Renzi admet la magnitud de la derrota a les municipals però descarta dimitir

El 2 d'octubre és la data clau. Renzi sotmetrà llavors les seves reformes constitucionals al vot en referèndum dels ciutadans, i si aquests les rebutgen, ha promès que deixarà el Govern i la política. “El referèndum”, insisteix, “és el partit amb la P majúscula. Si perdo, el congrés ja no m'afectarà. Si venço…”.

El jove primer ministre no ha renunciat mai a la baralla –i ara com ara les ha guanyat totes–, però la que se li presenta ara, tenint en compte els resultats de les eleccions municipals, és de les grosses. El seu partit, el mateix que sota la seva batuta va conèixer a les europees del 2014 una victòria sense precedents després d'obtenir el 40,8% dels vots, es va dessagnar durant la jornada del diumenge. De les sis principals ciutats en joc, el PD només en va guanyar dues –Milà de forma ajustada i Bolonya amb una diferència de 10 punts percentuals–, en va perdre dues més a favor del partit anticasta de Grillo –a Roma el candidat del centreequerra només va obtenir la meitat dels vots de Virgina Raggi i a Torí l'alcalde actual, Piero Fassino, va ser superat en la segona volta per Chiara Appendino–; va veure com Nàpols segueix allunyant-se com un galió irremeiablement perdut –l'independent Luigi De Magistris va arrasar i el partit de Renzi ni tan sols va optar a la segona volta– i va perdre Trieste davant del candidat de Forza Italia i de la Lliga Nord.

L'anàlisi és clara. Tot i que Renzi insisteixi a desvincular-se del resultat de les municipals, el test de diumenge –més de vuit milions d'italians estaven cridats a renovar 126 alcaldies, però només la meitat van acudir a la cita– certifica el malestar ciutadà davant la seva manera de governar, per uns impulsiva, per altres arrogant, situa el Moviment 5 Estrelles, fundat el 2009 pel còmic Beppe Grillo, com a alternativa clara de Govern i certifica un escenari preocupant per al centredreta, representat fins ara pel partit de Silvio Berlusconi. Als llocs on Forza Italia ha concorregut en solitari –i Roma n'és el millor exemple– , s'ha estavellat. I als llocs on s'ha presentat amb la xenòfoba Lliga Nord de Matteo Salvini –com el triomf de Trieste o els acceptables resultats de Milà– ha aconseguit l'alcaldia. Això sí, a costa d'escorar-se perillosament cap a la dreta més intolerant.

Diumenge, ben entrada la nit, dos eren els sons de les eleccions municipals a Itàlia. L'alegria sense discussió del Moviment 5 Estrelles –Virginia Raggi destacava el “fet històric” que una dona hagi conquistat per primera vegada l'alcaldia de Roma “en uns temps en què la igualtat de gènere sembla una quimera”– i el soroll de l'esmolador a les seus del PD. Els ganivets dels enemics de Renzi, amb l'exministre Massimo D’Alema al capdavant, ja estan preparats per a la venjança.