Una pensionista britànica es llança a l’Atlàntic per atrapar el seu creuer

La jubilada britànica Susan Brown es va llançar a l'Atlàntic diumenge passat perquè se li havia escapat el seu creuer. La dona, de 65 anys, no va dubtar a córrer darrere del vaixell Marco Polo, amb el qual havia viatjat amb el seu marit fins al Carib i que havia fet l'última parada a Madeira abans de tornar cap al Regne Unit. Algunes fonts apunten que la senyora, que no va aconseguir atrapar l'embarcació, va estar a l'aigua durant gairebé quatre hores, fins que uns pescadors la van rescatar amb greus símptomes d'hipotèrmia. La policia portuguesa creu que l'aire acumulat a la seva bossa de mà va fer un efecte boia que li va salvar la vida.

Per què a Brown li va passar pel cap l'esbojarrada idea d'intentar córrer al darrere d'un buc de 176 metres? La hipòtesi que pren més força és que la dona pensava que el seu marit era a bord de l'embarcació. La premsa portuguesa explica que el matrimoni Brown havia discutit a la tarda i havia decidit escurçar el seu viatge i tornar en avió cap a casa. La parella va agafar un taxi fins a l'aeroport però, no se sap com, va acabar separada. L'home va embarcar l'avió però la senyora Brown no se'n va assabentar. Mentre encara errava per les aigües fredes de l'oceà, el seu marit ja era a casa seva, a Shaftesbury, Dorset.

"Una voluntat desesperada d'arribar al vaixell perquè erròniament creia que el seu marit havia tornat a l'embarcació" és el motiu que recull el diari The Telegraph per justificar la destarotada idea. Però la història encara té més elements. Un devot d'una parròquia freqüentada normalment només per gent de Funchal ha afirmat haver vist Brown a la missa que començava a les vuit del vespre del Diumenge de Pasqua. "No va marxar de l'església fins a tres quarts de deu", apunta la font del Diario de Noticias, que assegura que la senyora va participar fervorosament en els càntics de l'ofici.

El capità del Port de Funchal ha explicat que el Marco Polo va passar a dos quarts de nou del vespre pel punt on la turista es va tirar a l'aigua. Aquesta hora coincideix amb la cerimònia religiosa i amb l'hora en què suposadament la dona britànica va començar a nedar. Si realment Brown era a l'església voldria dir que s'hauria llançat a l'aigua bastant més tard de l'hora que va salpar el vaixell i, per tant, hauria estat bastant menys estona en remull. Però llavors, si feia molta estona que el vaixell havia sortit, per què  se li va passar pel cap intentar atrapar-lo? Una font que afirma que Brown tenia "problemes de salut" apunta que "les seves accions podrien respondre a una crida de socors més que a un intent real d'arribar fins al vaixell".

Brown i el seu marit són els que ajudaran a reconstruir la història real. La policia portuguesa encara no ha pogut parlar amb la dona, que es troba en un centre psiquiàtric, perquè no té el permís dels doctors. El capità de la zona portuària de la capital de Madeira ha expressat també la seva voluntat de voler parlar amb el marit.

La jubilada, que es recupera favorablement, va ser recollida a uns 500 metres de la costa per una embarcació pesquera que va sentir els seus crits de socors al voltant de la mitjanit. Els seus tripulants poc es devien imaginar que aquella nit acabarien recollint una persona de l'aigua.