Prohibit perdre
El Barça rep l'Atlètic de Madrid al Camp Nou (22.00h) en un partit presidit pels grans duels individuals i la necessitat de puntuar dels dos equips
Hi ha partits que resolen campionats o decideixen la sort d'un entrenador, cap segurament com el clàssic, i també hi ha els que marquen tendència o serveixen per prendre la temperatura als equips, pocs com els que enfronten el Barça i l'Atlètic. Blaugranes i blanc-i-vermells es retroben aquest dimecres (22.00, Movistar + Partidazo) al Camp Nou en un duel de màxima exigència malgrat que només es porten disputades quatre jornades de Lliga. Tots dos equips han cedit tres punts —derrota amb l'Alabès— i quatre punts —empats amb l'Alabès i el Leganès—, respectivament, una quota sorprenent si s'atén als rivals i al calendari, molt ben rebut pel líder Reial Madrid, que ha fet ple (12 sobre 12). Així doncs, el marge de maniobra és escàs per a tots dos, vells coneguts també a la Copa i a la Champions.
Encara que l'Atlètic va cantar el seu últim alirón al Camp Nou amb el Tata Martino d'entrenador del Barça, Luis Enrique porta la veu cantant a la Lliga i Simeone marca el pas a la Copa d'Europa. La mà dels entrenadors ha estat capital en algun dels últims duels, especialment per part del Cholo. Ningú defensa tan bé com l'Atlètic, l'equip menys golejat del campionat, només batut, al temps afegit, per Manu García, i en canvi li costa marcar gols quan reforça la seva línia de migcampistes en detriment de volants ofensius o atacants com Carrasco. La intenció de Simeone sembla ser anar a la càrrega al Camp Nou.
La intenció de Simeone sembla ser anar a la càrrega en el Camp Nou.
Menys misteri té aparentment la formació de Luis Enrique. Al tècnic blaugrana li encanta sorprendre en els partits d'entretemps, com el del dissabte a Leganés, i per contra acostuma a apostar per l'onze clàssic en les jornades importants com la d'avui al Camp Nou. La lesió d'Umtiti afavoreix la titularitat de Mascherano. Els blaugrana, en qualsevol cas, s'encomanaran al trident, que es va presentar com a tal i va passar a formar part de la iconografia barcelonista en el Barça-Atlètic posterior a la caiguda d'Anoeta. Els tres davanters sumen 17 gols dels 25 en total que porta l'equip més golejador de la Lliga.
La potència resolutiva de Luis Suárez, bestial fins i tot davant el seu compatriota Godín, i el regateig de Neymar, desequilibrant en els partits amb els blanc-i-vermells, té tant de pes com la jerarquia de Messi, que suma 25 gols en 30 partits contra l'Atlètic. El 10 intenta reivindicar-se cada partit després de perdre plaça en el podi europeu ara ocupat per Cristiano Ronaldo i Griezmann. El francès és el símbol de l'equip matalasser igual que Messi ho és del Barça. Hi ha molts reptes a la pista i també actors suposadament secundaris que esperen el seu moment per marcar les diferències, com el Niño Torres, autor d'11 gols contra el Barcelona.
La resolució de Suárez i el regateig de Neymar, tenen tant pes com la jerarquia de Messi
Els dos equips han millorat molt les seves plantilles i els dos tècnics disposen de prou recursos diferents per canviar el rumb d'un partit de màxima expectació, tanta que l'Ajuntament i el Barça han arribat a un acord per perllongar des d'avui el servei del metro una hora (i fins a dues hores) després de la disputa dels partits del Camp Nou. Les últimes golejades de blaugranes i blanc-i-vermells auguren una contesa molt interessant i oberta, segons el parer de Luis Enrique i Simeone. “No hi ha hagut partit fàcil contra l'Atlètic”, assegura l'asturià. “És un rival directe en la lluita per la Lliga”. I respon el blanc-i-vermell: “El partit, més que al centre del camp, es defineix a les àrees, perquè ells tenen un poder ofensiu brutal. M'imagino el millor Barça”. L'estadística assegura que Simeone mai ha guanyat al Camp Nou —cinc derrotes i tres empats—, malgrat ser el rival que habitualment millor ha negat els espais al Barça.
Els representants dels dos equips han estat molt cortesos en la prèvia, coincidents fins i tot en la defensa del joc de Neymar, protagonista de l'última jornada de Lliga. El torneig acaba de començar i s'imposa el fair play, tant al Calderón com al Camp Nou, com també al Bernabéu: Zidane també es va mostrar molt correcte amb un futbolista la presa de decisions del qual, amb pilota i sense, sempre és controvertida com és el cas de Neymar. La cita, en qualsevol cas, no admet floritures ni dubtes per a cap dels contendents: s'imposa guanyar per no perdre roda a la Lliga.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.