ha de ser impedir-ne el consum, sinó aconseguir formes de gestió que en minimitzin els danys potencials", argumenta Muñoz. Aquesta plataforma proposa en l'escrit, al qual ja s'han adherit associacions cannàbiques —clubs al·legals—, que el seu accés es limiti a majors d'edat; i que s'aposti per l'educació i el control fiscal i administratiu com a mètode per conjugar les "llibertats personals" i la protecció dels grups més vulnerables. "Distingim de manera coherent entre els usuaris i els addictes", afegeix Mayor Zaragoza al pròleg.