Els deu pobles més bonics de la província de Barcelona

Bagà. Aquest municipi del Berguedà, situat a la vall del riu Bastareny, és un lloc de visita obligatòria del parc natural del Cadí-Moixeró. Als voltants del poble trobem un gran nombre de racons naturals, com les fonts de l’Adou i el Riugréixer o la fageda de Millarès. La vila de Bagà també presenta una gran riquesa arquitectònica, com l’església de Sant Esteve de Bagà o el seu pont romànic. La gastronomia és una de les seves singularitats. Durant el seu mercat medieval podrem tastar: allioli amb codony, truita de moixerons o escudella de blat de moro escairat.

Mura. La població bagesana de Mura és un indret únic al parc natural de Sant Llorenç del Munt. El seu extens patrimoni compost per gorgs i fonts naturals encaixa amb la cultura rural de l’entorn. Destaca el Puig de la Balma. Es tracta d’una explotació agrària que data del segle XII. La construcció està adherida a la muntanya i la roca natural de l’indret forma part de la construcció agrícola. Si volem seguir la ruta romànica, és d’especial interès visitar l’ermita de Sant Antoni i l’església de Sant Martí de Mura.

Castellar de n´Hug. Tornem al Berguedà, aquest cop per descobrir Castellar de n’Hug. Aquesta població acull el naixement del riu Llobregat i la converteix, juntament amb Bagà, en una de les viles amb una riquesa natural única dins del parc natural del Cadí-Moixeró. Pel que fa al patrimoni romànic de la vila, destaquem les esglésies de Sant Vicenç de Rus i Santa Maria de n’Hug.

Olivella. Aquesta petita vila situada al bell mig del massís del Garraf destaca per una singularitat única: el primer monestir budista de Catalunya. El Palau Novella, una antiga casa d’indianes, ha estat remodelada per acollir aquesta comunitat budista fundada l’any 1996. Es poden fer visites arquitectòniques i culturals. D'una banda, podrem observar la mescla eclèctica d’estils arquitectònics. De l’altra, una exposició d’art i cultura tibetana que ens mostra el mestissatge cultural i la singularitat d’aquesta vila garrafenca.

La vila de Santa Coloma de Cervelló no requereix gaire presentació si parlem del petit tresor que hi alberga dins. La Colònia Güell, encapçalada per la seva cripta, és una de les obres cabdals del mestre arquitectònic Antoni Gaudí. Per accedir-hi, el consorci de la Colònia Güell ha creat una xarxa d’autobusos per no massificar el poble amb el transport privat.

Alella. La localitat, situada al cor del Maresme, es caracteritza per la singularitat de la seva història entorn les vinyes, els cellers i la gastronomia. Si es visita la vila, es recomana dur a terme les visites guiades a través dels quatre cellers del poble (Alella Vinícola, Alta Alella, Bouquet d’Alella i Roura). Entre les seves festes populars destaca la Festa de la Verema al setembre.

Granera. Aquest poble moianès, amb poc més d’una setantena d’habitants censats, es divideix en dos nuclis històrics. El barri del Castell, al voltant de l’antic castell de Granera, esmentat en els textos des del segle X, i el barri de l’Església, que gira entorn la construcció parroquial de Sant Martí. Prop del barri del Castell trobem l’església de Santa Cecília, datada del segle XI, amb arcaiques pintures romàniques de gran valor artístic.

Talamanca. El parc natural de Sant Llorenç del Munt apareix un cop més amb la vila de Talamanca. Aquest petit poble d’origen medieval ofereix nombrosos llocs d’interès. Un passeig pel seu nucli històric és una de les millors maneres de conèixer el poble bagesà. L’església de Santa Maria o el castell de Talamanca són algunes de les principals atraccions arquitectòniques.

El Brull. Acabem el llistat a la comarca d’Osona. A mig camí entre la plana de Vic i el massís del Montseny trobem la localitat del Brull. El seu patrimoni arquitectònic està encapçalat pel castell del Brull, que data del 994, i la fortificació ibèrica del Turó de Montgròs. Aquesta última, datada cap a l’any 300 a.C. es troba al bell mig del parc natural del Montseny i és altament recomanable si es vol dur a terme la ruta dels Ibers.