Molta gent qualificada treballa al sector de l hosteleria, un dels que mou més diners a Barcelona. Coneixem algunes de les històries darrere les barres
Barcelona -
Trenta graus a l'ombra. Giuliana Ippoliti obre els para-sols de la terrassa del bar on treballa, El Guindilla, al barri del Born, a Ciutat Vella (Barcelona). Veneçolana, de 30 anys, la Giuliana ordena les cadires i atén la primera taula del matí. Dues coca-coles i un cafè amb gel. De fet, la Giuliana treballa de cambrera però ha estudiat Relacions Internacionals i Periodisme. Doblement qualificada, va marxar de Caracas, ciutat on treballava, fugint de la inseguretat arran d'un segrest exprés del qual va ser víctima i va arribar a Barcelona per fer un màster. Per compaginar les seves pràctiques va començar a buscar feina. Però no en va trobar. Així va acabar a El Guindilla. "Al principi va ser difícils, però almenys em paguen, no com en altres llocs que demanen becaris molt qualificats i a sobre sense cobrar", explica. De tornar a Veneçuela, de moment no en parla, encara que allà "treballava en una ambaixada i guanyava força diners". La Giuliana somriu i posa en una safata platejada les dues coca-coles i el cafè amb gel per servir la primera taula del matí.Ruth de la RosaKelly Molina es passa hores a la platja. Però no pren el sol ni es banya. Treballa a La Guingueta, un xiringuito de la platja de la Barceloneta com a cap de rang, pren la comanda, cobra i després ordena als 'runners' que serveixin les taules. Va vestida de negre, a joc amb la seva llarga cabellera. La Kelly té 22 anys i és cubanoespanyola per part de la seva àvia. La seva mare se la va emportar a Catalunya a ella i a la seva germana petita. A Cuba estudiava tercer de Farmàcia a la Universitat de l'Habana. Comenta que per a ella el més difícil va ser l'idioma. "Vaig arribar a Terrassa i vaig treballar fins i tot de comercial a porta freda. Molta gent, com que no entenia el català, em tancava la porta, fins i tot em van arribar fer fora d'una casa per no parlar-lo. Va ser molt dur". Després d'aquesta etapa va decidir marxar a Barcelona per treballar. "Em vaig llevar un dia i vaig donar currículums des de l'Hotel W fins al Fòrum fins que em van trucar". La Kelly ha estudiat a Barcelona Formació Professional d'Administració i Finances i està acabant la seva carrera de Farmàcia. El que li agrada, més que la barra, són els laboratoris.Ruth de la RosaRaúl Nuñez ve d'estirp hostalera. Els seus pares, el Juan i la Gloria, i també els seus avis sempre han tingut restaurants i bars a Barcelona. "No m'agradava estudiar i després de provar altres oficis, vaig decidir que això m'agradava més". Aquest barceloní de 36 anys treballa a Intertapa, un bar de l'Eixample a l'avinguda Gaudí, amb la Sagrada Família de fons. Explica que es dóna feina per temporades, "quan hi ha feina", i que cada vegada el sector s'estanca més, és més exigent i que molta gent s'aprofita de la situació. "Acostumo a treballar per obra i servei i en alguns llocs on he estat he arribat a fer fins a 14 hores seguides". El Raúl està content amb la seva feina actual, però lamenta que "els contractes fixos en hostaleria ja han deixat d'existir". Vestit de blanc i negre, la seva mà aguanta una safata amb aigua, cervesa i refrescs però sembla que no li pesi gens, i és que l'ofici li ve de família.Ruth de la RosaHabesha significa etíop en la llengua d'Etiopia. Wenishet Jofra és habesha. La seva pell fosca i els cabells trenats li donen un aire de nena, però aquesta estudiant de secundària, de 19 anys, nascuda al poble de Lasta, al sud d'Etiòpia, ha viscut molt. Treballa al restaurant etíop del barri de Sants Addis Abeba. La Wenishet va estar fins als deu anys a Etiòpia sense saber llegir ni escriure, i treballava des dels sis, ajudant altres famílies a cuidar nadons. La seva mare, l'Adela, originària de Barcelona, la va adoptar i la Wenishet va aconseguir "el que més desitjava" i repetia: "Tmirtbet, que significa vull anar l'escola". Assegura que li va costar molt estudiar, ja que abans no sabia llegir ni escriure i només parlava amahric, la llengua de la seva terra. La Wenishet serveix menjar del seu país amb la resta de companys que es coneixen des de fa molts anys. Ara la jove vol prendre's un temps de descans per més endavant seguir estudiant "alguna cosa relacionada amb la salut" mentre col·labora amb un grup d'etíops adoptats que promouen la seva cultura a Barcelona, els Som Habesha.Ruth de la RosaElke Almeida va arribar de vacances a Barcelona i s'hi va quedar. És brasilera i al seu país treballava en una universitat com a coordinadora, a més de