Lliures busca Unió per al seu front no independentista

Tot just un mes i mig després de presentar-se en societat, a Lliures li han entrat les presses per ocupar l’espai liberal no independentista i convertir-se en partit per concórrer a les properes eleccions. El seu principal promotor, Antoni Fernández Teixidó, veu Catalunya abocada a una “derrota important” a causa de l’atzucac del “o referèndum o referèndum” de Carles Puigdemont.

L’exconseller de la Generalitat vaticina unes autonòmiques anticipades –que, en la seva opinió, l’independentisme titllarà de constituents– la propera tardor. Per tot això, Lliures es dóna fins al primer trimestre del 2017 per convertir en un partit el que ara és una plataforma política. D’una altra manera, diu, “haurem fracassat”.

En aquest camí, Teixidó manté una agenda atapeïda per ampliar aquest espai catalanista, humanista i liberal. Com Roger Montañola, un dels promotors de Lliures, pel seu despatx han passat no pocs membres d’Unió. Teixidó admet diverses reunions amb Josep Antoni Duran Lleida, expresident del comitè de govern del partit democristià, i amb el seu secretari general, Ramon Espadaler. Una assistent a aquestes trobades que demana anonimat considera que les negociacions estan verdes i que un dels punts cabdals és qui posa cara al lideratge del projecte.

“Em veig amb tots, però no hem explorat res per anar plegats ni hem intercanviat un sol paper”, assenyala Teixidó. Fonts d’Unió, formació que es troba en concurs de creditors i abocada a la liquidació, responen en el mateix sentit: “Conversem amb tothom, però la voluntat dels dirigents implica crear un espai propi i a partir d’aquí veure com participar en les properes eleccions”. Tant Duran com Espadaler van participar en la presentació de Portes Obertes, una plataforma que defensa un catalanisme “plural, obert i integrador” i que també afavoreix el PSC.

La bandera d’aquest catalanisme uneix també Lliures i Unió, igual que l’adjectiu “humanista” que ha imposat Teixidó a la seva plataforma. Però els democristians diuen que no es consideren liberals, la tercera pota ideològica de Lliures, i advoquen per una economia social de mercat. Res a veure amb l’obra d’economistes liberals que a Teixidó li agrada compartir en els seminaris que organitza al seu despatx amb joves.

Condicions objectives

El gran problema, no obstant això, són els camins a seguir per participar en les properes eleccions. Els dirigents d’Unió advoquen per refundar el partit a través de la seva fundació, l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, aliena al concurs de creditors, i aprofitar la seva xarxa territorial. A partir d’aquí, seguiria el camí de la coalició que els ha caracteritzat, a partir de la premissa que UDC “és una força política necessària però no suficient”.

La idea de “posar el catalanisme al dia” de Lliures és diametralment oposada. No volen parlar de coalicions i aposten per una única formació política que superi la morfologia partidista tradicional. Fernández Teixidó no pensa en estructures pesades i defensa un model semblant a Podem i no el que tenen la resta de partits.

“Existeixen les condicions objectives per crear un nou partit. No és que estiguin madures, sinó que estan al límit de la maduresa”, explica Teixidó. El problema, no obstant això, és si Catalunya, després de set anys de crisis i de retallades en serveis, està preparada per donar suport a una formació liberal. Paradoxalment, l’exconseller defensa el seu plantejament com una conjura no només contra l’independentisme, sinó contra l’“esquerranització” de la política catalana que, en la seva opinió, estan marcant Esquerra i la CUP. Aquest bloc liberal també existeix en el front independentista, en l’òrbita del Partit Demòcrata Català, i el setembre passat es van presentar en societat sota el nom de Col·lectiu Catalans Lliures.