Les primàries del PSOE decidiran el futur del centreesquerra

Els 187.000 afiliats del PSOE decideixen aquest diumenge molt més que qui serà el seu secretari general. L’elecció dels militants marcarà el futur del centreesquerra al nostre país, on se situen més de la meitat dels espanyols, segons les enquestes del CIS. Les més grans victòries electorals del Partit Socialista es van aconseguir gràcies al vot d’aquest col·lectiu ideològic, però l’arribada de dos nous jugadors a la política espanyola (Podem i Ciutadans) ha substituït el bipartidisme per un pluripartidisme competitiu que va acabar descol·locant l’anterior direcció socialista, que va aconseguir els pitjors resultats de la seva història recent. El nou secretari general haurà de renovar la socialdemocràcia, atreure els joves i recuperar la cultura de partit de govern.

El candidat o candidata que surti escollit secretari general PSOE té davant seu un enorme repte: iniciar la remuntada electoral, després de tres eleccions generals en les quals els socialistes van perdre prop de sis milions de vots i, el que és pitjor, van deixar de ser l’única referència progressista a Espanya. Els cinc milions de vots aconseguits al juny del 2016 poden ser un sòl sobre el qual renéixer o, per contra, un sostre que els asfixiï i els porti a l’abisme. Per poder remuntar, el partit ha de recuperar la credibilitat, ocupar el màxim espai de centreesquerra, adaptar la doctrina socialdemòcrata als nous temps, atreure els joves i recuperar la cultura de partit de govern. Una tasca complicada que comença per posar fi a la tremenda divisió interna i iniciar una nova etapa d’unitat i lleialtat entre els diferents líders i tendències polítiques.

Al marge de la personalitat dels candidats, dels pros i els contres de cadascun, i dels suports públics amb què compten, hi ha dades que mostren el rumb que hauria d’emprendre el partit per evitar caure en la irrellevància que han aconseguit els seus col·legues de França, el Regne Unit, Holanda i Grècia. A Espanya, el 50% dels ciutadans se situen entre el 3 i el 5 en la seva posició ideològica en una taula que va de l’1 (extrema esquerra) al 10 (extrema dreta). O el que és el mateix, la meitat dels espanyols es declara de centre, centreesquerra o d’esquerra moderada.

Les dades corresponen al Centre d’Estudis Sociològics i el perfil no s’ha mogut gaire des que es van començar a fer aquestes enquestes fa 40 anys. La mitjana ideològica declarada pels espanyols s’ha situat entre el 4,6 i el 4,9 durant les últimes quatre dècades. En temps del bipartidisme els dos partits majoritaris (PSOE i PP) han arribat al poder quan han estat capaços d’aconseguir els vots d’aquest centre ideològic i unir-lo al seu calador de vots tradicional.

Des que el 2015 van irrompre dos partits nous (Podem i Ciutadans) i es va conformar un nou escenari de multipartidisme competitiu, la lluita per aquest espai ha estat més aferrissada i el PSOE ha passejat sense rumb deixant-se arrabassar vots des de l’esquerra i des del centre sense respondre amb una proposta capaç d’ocupar l’espai polític més gran possible. I en política, l’espai que deixes lliure l’ocupen immediatament els teus contrincants.

El sociòleg Joan Navarro explica com aquest multipartidisme, després de l’aparició de Podem i Ciutadans, ha fragmentat els electorats del PP i el PSOE. De quins perfils de vot s’ha apropiat el partit d’Iglesias? “El vot de Podem el 2015 i 2016”, explica Navarro, “és majoritàriament masculí, menor de 45 anys i de noves classes mitjanes urbanes. També és l’electorat dels perdedors de la crisi; una generació bloquejada (menys de 35 anys sense feina) i perdedora (més grans de 45 anys que ho han perdut amb la crisi). És ideològicament heterogeni, des de llibertaris a comunistes, passant per socialistes i ecologistes”.

El PSOE només ha pogut conservar majoritàriament socialdemòcrates i socialistes més grans de 45 anys i sectors que necessiten l’estat del benestar. Mantenen els seus votants en ciutats intermèdies i més al sud que al nord d’Espanya. Han perdut l’hegemonia que van aconseguir entre el 1982 i el 1993 amb Felipe González i entre el 2004 i el 2011 amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Un conegut polític socialista que prefereix mantenir-se fora de la contesa de les primàries explica que “als anys vuitanta el PSOE representava el retrat sociològic dels espanyols, de la majoria dels espanyols, i abastava un espectre ampli des de l’esquerra al centre sense complexos. I, a més, tenia una clara vocació de govern, cosa a la qual un partit progressista no pot renunciar”.

Alguns sociòlegs atribueixen aquesta pèrdua de vocació i d’ambició per governar a la crisi que es va iniciar al PSOE després del daltabaix electoral del 2011 (van perdre 3,5 milions de vots) i que es va agreujar a partir del 2013 i, especialment, quan en les eleccions europees del 2014 apareixen Podem i Ciutadans. “Han estat anys dolentíssims per als socialistes”, expliquen els experts de Metroscopia, “que els han portat a una doble bretxa generacional i territorial: han perdut majoritàriament el vot de menors de 35 anys i han punxat a les grans ciutats i al nord i l’àrea mediterrània. Encara així, el PSOE manté el poder en importants comunitats autònomes i ajuntaments”.

Navarro destaca el debilitament dels socialistes a Catalunya a partir del 2011, quan aquesta comunitat havia estat històricament un dels caladors de vots més importants en les victòries del PSOE. També, els resultats negatius de la gestió de la crisi del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero a partir de maig del 2010.

Ningú discuteix que la gran recessió del món desenvolupat, que es va iniciar el 2008, ha posat en evidència la gestió dels partits socialdemòcrates europeus, que han acabat en terra de ningú, perdent vots a dreta i esquerra. Això ha portat al fet que diversos líders socialistes europeus s’hagin sumat a la protesta en comptes d’encapçalar les propostes. El socialista català Ramón Obiols va encunyar el terme “esquerra de govern” per al PSOE dels anys vuitanta, que va liderar el gran canvi modernitzador a Espanya.

Susana Díaz, presidenta de la Junta d’Andalusia i candidata amb més avals en aquestes primàries, ho deia divendres en una entrevista a aquest diari: “El patrimoni d’aquest partit són els seus 22 anys en el Govern d’aquest país”. I criticava que el PP més feble dels últims temps els hagi donat la derrota electoral més gran de la democràcia.

A l’altre costat, l’ex-secretari general Pedro Sánchez insisteix en les seves disjuntives: “Curar o cronificar l’abstenció” o “un partit de militants davant un de notables”. I Patxi López reclama acabar amb la lluita fratricida entre els socialistes i buscar una unitat que els permeti iniciar la remuntada al més aviat possible. “El líder basc ha jugat el paper de casc blau de l’ONU entre dues forces durament enfrontades”, comentava un altre important dirigent socialista.