Un empat amb regust de derrota per a l’Espanyol

Enfonsat al fons de la taula, l'Espanyol necessitava una injecció d'autoestima, un triomf que justifiqués la inversió de Chen Yansheng i reivindiqués el rol de Quique Sánchez Flores a la banqueta. Però el tècnic madrileny no troba la fórmula de la victòria, encara menys davant la seva afició. El quadre blanc-i-blau no tenia un convidat dòcil. El Vila-real de Fran Escribá té clar el seu full de ruta, invicte aquesta temporada, capaç de robar un punt al Bernabéu, impossible de batre per a l'Espanyol de Sánchez Flores, que ja no sap què ha de fer per calmar una angoixa que no para de créixer a Cornellà.

Ahir companys, avui rivals; el partit tenia un duel especial a les banquetes. Quique Sánchez Flores i Fran Escribá van treballar junts durant anys, però després de la seva etapa a l'Atlètic de Madrid van decidir separar els seus camins. Una pugna tàctica, sense vencedor. El Vila-real va dominar el joc i el partit durant la primera part, l'Espanyol es va rebel·lar després del descans. Però ni el futbol dels grocs ni l'atreviment dels blanc-i-blaus van aconseguir treure el zero del marcador.

Mentre l'Espanyol viatja per la Lliga buscant la seva identitat, el Vila-real sap al que juga, sense importar-li qui mana a la banqueta, el quadre groc té un segell propi que estira en el temps. De fet, dominar tots els registres del joc, còmode quan ha d'ocupar-se de la pilota, perillós quan ataca en l'espai. Però a Cornellà als peloteros del conjunt de Vila-real, Castillejo, Dos Santos i Soriano, se'ls va extraviar l'última passada per trobar el solitari Sansone. I el que no van saber fer els extrems, ho va resoldre Víctor Ruiz. El central, es va vestir de volant i va fer una passada genial entre línies per deixar sol Castillejo davant de Diego López. El porter blanc-i-blau es va erigir en salvador del seu equip, una vegada més aquesta temporada. Va ser l'única ocasió que el Vila-real i l'Espanyol es van recordar que hi havia porteries al RCDE Stadium.

L'Espanyol es va rentar la cara al vestidor. Quique Sánchez Flores va avançar les línies i els seus nois van despertar el futbol que guarden a les botes. Reyes va aparèixer, Caicedo va començar a traçar diagonals i Hernán Pérez va prémer l'accelerador. El quadre blanc-i-blau es va animar a tenir la pilota i va incomodar Asenjo, fins llavors invisible. El porter va rebutjar primer un xut lliure d'Hernán Pérez i després va fer diminuta la porteria per a l'equatorià, que, perdut per perdut, va intentar inventar-se un penal tan exagerat que ni l'afició es va molestar a protestar. L'equip local va buscar la victòria amb més ganes que no pas futbol; no obstant això, el Vila-real ni es va empipar. El zero ja estava clavat al marcador, un empat amb regust de derrota per a l'Espanyol, que no pot guanyar davant la seva afició.