Una cita vital per a la Lliga

El clàssic sempre va marcar tendència i no necessàriament va respectar la classificació de la Lliga. El Madrid de Zidane s'explica precisament a partir de la seva victòria sorpresa l'abril passat al Camp Nou. Invicte durant 39 partits, el Barça va claudicar per 1-2 i va convertir un extraordinari exercici en un final de temporada agonístic que va culminar amb la conquesta del doblet i l'eliminació de la Champions. Un botí extraordinari entelat pel triomf del Madrid a l'estadi i després a Europa. Ara és el Madrid el que torna invicte a Barcelona —32 partits— amb sis punts d'avantatge sobre el Barça, més lliurat que mai al trident i a Piqué, autor curiosament del gol al partit del Camp Nou.

El Madrid se sent més Madrid que mai amb Zidane, un entrenador la marca del qual, per més global que sigui, mai va desafiar la del club, com va passar amb Mourinho. El somriure del francès li ve millor a l'entitat de Florentino que la ira de qualsevol tècnic, com va quedar demostrat amb Ancelotti, Del Bosque o Molowny. L'equip ha sortejat mil i un rivals i multitud de contrarietats perquè no té més prioritat que la de guanyar, circumstància que obliga a tenir una plantilla més que un equip, justament el contrari del que li passa al Barça.

Els blaugrana no acaben de completar un bon partit que ajudi a aixecar la moral després de descomptar uns quants punts, set al Camp Nou. A excepció d'Umititi, els fitxatges encara no han quallat i les lesions han limitat el marge d'actuació de LuisEnrique . Alba, Piqué i Iniesta, indispensable per cosir la plantilla, arriben molt exigits a l'encontre, i si hi ha algun dubte en l'alineació és polític: jugarà Mascherano de lateral i Umtiti formarà en l'eix amb Piqué o Sergi Roberto substituirà Rakitic? No és un dubte qualsevol perquè el Madrid sempre va atacar bé al Camp Nou, amb davanters i laterals, l'última vegada amb Marcelo. La lesió de Bale, un futbolista cabdal per atacar els espais, sembla per tant un alleujament per al sistema de contenció de Luis Enrique.

Al Barça li costa fer gols des que es va encomanar al trident i va disminuir el cabal rematador de Luis Suárez. Juguen els barcelonistes a estones, de forma discontínua, necessitats del fil de joc i de la pausa dels volants, cap com Iniesta, el jugador que li dóna identitat al Barcelona. Els nombres exigeixen en qualsevol cas un respecte cap als blaugrana, que habitualment han sabut sobreposar-se a l'adversitat, guanyadors de sis dels últims vuit campionats de Lliga. El mateix Luis Enrique va sobreviure a la crisi d'Anoeta que li va enfrontar a Messi i després a la derrota del Madrid al Camp Nou. El desgast de l'asturià ha anat en augment, fins al punt que ara mateix no se sap si renovarà al juny o concedirà un temps més de gràcia, com ja va passar amb Guardiola.

Tampoc ha renovat Messi. Hi ha la sensació que el barcelonisme necessita d'un triomf d'impacte per renovar la seva fe en el projecte de Bartomeu. Així disposat, l'escenari convida també el Madrid a una victòria indiscutible per engrandir els dubtes del Barça. La cita té per tant un to grandiloqüent, com si es tractés d'una final per el Barça.

Paperss canviats

A diferència dels madridistes, als blaugrana sempre els va costar anar a remolc del seu rival i habitualment van necessitar del bon joc per guanyar títols: la conquesta de la Lliga ha anat associada sempre a la Champions, res a veure amb el que li passa al club de Florentino. El marc convida a constatar si és veritat que el Barça s'assembla cada vegada més al Madrid i el Madrid al Barça, ni que sigui pel protagonisme dels volants en l'equip de Zidane i dels davanters en el de Luis Enrique, circumstància que no ha passat desapercebuda per al tècnic —“de vegades ens accelerem massa”, ha reconegut— ni per Messi: “Necessitem estar ben junts i ordenats”, ha dit l'argentí.

Exigit per la classificació, al Barça no li queda altre remei que tornar a atacar després d'un temps de contraatacar i de donar velocitat a la pilota més que comptar els quilòmetres que recorre Messi. El Madrid, en canvi, juga de mil maneres diferents en funció de la seva nòmina de futbolistes i de les característiques del rival, també si aquest és el Barça. No li ha anat malament a l'equip blanc al Camp Nou de la mateixa manera que el Barça es bat molt bé al Bernabéu.

Els blaugrana són al cap i a la fi els campions de Lliga i, per tant, estan disposats a defensar la seva hegemonia a partir del seu duel amb el Madrid, un partit l'expectació del qual serà màxima perquè interessa a prop de 200 països i a més de 600 milions d'espectadors, una mostra més que el clàssic sembla el partit definitiu per a la Lliga.