Els partits catalans (inclosos els independentistes) es financen al Popular

Només una entitat financera, el Banc Popular, ha prestat fons als principals partits polítics per a l'actual campanya electoral. Des d'ERC al PP, passant pel PSOE i Ciutadans, han acudit a l'oficina central d'aquesta entitat per demanar els diners necessaris per arribar al 26-J. Només Podem i IU estan fora de la seva òrbita, bàsicament perquè no demanen crèdits. Els motius, addueixen en el Popular, que acaba de passar per una ampliació de capital, són el seu nivell de competitivitat i l'especialització en el sector que acumulen des de la Transició. Altres entitats, a més, afegeixen que actualment és complicat fiar-se d'uns partits, generalment, cada vegada més endeutats. “Tenen una taxa de morositat alta i els costa retornar els diners”, assenyalen en un dels principals bancs espanyols.

Quan amb prou feines fa uns mesos que van passar per caixa, els partits han tingut ara que tornar a demanar diners per afrontar aquesta nova campanya. El PP segueix sent el que té major pressupost, amb uns 8,4 milions enfront dels 6,3 del PSOE, els 2,2 de Ciutadans o l'1,6 de CDC. La despesa i, per tant, la quantitat sol·licitada als bancs ha disminuït al voltant d'un 20%, però segueix sent una xifra considerable quan els deutes estructurals d'alguns partits arriben en alguns casos fins als 20 milions d'euros.

Els partits polítics tenen més risc de mora”, assenyalen en un dels grans bancs

Ciutadans, justament és un dels pocs que té els comptes sanejats i que també ha demanat el seu crèdit al Popular. El seu cap de campanya, José Manuel Villegas, ho justifica així: “Quan el partit va començar la seva activitat el 2006 el va sol·licitar a diverses entitats i Banc Popular va ser el que el va concedir. Des de llavors hem seguit treballant amb ells”. IU, que també ho va fer en l'anterior campanya, acumula un deute de 10 milions i aquesta vegada no demanarà cap préstec al banc.

Tots els partits catalans (inclosos els independentistes) o les seves filials a Catalunya (PSC o PP català, ambdues amb deutes estructurals) també han demanat els crèdits en aquest banc amb seu a Madrid. “Tenim gran part del deute en una entitat catalana i això no ajuda quan analitzen el risc de devolució”, admeten fonts d'una d'aquestes formacions. Entre tots arrosseguen un compromís amb els bancs d'uns 60 milions d'euros (els únics partits sense deute estructural a Catalunya són Ciutadans i En Comú Podem) repartits en diferents entitats que no estan especialment interessades en aquesta ocasió a prestar-los els diners. “Hi ha una sèrie d'activitats i sectors que tenen més risc de mora i, sens dubte, els partits polítics són un d'ells”, assenyalen en un d'aquests grans bancs. En una de les principals formacions catalanes confirmen aquesta teoria. “Els seus departaments d'anàlisi de risc no ens presenten com molt recomanables. I de vegades no els falta raó”.

Els departaments d'anàlisi de risc no ens veuen com molt recomanables", assenyalen en un dels grans partits

El Banc Popular, no obstant això, assegura que en el seu cas el nivell de morositat entre els partits és pràcticament nul i que aquest tipus de préstecs (poc, comparat amb els 107.000 milions d'euros concedits en total) és una tradició. Des de fa anys tenen una oficina especialitzada molt a prop del Congrés dels Diputats on s'analitza el risc dels crèdits que concedeixen en funció del resultat que cada formació espera obtenir. Tots els partits, ressalten, tenen accés al finançament, però les condicions varien en funció del risc i les garanties de cadascun. Com amb qualsevol client. “En donem a tots, i això demostra la pluralitat de l'entitat”, assenyalen.

Per calcular el risc sol ser habitual esgrimir enquestes i demoscòpia. Els partits porten les seves (convé afinar bastant amb la previsió per poder retornar els diners amb la subvenció que obtindran en funció dels resultats) i el banc fa el treball pertinent amb els seus propis càlculs. “L'anàlisi es fa amb dades nostres i xifres que també porten els partits”, assenyalen fonts de l'entitat.

Però no sempre funciona. Unió, per exemple, —en concurs de creditors, amb la seva seu en venda i negociant un deute de 19 milions d'euros— va demanar amb aquest llast un crèdit al Popular en l'última campanya. Ho van fer molt per sobre del que totes les enquestes, menys una, consideraven que eren les seves possibilitats reals. Els democristians van esgrimir un sondeig intern que els donava 3 diputats. Però després del recompte final es van quedar sense cap representació al Congrés i, per tant, sense la subvenció que els havia de permetre retornar gran part dels 800.000 euros que s'havien gastat en campanya.