El Tour estén el seu imperi a la Volta a Catalunya

Al segle XXI, el ciclisme és un univers inevitablement global que gira, com al segle XX, al voltant de París, on el Tour brilla cada vegada més intensament i amb més poder.

Al mateix ritme amb què els ciclistes d'Austràlia, Anglaterra, Colòmbia o Eslovàquia han desplaçat dels podis els corredors del vell ciclisme, de la vella Europa, ja minoritaris, ASO, l'empresa creada pel Tour per als seus negocis ciclistes augmenta el nombre de proves que gestiona, controla o organitza directament. L'última que ha arribat al seu club és la Volta a Catalunya, la prova més antiga del calendari espanyol (la primera edició es va disputar el 1911), que des de la seva edició 2017, la 97a, que comença dilluns a Calella, ja comptarà amb la marca del Tour.

Segons fonts coneixedores de la negociació, el Tour ha arribat a un acord per gestionar els aspectes comercials i televisius de la Volta, una cursa nascuda de la Unió Esportiva Sants que subsisteix en els últims anys gràcies al suport directe de la Generalitat de Catalunya. Les mateixes fonts afegeixen que el Tour ja ha començat a distribuir drets televisius.

“Amb mi ningú ha signat res”, adverteix Rubén Peris, president de l'Associació Volta a Catalunya, la societat propietària de la cursa, que prefereix no donar més detalls sobre l'assumpte. El 23 de gener, Peris, acompanyat del secretari d'Esport de la Generalitat, Gerard Figueras, es va reunir a París amb els responsables d'ASO. Diversos dirigents del Tour van assistir dijous passat a la presentació de la Volta. La prova catalana fa tres dies va anunciar que Carrefour, una empresa lligada publicitàriament al Tour, patrocinaria també la Volta a partir d'aquesta edició.

100 dies de competició

La Volta és, doncs, la segona prova espanyola amb l'empremta del Tour. La primera és la Vuelta a Espanya, propietat d'ASO des de fa anys. Amb la cursa catalana ja són 13 les proves ciclistes que la societat francesa, també propietària del diari L’Équipe, té o organitza al llarg de l'any, del febrer a l'octubre, de Noruega a Oman, passant pel Regne Unit, Bèlgica, Espanya i França. Suposen gairebé 100 dies de competició. Té dos dels cinc monuments del calendari històric i dues de les tres grans voltes per etapes. Nou de les seves curses —el Tour, la Vuelta, París-Niça, la Volta, Dauphiné, París-Roubaix, Flecha, Lieja i París-Tours— constitueixen la quarta part del calendari del World Tour, la primera divisió de l'intent de la Unió Ciclista Internacional (UCI) per regular les competicions ciclistes. Aquesta concentració de poder en una sola oficina alarma els equips i limita la UCI, les altres dues potes del ciclisme mundial, amb qui la pugna és permanent. La UCI no només vol tenir el control absolut de la reglamentació del ciclisme, sinó també augmentar el nombre de curses que, com el Mundial, organitza cada any. Els equips, per la seva banda, veuen cada vegada més llunyana la seva aspiració de rebre compensacions, i un percentatge dels drets televisius, per part dels organitzadors.

Davant de tant de poder, i buscant nous formats i noves fonts d'ingressos, un grup d'equips capdavanters ha creat les seves pròpies competicions, les anomenades Hammer Series, en les quals els equips s'enfrontaran col·lectivament en una prova en línia plana, una de muntanya i una contrarellotge.