Cristiano: “Em tracten com si fos un delinqüent”

Cristiano Ronaldo tenia pressa per tancar els comptes en la cita malaguenya. Una tarda ennuvolada, enblanquinada per les samarretes dels aficionats del Reial Madrid que des de ben aviat van omplir els xiringuitos de la platja de la Malagueta, els carrers del centre, els voltants de l'estadi i l'hotel de concentració del conjunt blanc, un palauet senyorial amb vista al mar.

Cristiano tenia pressa, tot i que normalment és un dels últims a baixar de l'autocar. Aquest diumenge va ser dels primers que va enfilar el túnel que porta als vestidors de La Rosaleda. No havien passat ni dos minuts des del començament del partit i ja havia deixat la seva empremta al partit. A Vigo van ser nou minuts, a Màlaga una mica més d'un i mig. Va recollir una passada d'Isco, com a Balaídos, i va marcar el 0-1. Mentrestant, des dels transistors arribaven les notícies del gol de l'Eibar al Camp Nou. Álvaro Morata es va encarregar de comunicar-ho als seus companys. Va avisar primer el capità, Sergio Ramos, que se'l va mirar amb cara de sorprès. 

El de Cristiano havia de ser el gol de la tranquil·litat, el gol que en teoria significava que el més complicat ja estava fet i que a partir d'aquell moment calia mantenir la possessió. Però el Madrid va patir la pressió del Màlaga i va començar a recular. Cristiano obria els braços demanant a l'equip que avancés les línies.

El portuguès ha marcat 40 gols aquesta temporada. 14, més d'una tercera part, els ha marcat en els últims 40 dies i en els últims nou partits. Va marcar un doblet al Sevilla, un altre al Cèltic i ahir va obrir el marcador en el partit contra el Màlaga. Si necessitava confirmació a les paraules que li havia dit Zidane a l'estiu —van arribar a un pacte perquè el portuguès es dosifiqués, no anés sempre a totes i arribés així en les millors condicions per al tram decisiu de la Lliga i la Champions—, l'ha anat tenint a Munic, al Santiago Bernabéu contra l'Atlètic i el Sevilla, a Vigo… i també ahir a Màlaga. “En les últimes sis setmanes ha marcat els gols decisius que ens han portat fins aquí”, va resumir Emilio Butragueño.

Un final perfecte per al seu protagonisme: el gol que va obrir el marcador per guanyar el campionat número 33 del Madrid. La segona Lliga per al portuguès, que va arribar el 2009 i només n'havia pogut celebrar una, el 2012. Un campionat que es va tancar amb un petit ensurt en un xoc amb un rival. Cristiano va quedar estès sobre la gespa, agafant-se el genoll dret, llançant una de les canyelleres que després va recollir Camacho per tornar-l'hi a posar.

Es va tornar a aixecar i va demanar a l'equip que no afluixés. En els últims deu minuts, quan el Màlaga buscava el gol sense parar, Cristiano li retreia a James que no estava atent a les cobertures. S'escridassava amb Marcelo perquè no li marxessin els marcatges. Patia més que ningú, i quan l'àrbitre va xiular el final i la pinya al centre del camp es va fer més gran, una de les primeres abraçades que va rebre va ser la d'Antonio Pintus, el preparador físic i una de les persones en les quals el portuguès més ha confiat aquesta temporada. Una temporada que Cristiano vol acabar de culminar a Cardiff, on busca la seva quarta Lliga de Campions, després de la que va guanyar amb el Manchester United i les dues que ha sumat amb el Reial Madrid, a Lisboa i a Milà.

Quan marxava de La Rosaleda es va queixar per unes imatges que es van emetre d'un suposat gest seu a Balaídos. En principi es va adreçar a Cabral fent-li, precisament, el gest dels maletins. "Em tracten com si fos un delinqüent, no soc cap sant però tampoc el dimoni", va dir el portuguès abans de pujar a l'avió cap a Madrid.