Sis detinguts a Brussel·les en una macrooperació contra el terrorisme

Sis persones han estat detingudes la nit de dijous a Brussel·les, als districtes de Schaerbeek i Jette, d'on van sortir els terroristes que van acabar amb la vida de 31 persones dimarts a Brussel·les. Les detencions –que la radiotelevisió pública RTBF i altres mitjans belgues eleven a set, després de l'arrest d'una altra persona més aquest divendres al matí– formen part d'una àmplia operació policial coordinada per la fiscalia, que comunicarà aquest divendres si els imputa pels atemptats. Tres dels sospitosos van ser detinguts als voltants de la seu de la fiscalia.

El ministeri públic no ha confirmat encara la identitat d'un dels tres kamikazes dels atemptats del 22 de març. Busca un quart terrorista pròfug i pot ser que fins i tot un cinquè gihadista, del que informa la premsa belga, però tampoc hi ha confirmació oficial.

D'altra banda, augmenta la pressió sobre Bèlgica, tant per les llacunes policials del doble atemptat de dimarts com pel seu impacte en la política, amb un indici de dimissió dels dos ministres del Govern vinculats amb Interior i Seguretat. L'Executiu ha admès aquest dijous errors relacionats amb els terroristes suïcides. La fiscalia reconeix que un d'ells, Ibrahim el Brakaoui, va quedar en llibertat malgrat ser expulsat dues vegades per Turquia després de ser arrestat a la frontera siriana.

Ibrahim el Brakaoui, belga de 31 anys, és un dels terroristes suïcides que va atemptar dimarts a l'aeroport, on van morir 14 persones. Havia estat condemnat el 2010 per delictes comuns sense relació amb el terrorisme. Va ser posat en llibertat condicional, i aquí van començar els problemes: va partir cap a Síria per unir-se a l'Estat Islàmic el 2015, i va ser retornat dues vegades a la UE, per les autoritats turques. Turquia va avisar les forces de seguretat europees, segons la versió d'Ankara, de les sospites que el relacionaven amb activitats de l'Estat Islàmic. Però va quedar en llibertat, malgrat aquesta presumpta relació amb el gihadisme i els seus antecedents

Bèlgica va desmentir dimecres aquesta informació. L'Executiu holandès va confirmar aquest dijous que Turquia li va enviar a El Bakraoui, però va assegurar que no va donar cap explicació sobre els antecedents o la relació amb l'ISIS, i va anunciar que obrirà una investigació sobre si va fallar la comunicació amb Bèlgica, informa Isabel Ferrer des de l'Haia . Després de ser retornat des de Turquia, Ibrahim va decidir atemptar a Brussel·les, segons el seu testament, per no tornar a presó.

Crisi de Govern

A Brussel·les, el cas va tenir conseqüències polítiques fulminants: el ministre de l'Interior, Jan Jambon, va presentar la seva dimissió al primer ministre, Charles Michel; el mateix va fer el de Justícia, Koen Geens. En plena gestió dels atemptats, Michel va rebutjar ambdues renúncies. Però la crisi de Govern està aquí, i pot ressorgir si es detecten més errors en un moment delicat per a Bèlgica, per l'al·luvió de crítiques que se succeeixen en matèria de seguretat.

Jambon va admetre els errors relacionats amb Ibrahim el Bakraoui: “Quan un veu els fets, un darrere d'un altre, poden sorgir seriosos dubtes sobre una sèrie d'assumptes relatius a la justícia”.