“Confieu en mi, el Lleida pujarà”

Fa deu anys que el Lleida Esportiu no juga a Segona A. Aquest diumenge (11.00, Esport 3) l’equip del Segrià té la possibilitat de tornar a la categoria de plata si remunta contra el Sevilla Atlètic el 0 a 1 de l’anada al Camp d’Esports. Pau Bosch (Fondarella, 1988), un dels capitans i estendards de la defensa blava, repassa una temporada amb moltes tensions internes.

Diumenge toca remuntada. Com encareu el partit?

Sóc molt optimista. L’equip també. M’han escrit molta gent per Twitter i Whatsapp donant-me ànims, i a tots els dic el mateix: “tranquils, que tornarem amb la victòria”.

Quin era l’ambient al vestidor després de la derrota a l’anada?

Quan perds un partit de lliga, sempre veus caps baixos al vestuari perquè aquell partit ja no el pots recuperar. Però en aquest cas pensem que estem al descans del partit i que ara jugarem la segona part. Al Camp d’Esports vam ser superiors i a l’acabar el partit, malgrat perdre, ens sentíem més contents que descontents.

El tècnic Imanol Idiákez va fer arribar algun missatge a l’acabar?

Habitualment no diu res després del partit, però aquella vegada sí. Ens va fer arribar un missatge optimista i que ens ho mereixíem [l’ascens] per tot el que havíem passat. Vam fer el crit de guerra, que habitualment no el fem després dels partits. La plantilla i el cos tècnic estem molt units.

Quin paper ha tingut l’entrenador per arribar fins aquí?

És un tòpic, però ha estat el capità del vaixell. Ha estat futbolista durant molts anys, i es nota, perquè pots parlar amb ell. És molt proper, tant, que a vegades sembla un jugador. La unió que ha aconseguit ens ha portat on som ara. A nivell personal, amb ell n’he après molt. L’any passat ho vaig passar malament perquè no vaig jugar tants minuts, però vaig aprendre diversos aspectes del joc. L’estil és diferent que amb en Toni Seligrat, i he après nous conceptes que m’ajuden, com la sortida de la pilota. M’ha fet veure el futbol de manera diferent, i li ho agrairé sempre.

La seva marxa a l’AEK Larnaca de Grècia es va fer pública fa uns mesos, a mitja temporada. Quan els comunica que marxa?

Després que l’AEK ho notifiqués per Twitter. El tècnic ens va exposar els seus arguments, i crec que el 100% de la plantilla se’n va alegrar per a ell. Això no ha suposat cap conflicte. El futbol funciona així. Suposo que no podia dir res, i quan es va saber, ens ho va exposar.

Vostè juga de central i una de les fortaleses de l’equip és el rendiment defensiu de l’equip. Ha estat el menys golejat del seu grup amb 22 gols en 37 partits, tan sols superats pels 17 de l’UCAM Múrcia en tota la categoria. A què atribueix aquest rendiment?

No et sabria dir d’on prové. No hem fet un treball específic. Però des del punta que pressiona, treballem molt bé. Al principi, la gent dubtava: recordo el partit contra el Reus a casa (0-3) o els cinc gols que ens va fer el Vila-real; però vam creure en nosaltres i el temps ens ha donat la raó. No sé quin ha estat el motiu, però defensivament som un gran equip.

La derrota contra el Reus, on es van sentir xiulets i es van veure alguns mocadors blancs, va ser el moment més dur de a temporada a nivell esportiu?

Aquell dia vaig estar a la banqueta i potser no m’hi vaig fixar tant. Crec que el més difícil va ser al Miniestadi, quan vam perdre a la jornada 10 contra el Barça B (1-0) de forma molt injusta. Al vestidor hi havia gent plorant perquè el futbol era injust amb nosaltres. Aquell va ser el moment més complicat perquè se’ns va criticar bastant; però des d’aleshores l’equip va pujar i pujar, i tan sols vam perdre tres partits més.

Quins motius tenien els aficionats per dubtar de l’equip?

Hem estat els últims anys rondant el playoff, i a l’inici hi havia aquell rum-rum que deia: ‘Amb la plantilla que tenim, i no estem a dalt’. Però el futbol posa a cadascú al seu lloc, i aquest any n’és un bon exemple.

A nivell institucional tampoc ha estat fàcil. En el seu dia la plantilla va sortir en roda de premsa per mostrar la desconfiança envers la junta directiva.

El que hem viscut ha estat difícil i hem passat moments complicats. Amb la directiva ho hem passat malament, però al final ho hem reconduït una mica. Classificar-nos pel playoff ha ajudat a unir el club i l’equip.

També van denunciar impagaments de les nòmines. Aquest assumpte està resolt?

Sí, ja estem al dia. A mi em devien cinc mesos, i a algú altre, potser més.

De què vivien durant aquell període?

D’estalvis. Però en el meu cas és diferent perquè estic a casa [és nascut a Lleida]. Hi havia companys que venien de fora i va ser més difícil. Algú va haver de demanar ajut als seus familiars però ara ja és un fet passat i aquesta experiència ens ha fet forts com a grup. Ja érem un molt bon grup, però segur que el que ens ha passat, tot i ser una putada, és un dels motius de l’èxit d’aquest equip.

Si no pugen, els problemes que han tingut es tornaran a produir?

Això no t’ho puc dir. Estic segur que pujarem, però si no pugem, el club és viable. Quan acabi la temporada, cada jugador valorarà les seves opcions

L’afició està més animada que en altres vegades?

Sí, però no és en aquesta ronda. Contra el Castilla la gent ja estava endollada. La gent està molt animada, suposo que perquè sap per tot el que hem passat durant aquest any i veu que l’equip ho està donant tot. Som un grup humà molt bo.

Què ha canviat de l’essència de la Unió Esportiva Lleida?

Ha canviat poc. La directiva és diferent i la seva manera de gestionar el club també és diferent. Però la gran diferència són els diners que es mouen. Amb la crisi, el futbol ha canviat i és més auster, encara que a vegades la gent no ho sap. Els jugadors, abans, cobraven molts diners. Ara no tant. No hi ha massa diferències.

Pujaran?

Sí, ens ho mereixem. Confia en la meva paraula.