FC Barcelona - Atlètic, un empat amb fòrceps

Acaba de començar la temporada i els futbolistes es lesionen i es cansen com si ja es jugués el final de la Lliga. A Griezmann li va faltar aire per triomfar la nit en què va caure Messi. Tampoc van poder resoldre Neymar ni Luis Suárez. Sense el trident, els volants van sostenir el Barça, fins i tot sense Busquets, també abatut a l'expectant Camp Nou. Als blanc-i-vermells els va faltar grandesa per cantar victòria, neutralitzats fins al descans, negats per la tensió defensiva blaugrana, i especuladors després que Correa igualés el gol de Rakitic.

Luis Enrique sempre se la juga amb una alineació cantada en els grans partits i no sorprèn que Simeone posi un tercer davanter com Carrasco al Camp Nou. El tècnic va pronosticar que el partit es decidiria a les àrees i va procurar que els seus davanters fossin tan intimidadors com la seva defensa, la menys batuda del torneig amb un gol i la que menys xuts havia rebut: un per partit fins a arribar a Barcelona. L'Atlètic va ser més ambiciós en la formació que a la pista, reduït de sortida pel Barça.

L'Atlètic esperava, sense que se sabés gaire bé si la seva pressió volia ser mitjana o alta, i el Barça s'estirava de manera pacient i ordenada, seriós en l'actitud i fort en la passada, conscient que la seva sort passava per no cometre errors i per trobar Messi i Neymar per dins. Als blanc-i-vermells no els importava que la possessió fos blaugrana, sense profunditat en el seu joc, necessitat de les acceleracions del 10, més tímid que de costum, engabiat pel precís sistema de contenció de l'Atlètic.

Al Barça li tocava administrar un gol sense Busquets ni Messi. Una tasca impossible per l'entitat de l'Atlètic i la importància dels dos jugadors blaugranes

Els nois de Simeone gestionaven el partit a partir dels espais i els de Luis Enrique es movien en funció de la pilota, molt pendents els locals de l'entremaliat Neymar i els forans dels moviments de Griezmann. No hi havia rematades ni ocasions, i menys desequilibri, perquè ningú s'equivocava i era impossible construir el xut, convençuts els dos equips que per decantar el partit podia aconseguir amb una oportunitat, i més amb dos porters de la categoria d'Oblak i Ter Stegen. El suspens va durar fins que Iniesta va emergir en els dos camps i va funcionar l'estratègia d'Unzué. Com si fos la reencarnació de Puyol, Iniesta es va recolzar en un tackle per recuperar a la carrera la pilota que havia perdut passada la divisòria i poc després va posar un centre al capdavant de l'imponent Rakitic per coronar el servei de banda botat en curt per Neymar. El manxec no es va aturar amb el gol sinó que tot seguit va evitar que Griezmann que l'engrapés. Imperial, Iniesta va sintetitzar el manual blaugrana per desorganitzar l'Atlètic: anticipació, assetjament i recuperació: 1-0.

La resposta de Correa

Els blanc-i-vermells es van espavilar a la sortida del descans amb Griezmann. Més intensos i profunds, van trobar des de les bandes el marc de Ter Stegen i van obligar el Barça a retrocedir i jugar al contraatac, un escenari més apetible per al trident i també més divertit per a l'afició, sorpresa per la retirada de Busquets, indisposat i substituït per André Gomes, que no té pinta de mig centre en un equip punyeter com el Barça. També va ajupir el cap Messi i va començar a tocar-se la cama fins que al cap d'un quart d'hora va deixar el seu lloc a Arda. Al Barça li tocava administrar un gol sense Busquets ni Messi davant l'embravit Atlètic. Una tasca impossible per l'entitat del rival i la importància dels dos jugadors del Barça. Simeone va sentir olor de sang i va posar Torres i Correa en escena, resolutius tots dos després d'una falta ràpida, un al toc entre les cames de Piqué i l'altre a la rematada aprofitant la relliscada de Mascherano: 1-1. Malgrat haver ajuntat fins a quatre davanters, els blanc-i-vermells es van calmar amb el gol de Correa.

Fins i tot sense Messi, Simeone va recuperar el pla de sortida amb l'entrada de Thomas per Carrasco. El Barça es va aixecar amb enteresa i va estar més a prop de l'àrea d'Oblak que de la de Ter Stegen. Molt poc va haver de dir l'Atlàtic, tan irreductible en el seu camp com desfonat en el contrari, sense picant ni malícia, nuat pel FC Barcelona. I a Luis Enrique li van faltar davanters per coronar la seva obra, desdibuixada per les lesions de Busquets i Messi. Els blaugrana ja saben que els partits amb l'Atlètic són una tortura i si hi ha gols són amb fòrceps, en jugades a pilota parada, quan s'imposa la pilleria i sobresurten els actors secundaris com Correa i Rakitic. Acabat el partit, ningú va mirar el marcador, avalat si es vol per l'empat del Bernabéu, sinó que va preguntar per la infermeria i per les tres setmanes de baixa del 10.