Rússia serà a Rio 2016

Hi haurà russos a Rio, però no tots els que vulguin, sinó només els que el Comitè Olímpic Internacional (COI) consideri que hi arriben nets, i que sempre han competit nets. De la cistella màgica de Thomas Bach, el campió d'esgrima a Mont-real 76 que presideix el màxim organisme olímpic, ha sortit aquest diumenge una solució per posar fi a la crisi oberta fa una setmana amb la publicació de l'Informe McLaren, que reflectia la corrupció de l'esport a Rússia i la participació d'alts poders de l'Estat en un sistema dissenyat per ocultar els positius per dopatge dels seus esportistes.

La decisió, que segons algunes fonts ha estat “negociada a tots els nivells”, hauria de satisfer totes les parts, el Govern rus i les forces vàries que formen el moviment olímpic, com a federacions internacionals i agències antidopatge. O, potser, no satisfaci tothom. A l'Agència Mundial Antidopatge (AMA), no li va agradar; al Kremlin, sí, segons va fer saber ràpidament el controvertit ministre rus d'Esports, Vitaly Mutko, un dels citats en l'informe McLaren.

La resolució no afecta els representants de l'atletisme, per la qual cosa ni Yelena Isinbayeva ni els altres atletes russos competiran a l'estadi de Rio. El COI considera justes les condicions imposades per la IAAF i emparades pel Tribunal Arbitral d'Esport (TAS) en la seva decisió del dijous passat que tancaven el pas a tots els atletes russos tret de la saltadora de longitud Darya Klishina. No admetrà, no obstant això, a Rio Julia Stepanova, la migfondista que primer va denunciar el sistema de corrupció del seu país i que la IAAF volia que competís com a atleta neutral (ja va ser als Europeus d'Amsterdam celebrats el mes passat).

El COI no reconeix aquesta figura d'esportista neutral i, a més, recorda que Stepanova havia estat sancionada per dopatge i que una de les condicions perquè els russos puguin ser inscrits a Rio és que mai hagin estat sancionats per dopatge.

Més d'una desena d'agències antidopatge nacionals, incloses l'espanyola i la nord-americana, reforçades per l'AMA, havien sol·licitat al COI un càstig col·lectiu a l'alçada de la gravetat dels fets a tot l'esport rus per protegir la integritat de l'esport i els esportistes nets: l'exclusió total del país dels Jocs de Rio, que comencen en 12 dies. Davant d'aquesta reclamació, Bach sempre va recordar la necessitat de trobar un equilibri entre el càstig al sistema i el respecte als drets individuals de tots els esportistes. D'aquest pressupost va néixer la decisió que obligarà totes les federacions internacionals a establir per als russos estrictes criteris de participació olímpica.

“Els esportistes russos de les 28 especialitats olímpiques han d'assumir les conseqüències del que pot considerar-se una responsabilitat col·lectiva, per la qual cosa no pot aplicar-se'ls el principi de presumpció d'innocència”, assenyala el comunicat emès pel COI des de Lausana després de la reunió per via telefònica del seu comitè executiu. “Però també tenen dret a la justícia individual, la qual cosa significa que tots els esportistes tindran la possibilitat de demostrar la seva innocència per descarregar-se de la responsabilitat col·lectiva”. L'absència d'un positiu, en aquest sentit, no es considera prova de neteja suficient si s'és rus.

Les 27 federacions internacionals, totes excepte atletisme, que no han examinat encara la puresa dels russos hauran d'examinar acuradament l'historial antidopatge de cada esportista prenent només en consideració els controls ordenats per institucions internacionals, no els interns de Rússia, i les anàlisis efectuades en laboratoris internacionals. Hi ha altres esports, com el ciclisme, per exemple, en els quals els esportistes russos han participat en competicions com el Tour sotmetent-se a controls decidits per la Unió Ciclista Internacional (UCI).

A més, les federacions hauran de sol·licitar a l'AMA els noms dels esportistes que es van beneficiar del sistema dels positius que desapareixen descrit en l'Informe McLaren, el famós “salva o quarantena”, i estudiar la responsabilitat de les seves respectives federacions nacionals. Cap esportista implicat en el sistema, 377 en total de 20 esports diferents, segons l'informe, ni cap federació que els hagi protegit podran Ser a Rio.

Les federacions internacionals remetran la llista dels russos que compleixen les condicions al COI, que les revisarà, sotmetrà a un segon sedàs i aprovarà definitivament ajudat per un àrbitre independent del TAS. Els triats se sotmetran posteriorment a controls antidopatge fora de competició a càrrec de les federacions internacionals i de l'AMA. Els que no s'hi sotmetin, no aniran a Rio.

Tampoc aniran aquells russos que alguna vegada en el passat hagin estat sancionats per dopatge, encara que hagin complert la seva sanció. Aquesta mesura, i que només s'exigeixi als russos, sorprèn els experts, que recorden com diferents comitès olímpics nacionals, com el britànic, van voler aplicar-la amb els seus propis esportistes i com el TAS els va desautoritzar considerant que no es pot sancionar un esportista dues vegades per una sola falta. Tots recorden el cas exemplar de Justin Gatlin, el nord-americà campió olímpic dels 100 metres a Atenes 2004 que, després de ser sancionat per dopatge quatre anys, de 2006 a 2010, va guanyar la medalla de bronze a Londres 2012. Gatlin també estarà a Rio per desafiar Usain Bolt en els 100m i en els 200m.

A la reunió telefònica va prendre part el president del Comitè Olímpic Rus, el mestre d'escacs Alexander Zhukov, que va prometre la col·laboració del seu organisme amb les federacions internacionals, no citat com a sospitós en el Informe McLaren, i la decisió de l'Estat de reestructurar totalment el seu sistema antidopatge. Segons els seus números, els 320 esportistes russos seleccionats per a Rio s'han sotmès a controls antidopatge ordenats per agències antidopatge internacionals en els últims sis mesos i analitzats en laboratoris estrangers. A més, els esportistes russos participants en competicions internacionals es van sotmetre a uns 3.000 controls. La immensa majoria de les anàlisis van ser negatives.