“La meva paraula ha perdut valor, segur”

Albert Rivera (Barcelona, 1978) conviu amb les imatges eufòriques de si mateix a la seu flamant madrilenya de Ciutadans. L'única concessió iconogràfica aliena consisteix en un cartell electoral de Kennedy, el somriure de guanyador del qual predisposa com una superstició l'ambició política del líder de Ciutadans. Encara no es veu president. Encara.

Pregunta. Per què Albert Rivera és el líder més ben valorat i el menys votat?

Resposta. És bastant raonable. Som un partit nou, que està al centre i que té molt vot confrontant. Podem ha hagut de fer coalicions per créixer. Nosaltres no les hem fet. El problema és que les coalicions són difícils de gestionar després. El nostre model és anar creixent a mitjà termini, de manera consistent. Un projecte, un partit, un espai. Ens vota un 15% de la població, però és molt interessant que molts més espanyols ens vegin amb bons ulls i com una alternativa. Tinc 36 anys.

P. Albert Rivera és el líder que necessita el Partit Popular?

R. Sentir que algú et reconeix com el seu líder no és un problema. El que passa és que hi ha partits, com el PP i el PSOE, que tenen una crisi interna, i que es troben en la situació de regenerar-se, d'entendre la societat. Però em temo que estan en la posició de no moure's. Les urnes ens van donar una lliçó, a tots els partits. Als nous ens van dir que entràvem amb força, però que no governàvem. Als vells els van dir que havien perdut l'esquema de les majories absolutes. No hem estat a l'altura del canvi que la societat demana.

P. Creu que el proper president del Govern espanyol va estar l'altre dia en el debat a quatre?

R. Potser, no. Espanya ha de superar un bloqueig en què els líders són els esculls. Ho tinc molt clar. Jo no seré un obstacle a la formació d'un govern, m’apartaré. I aquesta reflexió l'hauríem de fer tots. Hem arribat a un punt en què les reformes són urgents —justícia, educació, administració, transparència, llei electoral, pacte constitucional...— i que els personalismes no poden bloquejar-les. Parlo d'una transició, d'una majoria parlamentària, d'un consens, d'un parèntesi reformisme. I, per aconseguir-ho, hem de ser humils i fer un pas enrere tots. Els espanyols no es van equivocar votant. Ens vam equivocar els que no vam saber posar-nos d'acord.

P. El que no hi ha en el seu horitzó és donar suport a Rajoy.

R. No és en el meu horitzó perquè conec els meus votants. Volen canviar les coses. Estem en un final de cicle. Rajoy no és la resposta al revulsiu que necessita Espanya. La resposta a la indignació és una nova etapa, unes noves polítiques. Com més immobilisme hi hagi, més creixerà la indignació i més avantatge obtindrà el populisme.

P. Quan es va trencar i per què la relació amb Iglesias?

R. Ens portem bé en el terreny personal, però després del 20-D no em va agradar el seu comportament en la tribuna, la utilització de l'espai públic del Congrés, la criminalització de l'acord amb el PSOE, al qual estava convidat. Em va decebre. Entenc la dialèctica política, però no m'agrada l'enfrontament dels bons contra els dolents. Les pulles fan mal. I em va desconcertar que Podem ni tan sols es va abstenir en la investidura de Sánchez. Hi havia prou punts en comú com per consentir-la. En aquestes converses, es va trencar la confiança amb Pablo Iglesias. No m'agrada el joc tàctic de Pablo Iglesias. De vegades fa paranys.

P. Creu de debò que Podem és la marca chavista a Espanya?

R. Podem és una sucursal chavista a Espanya. Ho continuo pensant. Per ideologia i per l'impuls polític i econòmic que ha rebut. Ho he vist. Hi ha els comptes, els pagaments, les conferències. I no passa res. Però com que no els va ben admetre-ho, intenten tapar-ho. No haurien d'amagar-ho.

P. Per què vostè tracta el PSOE com un aliat quan és en realitat l'adversari polític més directe i concret? Els politòlegs diuen que les pèrdues de vots de Ciutadans van al PP i els guanys procedeixen del PSOE.

R. És una simplificació del mapa polític que no té en compte, per exemple, la importància dels indecisos. Que són un 20% només una setmana abans de les eleccions. Per això necessitem la mobilització. No renego de l'acord amb el PSOE i assumeixo que pugui penalitzar-nos a les urnes. Els polítics estem obligats a un paper pedagògic. I aquest acord demostrava una voluntat de consens. Per això penso ara que votar el PP i Podem és votar el bloqueig polític. El vot potent pel centre garanteix canvi i diàleg.

P. Ha perdut valor la paraula d’Albert Rivera?

R. Segur que ha perdut valor la meva paraula, sí. Quan vaig dir que si no governava me n’aniria a l'oposició estava convençut d'això. No vaig imaginar mai que el PP i el PSOE fossin incapaços de desencallar la situació. Ni vaig pensar que Rajoy rebutjaria l'encàrrec del Rei. La realitat es va fer molt més complexa. M'he tornat més realista. Els meus votants saben ara que estic disposat a acords, però en condicions molt concretes. Rajoy haurà de negociar. Per governar farà falta molta capacitat de seducció i de diàleg. Rajoy no sap governar sense la majoria absoluta.