Fethullah Gülen, de mentor d’Erdogan a acusat de ser el seu botxí

El nom de l'imant Fethullah Gülen representava fa un parell de dècades la invocació de la liquidació de l'Estat laic per a la cúpula kemalista de generals i alts funcionaris que llavors dirigia Turquia. El clergue musulmà havia construït un imperi d'universitats, residències per a estudiants i mitjans de comunicació —ben relacionat amb la banca i el món dels negocis— entorn del seu tarikato confraria Hizmet (Servei), equivalent dins del culte musulmà a l'Opus Dei per als catòlics.

De fet, Gülen va haver d'exiliar-se als Estats Units per esquivar la caça de bruixes que va posar fi al mandat de Necmettin Erbakan, el primer cap de Govern islamista de la història de Turquia, i al del llavors alcalde d'Estambul, Recep Tayyip Erdogan. Des de la seva aparent reclusió a la seu d'una fundació educativa a l'Estat de Pennsilvània, no ha deixat d'enviar missatges als seus milions d'adeptes a tot el món ni d'influir en la política turca.

Oficialment, la confraria de Gülen condemna el terrorisme islamista, crida a la tolerància i defensa la democràcia i l'avanç de l'educació al món musulmà. Els seus detractors laics, no obstant això, temen que només estigui intentant soscavar els fonaments de la secularitat amb una agenda oculta confessional. Els seus rivals en el camp islàmic —encarnats pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, en les seves sigles en turc) d'Erdogan— l'acusen d'haver ordit la trama colpista militar que en les últimes hores ha intentat acabar amb l'ordre constitucional a Turquia.

Amb els seus influents mitjans de comunicació —com l'ara intervingut diari Zaman, el de més circulació del país—, els gülenistes van ajudar la formació d'Erdogan a alçar-se amb el poder el 2002 i a convertir-se en una formidable maquinària de guanyar eleccions. Els adeptes d'Hizmet infiltrats a l'aparell de l'Estat, en les Administracions de justícia i policial sobretot, van contribuir a organitzar els macroprocessos en els quals centenars d'alts comandaments militars van ser processats acusats de conspirar per derrocar el Govern.

Qui és realment Fethullah Gülen? Els teòlegs el citen com un erudit islàmic moderat favorable a l'acostament entre les tres grans religions monoteistes, ben vist tant al Vaticà com a Israel. Nascut el 1938 a la província d'Erzurum, a l'est d'Anatolia, i fill d'un imant (un lloc de funcionari públic a la Turquia d'Atatürk), va començar a predicar en una mesquita d'Edirne, a prop de la frontera amb Grècia. Aviat va ser traslladat a Esmirna, a la costa de l'Egeu, una ciutat liberal amb escàs fervor religiós.

Inspiració sufí

A mitjans dels anys seixanta va trencar llaços amb la visió rigorista del tarikat Nurcu (els seguidors de la llum) i va crear el seu propi moviment d'inspiració moderada i sufí. El seu objectiu van ser les classes mitjanes conservadores, que buscaven una bona educació per als seus fills en la turbulenta Turquia dels anys setanta en els quals les guerrilles d'ultraesquerra combatien a bandes d'ultradreta com els Llops Grisos.

Però després d'haver-se consolidat com a governant hegemònic i d'haver afeblit el poder polític de les Forces Armades turques —que van baixar del poder a quatre Governs civils entre el 1960 i el 1997—, la deriva autoritària d'Erdogan, plasmada en la brutal repressió dels manifestants del parc de Gezi d'Estambul el 2013, el va enfrontar amb el seu antic mentor islàmic. Des de llavors el primer ministre es refereix sempre al moviment de Gülen com una “estructura paral·lela” dins de l'Estat per controlar el poder. El Governo de l'AKP havia expulsat ja milers de membres d'Hizmet de la judicatura i les forces de seguretat i ha sol·licitat als Estats Units l'extradició de Gülen. Però les purgues sistemàtiques dels seus adeptes que Erdogan ha desencadenat ara després de l'intent colpista no han fet més que començar.