ser psicòloga. "Guanyava bastant, tenia una vida acomodada, però sentia que havia de marxar". Va començar un doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, i va començar a treballar de cambrera fins que es va quedar embarassada i la van fer fora. "Finalment vaig trobar un encarregat que em va ajudar". Actualment treballa a La Vermu, un bar de vermuts al cor del barri de Gràcia. "M'agrada treballar de cambrera, actuo com a psicòloga darrere de la barra. Veig de tot. Ruptures, plors i sobretot gent molt sola, moltes d'aquestes persones vénen a parlar, i jo les escolto".Ruth de la RosaRosalía Romero vol retratar els Estats Units. És fotògrafa però no va trobar feina i ara fa hores al Frankfurt Rothemburg, del centre comercial més gran de Catalunya, La Maquinista, al districte barceloní de Sant Andreu. "La feina de cambrer no es valora, de vegades et fan contractes d'ajudant per pagar-te menys i hi ha molta gent que no es posa al teu lloc", lamenta aquesta barcelonina de 24 anys. Porta els cabells recollits en dues trenes i els seus braços, molt tatuats, van i vénen amb les comandes dels clients, la majoria famílies. La Rosalía surt de nit de la feina i retreu que "sempre està molt fosc i mal comunicat". El seu dia a dia són els frankfurts i les cerveses, però amb el que estalviï vol viure el somni americà.Ruth de la RosaDaphne Ccencho es lleva a les 4.30 del matí per anar a treballar. És una de les cambreres dels esmorzars de l'hotel Hilton Diagonal Mar Barcelona. Té 24 anys, va néixer al Perú però viu a Barcelona des dels nou. Va estudiar Administració i Finances i després d'alguns mesos sense trobar feina en el seu àmbit va decidir provar sort a l'hostaleria, fins arribar als esmorzars del Hilton. "El meu objectiu és estalviar i estudiar. Aprendre idiomes i més endavant treballar en publicitat". Per la Daphne treballar de cambrera és acompanyar els clients, tractar-los bé. "Si un client està de mal geni, un cambrer, amb el seu bon tracte, és capaç de canviar-li l'humor. El luxe es basa en la idea que els clients se sentin com a casa", encara que el que no és luxós per a ella és matinar.Ruth de la RosaAntonio Mancebo serveix generacions de famílies. Fa 20 anys que regenta el bar Antonio que va obrir amb la seva dona Núria al Mercat de la Trinitat Nova, al districte de Nou Barris a Barcelona. "Aquí servim menjar de mercat, de tota la vida. Cap i pota, carn amb salsa, mandonguilles. Servim la gent del barri, sobretot. Vénen els avis, els fills, els néts. Es prenen el cafè en got, en tassa i el Cola Cao".Ruth de la RosaLaia Carabasa serveix gelats, orxata i polos a la gelateria L'Eivissenca, al cor del barri barceloní d'Horta- Guinardó. Té 23 anys i és del barri de "tota la vida". Treballa per temporades de sis mesos per estalviar i seguir estudiant Arts Gràfiques.Ruth de la RosaRodrigo Lombardo serveix "luxúria desenfrenada" als seus clients. És un còctel afrodisíac, comenta aquest uruguaià que treballa a la cocteleria hawaiana Kahala, una de les més antigues de la ciutat, al districte de les Corts, a Barcelona. Lombardo va marxar de l'Uruguai als 18 anys fugint de la inseguretat del seu país i va començar de cambrer, fins que en un dels restaurants on treballava, el seu actual cap, el va fitxar i ja fa nou anys que treballa en aquest local. Pensa que encara que hi hagi crisi el sector de l'hostaleria no decaurà. Posa com a exemple la nevada del 2008, quan malgrat les inclemències el local es va omplir. "Al Kahala vénen treballadors, grups, però sobretot molta parelleta i molts infidels".Ruth de la RosaSón les 11 del matí i el Magid fregeix patates i treu peix fresc d'una nevera de porexpan. És molt alt i té l'esquena de nedador. Va néixer a Lahor, al Pakistan, però fa 22 anys que viu a Barcelona, des que la seva família, de tradició comerciant, va venir a la ciutat. Regenta i treballa en un 'slow fast food', The Fish and Chips Shop, menjar ràpid però fet lentament. Només peix i patates fregides en ple carrer de Balmes, al districte de Sarrià Sant Gervasi. Ha estudiat fotografia, però un dia va tenir una idea i va decidir emprendre amb el seu germà. Va obrir dos locals amb el mateix estil gràcies als estalvis que va aconseguir amb altres feines, un a Pedralbes i l'altre a l'Eixample. "Cada nit hi ha cua a tots dos locals. El secret de l'èxit és que ho fem tot amb productes frescos i sense tant fregit. Peix fumat, lluç sostenible. Ens han vingut a veure fins i tot els germans Roca", comenta amb un somriure. "Simplement vaig tenir una idea, però li vaig donar la volta i Pedralbes necessitava un local així".Ruth de la Rosa
