Delfí Geli: “Carles Puigdemont és el nostre primer aficionat”

Delfí Geli (Girona, 1969) sempre serà recordat com el president que va posar el Girona a l’elit del futbol espanyol. Format a la pedrera del club blanc-i-vermell va passar pel Barça B, el FC Barcelona, l’Atlètic de Madrid (va conquistar Lliga i Copa la temporada 1995-1996) i l’Alabès. I quan va penjar les botes va provar com a director de l’Escola de Futbol del GEiEG i com a entrenador de futbol base del Girona. No obstant això, el seu lloc era als despatxos. No li va anar malament. L’empresa francesa TVSE Futbol va comprar el Girona a mitjan 2015, un any després va lliurar les claus del club a Geli.

Pregunta. Es gaudeix més com a futbolista o com a president?

Resposta. Sempre es gaudeix més com a futbolista, d’això no en tinc cap dubte. Per a un futbolista no hi ha res com jugar partits com el d’aquest diumenge davant el Saragossa, és el somni de tots els que estimem el futbol. Però això no vol dir que no ho hagi gaudit. Vam fer una gran campanya i ens ho hem passat molt bé.

P. Com és la visió d’un exfutbolista que accedeix a la presidència d’un club?

R. Després d’haver estat dins d’un vestidor, d’haver passat experiències positives i negatives, pots entendre millor els jugadors i el cos tècnic. Pots intentar transmetre la idea del club en benefici de tots. El més important és que el jugador només s’hagi de preocupar per jugar. Nosaltres tenim darrere una societat que ha apostat molt fort pel Girona i això també marca el futur de l’entitat.

P. Per què hi ha misteri al voltant de la societat que hi ha darrere del Girona?

R. La societat va comprar el Girona en un moment delicat del club i des del primer moment van dir que s’hi volien mantenir al marge.

P. I la connexió amb el Manchester City com és?

R. Tenim una bona relació. En aquests últims anys hem tingut una sèrie de jugadors cedits, però el City té futbolistes cedits a tot el món. A nosaltres ens va venir bé tenir jugadors joves, amb molta projecció i a ells també perquè els seus jugadors agafen rodatge.

P. Què ha de fer consolidar l’equip a Primera?

R. Hem de seguir en aquesta línia de treball. Som un club petit, amb poca tradició i amb una afició que encara s’està enganxant. Hem de créixer en aquests aspectes… conquistar més massa social. A poc a poc ho aconseguirem.

P. Com se sedueix l’afició?

R. Cal ser seriosos, que la gent vegi que som gent normal i que es donin els resultats esportius. D’aquesta manera, creuran en el projecte. Avui tenim una cosa bona, i és que només es parla de futbol. Aquesta és la millor notícia que pot tenir el Girona.

P. Montilivi és un camp municipal i l’alcaldessa, Marta Madrenas, va explicar que s’ampliarà l’aforament en 2.500 localitats, qui posarà els diners?

R. L’estadi és de l’Ajuntament, amb el qual treballem i anem de la mà en moltes coses. El club assumirà la inversió a l’estadi.

P. Ja sap què farà amb els 40 milions d’euros que rebrà pels drets de televisió?

R. És un salt qualitatiu en ingressos, però també es dispararan les despeses. Cal gestionar-ho amb rigor perquè tot això no sigui la flor d’un dia sinó que es converteixi en el principi d’un trajecte.

P. Per què a una comunitat autònoma com Catalunya li costa tenir equips a Primera, més enllà del Barça i de l’Espanyol?

R. Catalunya és la comunitat amb més llicències de futbolistes a Espanya, però hi ha un gran club que absorbeix moltes coses i que és una icona mundial com és el Barça. L’Espanyol, també és referència. I hi ha molta gent del Madrid. La nostra idea és fer-nos un raconet i anar apareixent a poc a poc. Molestarem una mica, però aquesta és la idea que tenim per créixer.

P. Carles Puigdemont li va dir a quin equip donaria suport l’any que ve, si al Barça o al Girona?

R. No m’ha dit res encara [riu]. Però Puigdemont està amb el club, sempre ens ho ha transmès. Aquest any no ha pogut venir tant a Montilivi com li hauria agradat, perquè quan era alcalde, sempre venia a l’estadi. És el primer aficionat i el primer seguidor que tenim.