Polítiques socials i un canvi de la mobilitat en els dos primers anys de Ribó a València

El Govern de La Nau, així es coneix la coalició que lidera l'alcalde de València, Joan Ribó, i que integren Compromís, socialistes i València en Comú (suma de Podem i independents), ha fet un gir radical a la política municipal de la tercera capital d'Espanya després de 25 anys de governs del PP.

Just quan va arribar al poder, la coalició va paralitzar els desnonaments, va millorar les ajudes contra la pobresa energètica, va prohibir espectacles taurins com els bous embolats i ha impulsat una nova política de mobilitat, amb la conversió en zones de vianants d'algunes àrees del centre, la reducció de la velocitat a 30 quilòmetres hora al centre històric i l'obertura d'un anell ciclista, cosa que ha generat dures crítiques en una ciutat feta a mida del cotxe. La reordenació de les línies de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) –potencia els transbordaments i redueix el temps dels trajectes i la freqüència de pas– l'ha enfrontat amb la federació de veïns de la capital, que tampoc ha entès que es prohibeixi aparcar al carril del bus –només a les nits i als carrers senyalitzats– després de 19 anys de permissivitat.

Un altre dels viratges respecte a l'etapa de la popular Rita Barberá com a alcaldessa ha estat la recuperació de la memòria històrica republicana de València, just quan es commemora que va ser capital de la Segona República. Si un jutjat va obligar el 2012 l'anterior govern local, del PP, a retirar el títol d'alcalde honorari a Franco, Ribó ha retirat símbols del franquisme i ha reconstruït i senyalitzat refugis antiaeris de la Guerra Civil i ara, enmig de fortes crítiques de l'oposició, canviarà el nom a mig centenar de carrers amb reminiscències franquistes. També s'ha esforçat a “separar les coses de l'Església de les coses de l'Estat”, per això l'ensenya de la ciutat –la senyera– ja no entra a la catedral cada 9 d’octubre en una de les processons històriques de la capital. També ha normalitzat l'ús del valencià al Consistori, un fet inèdit durant anys.

Una altra de les grans apostes del tripartit és la remodelació urbanística de la façana marítima de València. Aquest Ajuntament va derogar el pla urbanístic del Cabanyal, que en condemnava una part a l'enderrocament, ha pactat amb el port de València una sortida per al barri de Natzaret, molt deteriorat i encaixonat per les successives ampliacions portuàries, però segueix pendent del Govern espanyol per resoldre el deute de gairebé 500 milions d'euros que pesa sobre la Marina de València, una instal·lació remodelada per a la celebració de la Copa de l'Amèrica, que el Consistori intenta rendibilitzar tot i que va rebutjar que s'hi instal·lés un casino: "València no és Las Vegas", va dir llavors. Les finances municipals per al Govern de la Nau són essencials, ja que fa temps que intenten que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, els alliberi del pla d'ajust per disposar de marge de maniobra per contractar personal i distribuir inversions. De fet, l'Ajuntament va organitzar fa uns mesos a València una cimera reivindicativa d'alcaldes espanyols amb aquest objectiu.

La coalició de govern, que té majoria absoluta, ha protagonitzat més d'un episodi de pugna política. Es va produir quan es van vetar els espectacles taurins a la capital i ara amb la prohibició del carril bus, en què socialistes i València en Comú han retret a Compromís les seves formes.

L'oposició –un PP amb 9 dels 10 regidors investigats per presumpte blanqueig de capitals, i Ciutadans– els han retret en moltes ocasions el seu sectarisme, una baixa execució pressupostària i el fraccionament de contractes per eludir els concursos públics. Pel camí, el govern de Ribó ha hagut de cedir i ampliar les zones comercials amb llibertat horària durant els festius, diluir la investigació sobre el Ritaleaks –despeses sumptuoses del govern de Barberá–, que va denunciar quan encara era a l'oposició, o les denúncies del PP per les despeses d'un viatge a Galícia, convocat per l'alcaldessa del canvi. Ribó, que ha manifestat que es vol tornar a presentar, va anunciar que si l'investigaven dimitiria. No ha estat necessari perquè la Fiscalia ha arxivat les diligències.