Les errades de seguretat eleven la pressió sobre Merkel per agilitar les expulsions

Si hi havia dubtes sobre la responsabilitat d'Amri, dijous es van esvair. El ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, va dir que el tunisià de 24 anys és “amb alta probabilitat” l'autor de la matança. Entre altres proves, va citar les seves empremtes dactilars a la cabina del camió que va envestir el mercat nadalenc. Al seu costat, la cap del Govern va expressar el seu “orgull” per la “tranquil·litat” amb la qual la població alemanya ha reaccionat a l'atemptat.

Tots dos compareixien a la seu berlinesa de l'Oficina Federal d'Investigació Criminal. No és habitual que Merkel es desplaci a un altre organisme per rebre informació. Amb la seva presència allà volia enviar un missatge polític: que segueix la cerca del sospitós minut a minut.

Els senyals ara són importants. La incapacitat de l'Estat alemany per controlar Amri suposa un duríssim cop per a Merkel quan falten només nou mesos per a les eleccions federals. “Fracàs en l'expulsió”, denunciava en la seva portada el tabloide Bild, el més llegit del país. “Els serveis de seguretat sabien des de fa temps que Anis Amri era molt perillós. Com va poder fugir de la policia?”, es preguntava el Süddeutsche Zeitung.

Alemanya té registrats uns 550 islamistes que considera disposats a cometre actes violents, però, segons assegurava al diari de Munic una font de la investigació, només uns quants són considerats extremadament perillosos; i Amri n'era un.

Sense esperar la resposta a aquestes preguntes, destacats dirigents de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel s'han llançat a fer una subhasta de propostes. Armin Laschet, que al maig es jugarà el seu futur en les importantíssimes eleccions regionals de Renània del Nord-Westfàlia, va començar a primera hora del dia. “Així no es pot garantir la seguretat”, va assegurar a la ràdio pública el democristià, que va confessar que estava “commocionat” per la gestió del cas que han fet les forces de seguretat.

En les últimes hores, els democristians han tornat a parlar de les molt qüestionades “zones de trànsit” –centres aixecats a les fronteres per internar-hi els nouvinguts a l'espera de saber si tenen dret a asil–, han proposat facilitar l'expulsió dels sol·licitants que hagin estat rebutjats i implantar uns sistemes electrònics a la cama dels islamistes perillosos amb el qual se'ls pugui tenir controlats en tot moment.

L'atemptat ha tingut l'efecte col·lateral de reobrir les ferides entre Merkel i els seus teòrics aliats bavaresos de la CSU, que mai s'havien tancat del tot. Els socialcristians que governen Munic insisteixen a fixar un límit per a tot Alemanya de 200.000 refugiats a l'any, una idea que la cancellera rebutja radicalment. Però els dos partits, conscients que al final s'hauran de posar d'acord per concórrer a les eleccions del setembre, havien començat a llançar senyals d'acostament. Aquest procés ara s'ha dinamitat.

El líder de la CSU, Horst Seehofer, no va esperar ni tan sols al fet que s'aclarissin les circumstàncies de l'atac: al cap d'unes hores ja deia que el Govern havia de canviar la seva política migratòria. “L'hi deu a les víctimes”, va afegir. Destacats dirigents de la CDU van criticar el bavarès per utilitzar la tragèdia per als seus objectius polítics; i li van retreure que el seu llenguatge no diferia gaire del dels populistes xenòfobs d'Alternativa per a Alemanya, que en les properes eleccions poden ser els grans beneficiats de l'atac.