La Fiscalia es querella contra una consellera per la compra d’urnes

La Fiscalia Superior de Catalunya s’ha querellat contra la consellera de Governació de la Generalitat, Meritxell Borràs, per la compra d’urnes de votació. La Fiscalia acusa Borràs dels delictes de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics per haver iniciat el procés per adquirir unes 12.000 urnes que podrien servir per celebrar el referèndum català.

En un escrit, la Fiscalia General de l’Estat justifica la interposició de la querella, dirigida contra Borràs i contra el secretari general de la conselleria de Governació, Francesc Esteve, perquè l’anunci de licitació per a la compra d’urnes “suposa una posada en marxa dels tràmits per dur a terme la convocatòria d’un referèndum vinculant secessionista” a Catalunya, contrari als “mandats expressos” del Tribunal Constitucional.

El 5 de maig passat, la Generalitat va activar el procés per comprar les urnes que s’han d’emprar en el referèndum sobre la independència. La fórmula utilitzada serà un acord marc que servirà per homologar les empreses que puguin subministrar les 12.000 urnes necessàries per als col·legis electorals i que es publicarà en els propers dies al Diari Oficial de la Generalitat. El Govern té previst destinar fins a 200.000 euros a la compra d’urnes, per aquest motiu la Fiscalia esmenta el delicte de malversació.

El Departament de Governació va assegurar llavors que l’acord servirà per celebrar tot tipus de processos electorals, d’aquesta manera buscava evitar una impugnació per part del Govern de Mariano Rajoy.

Ardit per aconseguir les urnes

La querella, de 52 pàgines, recorda que “els pronunciaments del Tribunal Constitucional” sobre la necessitat d’impedir qualsevol iniciativa que impulsi el procés de desconnexió s’han “reiterat de forma clara i sense fissures”. “Animats per aquesta voluntat inequívoca de celebració d’un referèndum d’autodeterminació per continuar amb el propòsit de crear un Estat català independent en forma de república”, segueix el text, Borràs i Esteve “van decidir adoptar les mesures encaminades a obtenir els mitjans amb els quals poder fer-ho”. La consellera i el secretari tenien “ple coneixement de la inconstitucionalitat” del referèndum.

Governació va haver de “salvar dues dificultats”. En primer lloc, “no podia sol·licitar” a l’Estat el material electoral necessari. I tampoc podia fer “obertament una oferta pública de contractació”, ja que el Tribunal Constitucional ja havia suspès l’aplicació de partides dels pressupostos destinades a cobrir les despeses del referèndum. Per “intentar emmascarar formalment la preparació del referèndum”, la consellera i el seu número dos “van idear una fórmula de licitació que, en un primer moment, no concretés la destinació per a la qual serien utilitzades”.